10 de desembre 2015

Historial sortides 2015



13/03 Reus, Cantaval
02/05 Montbui, Vedella de foc
04/06 Reus, Vedella de foc
24/06 Reus, Cercavila de Sant Joan i Masclet
25/06 Reus, Correbars i descoberta de la placa del carrer del Bou
26/06 Reus, participació als Cóssos
29/06 Reus, Bou enflocat
18/07 Bellmunt del Priorat, 20 anys Associació de Joves
21/08 Mesa, Cercaviles
22/08 Mesa, Cercaviles
23/08 Mesa, Cercaviles
24/08 Mesa, Cercaviles
11/09 Reus, Ofrena floral
20/09 Reus, II Correvermut
24/09 Reus, visita al Sociosanitari Ciutat de Reus, cercavila, Masclet
17/10 Valls, III Correbous
26/10 Reus, visita a l'Escola La vitxeta
31/10 Reus, Castanyada al barri Horts de Miró
01/11 Reus, Rifa solidària de Panellets
28/12 Reus, vaca de la bona llet a l'Speteck

27 de novembre 2015

Donació al Banc d'Aliments de la rifa solidària de panellets 2015





Aprofitant  la campanya del Gran recapte del Banc d'Aliments, les tres entitats participants -entre les quals el Bou de Reus- de la rifa solidària Va Bola! i Canal Reus Televisió han fet entrega de la part dels diners que anaven destinats al Banc d’aliments. Es calcula que amb la quantitat recollida es podran comprar prop de 1.000 quilos d’aliments, el que es tradueix en unes 8.000 racions de menjar

25 de novembre 2015

Aniversaris propers


A vegades se'ns passen aniversaris sonats pel sol fet de no haver-ho mirat bé, per aquest motiu fem un recordatori del que ens ve a sobre:
2016 25 aniversari del Casal Despertaferro i de la Vedella de Foc
2017 18 aniversari del Club Esportiu Despertaferro
2018 675 aniversari de la primera notícia d'un bou festiu a Reus
2019 15 aniversari del Bou de Reus

16 de novembre 2015

Cavalhadas (Brasil)

Al Brasil, a l'estat de Goiás, a la ciutat de Pirenèpolis fan les Cavalhadas, una mena de Moros i Cristians ben particular, on existeixen uns personatges anomenats Mascarados que són homes a cavall que van disfressats de bou amb robes estrafolàries i virolades.








03 de novembre 2015

02 de novembre 2015

RIFA DE PANELLETS SOLIDÀRIA 2015



Durant tot el dia de Tots Sants a la Taverna Despertaferro el Bou de Reus va organitzar la Rifa de panellets, que engany, amb l'auspici de Canal Reus TV, tenia la vessant solidària amb el Banc d'Aliments. La Rifa va ser un èxit, la combinació dels factors va fer que tant el Banc d'Aliments com les entitats que ho organitzàvem tinguéssim uns molt bons resultats.

podeu veure el reportatge de Canal Reus:

 I el del Salvador Palomar al blog la Teiera: https://lateiera.wordpress.com/2015/11/02/tots-sants-2015-a-reus/

30 d’octubre 2015

26 d’octubre 2015

Rifa solidària de panellets


Enguany la Rifa de Panellets del Bou serà solidària amb al Banc d'Aliments. I Va bola! va bola! va bola!
El diumenge 1 de Novembre al Casal Despertaferro de 12 a 2 i de 6 a 8.

08 d’octubre 2015

El Carrer del Bou vigent

Que al carrer Vilar hi ha gent que popularment li diu carrer del Bou ho sabem, però no ens havíem trobat que la gent ho escrigués, i aixì ho trobem al llibre L'ABZ de Reus que ha sortit aquest 2015 de mà de M. Àngels Ollé i Pere Prat. Heu aquí la mostra. 



02 d’octubre 2015

Toro Candil (Paraguay)


Al Paraguay la nit de Sant Joan és una nit plena de festa  i de jocs, sobretot de festa i de jocs amb foc. A model dels bous de foc ibèrics es construeix un efímer bou amb quatre fustes, una lona i normalment una calavera de bou. A diferència dels nostres bous de fos, no fan servir pirotècnia, sinó que a les banyes s'hi posa querosè, brea o algun típus de substància inflamable i comença el joc amb el públic. També a diferència dels nostres bous, sembla bastant evident que aquestes bèsties festives només tenen unes poques hores de vida i que possiblement són abandonades o cremades al final de la celebració. 


Per Sant Joan al Paraguany no només fan el Toro Candil, també fan el pal ensabonat (Yvyrá Syi), caminar per damunt de les cendres (tatapyi ari jehasa), la crema del Judes (Juda Kai), o la Pelota tatá, futbol amb una pilota encesa de querosè. 




30 de setembre 2015

24 de setembre: Socio, Cercavila i Masclet

El 24 de setembre és un dia atrafegat, normalment fem una visita en algun centre socials, aquesta vegada al sociosanitari Ciutat de Reus, després tenim sortida amb els altres elements del Seguici i al Cercavila del Masclet. Hores de Bou pels carrers de la ciutat

29 de setembre 2015

Carrer del Bou de Sant Pere a Barcelona


Si fa poc que recordàvem el carrer del Bou de Reus, hem trobat que a Barcelona també hi ha un carrer del Bou, concretament un "Carrer del Bou de Sant Pere", entre els carrer Sant Pere Més Alt i Sant Pere Mitjà de Ciutat Vella, tocant del palau de la Música.

21 de setembre 2015

El correvermuts de Misericòrdia es consolida amb una alta participació... a Reus Diari



Això diuen a Reus Diari del correvermuts:

El Bou de Reus, el Bou de Valls i els Amics del Vermut van repartir aquesta beguda pels carrers del centre

 | Actualitzat el 21/09/2015 a les 10:29h
La segona edició del correvermuts va ser tot un èxit. Foto: Laia Solanellas
 
Aquest diumenge al migdia els actes previs de la Festa Major de Misericòrdia van continuar amb el correvermuts. Es tractava de la segona edició d'aquest esdeveniment que va reunir centenars de persones que no es van voler perdre aquest acte de Misericòrdia gaudint del vermut d'una forma diferent. El correvermuts, organitzat pels Amics del Vermut i el Bou de Reus, va comptar enguany amb un convidat especial, el Bou de Valls, que es va sumar a la cercavila que va passar pels carrers del centre de la ciutat acompanyat de música festiva.

Després de fer una aturada a la plaça del Mercadal perquè els bous realitzessin un ball de germanor, la cercavila va continuar pel carrer Monterols fins posar el seu punt i final a la plaça de Prim.
 
Aquest diumenge moltes persones van fer el vermut d'una forma diferent. Foto: Laia Solanellas
 
Imatge del Bou de Reus i el Bou de Valls ballant al Mercadal. Foto: Laia Solanellas

17 de setembre 2015

II Correvermuts




Aquest diumenge 20 de setembre tindrà lloc el segon Correvermuts que organitzen els Amics del Vermut i la colla del Bou de Reus. Gràcies al patrocini de Vermuts Miró

El Bou de Reus i el cotxe d'època que porta el Vermut, enguany aniran acompanyats pel Bou de Valls que participa per primera vegada a la Festa Major de Reus, amb el seu padrí el Bou de Reus



Tot plegat estarà amanit amb els sons que portaran la xaranga Búfamela, una conjunt de joves eintrumentistes reusencs dels quals segur que ben aviat en sentireu a parlar i a sonar.



Tos plegat un moment per fer el vermutet amb els amics o la família en un ambient relaxat i desenfadat. Començarà a les 12 del migdia a la Taverna Despertaferro i podreu seguir la cercavila per la Farinera, Vallroquetes, plaça catalunya, Raval, Vidre, Mercadal, Monterols i fins arribar al prim on podreu acompanyar el vermut d'unes olivetes o pataquetes. 




14 de setembre 2015

El Bou a l'11 de Setembre



El Bou també va participar aquest 11 de Setembre assistint a l'ofrena floral que es fa al Baluard en record als caiguts defensant les llibertats i fent una petita cercavila per Reus.

08 de setembre 2015

Omplirem la plaça Llibertat el 9 de setembre.

l proper dimecres 9 de setembre a 1/4 de 9 del vespre (20.15h) la plaça Llibertat de Reus serà un clam per la independència. S’hi està preparant un acte que es preveu multitudinari, a tot just 18 dies del 27S.
Hi intervindran en Miquel Calçada, periodista i comissari dels actes del tricentenari; les dues candidatures independentistes que es presenten el 27S: Germà Bel, cap de llista de Junts pel Sí a la demarcació i David Vidal representant la llista de la CUP i hi haurà la col·laboració musical dels ebrencs Xeic! i del reusenc Fito Luri.
També hi serà, representant el municipalisme i el món local, l’Associació de Municipis per la Independència amb en Pep Andreu, alcalde de Montblanc i vicepresident de l’AMI, així com els presidents de les dues entitats organitzadores:Quim Torra, d’Òmnium Cultural; i Jordi Sànchez, de l’ANC.
Presentaran l’acte l’actor reusenc Pau Ferran i l’actriu constantinenca Muntsa Alcañiz.
Ara tot just fa un any que el Teatre Fortuny es quedava petit i més de 2.000 persones es quedaven fent cua a la plaça sense poder-hi accedir. Ja en aquell moment, el llavors coordinador de Reus per la independència, Pere Borràs, anunciava que el proper acte massiu seria en un lloc més gran. Finalment, s’ha optat per fer l’acte a l’aire lliure i donar-hi cabuda a tothom que ho desitgi. “Enguany hi serem tots i ningú es quedarà fora“.
Alhora, l’acte pretén ser l’embranzida final per a mobilitzar la ciutat de Reus i tota la comarca cap a la Via Lliure a la Meridiana de Barcelona l’11 de setembre. A la plaça Llibertat es repartirà el punter de color rosatcorresponent als trams 106 i 107, entre d’altres.
El punter és la icona de la manifestació a la Meridiana, és de cartolina i fa mig metre de costat, aproximadament. Cada part de la Meridiana té un color diferent assignat per a fer un gran mosaic representant els 10 valors de la República Catalana. Els trams de la nostra comarca tenen assignat el valor de la innovació i el color rosat.
L’acte forma part de la campanya On tot comença pel proper 27 de setembre, i està organitzat conjuntament per l’ANC-Reus per la independència i Òmnium Cultural Baix Camp.

07 de setembre 2015

El Bou a Mesa

DSC_3089 DSC_4143   
Aquest estiu amb el Bou de Reus vam anar de convidats a Mesa (Mèze en francès), municipi occità del departament de l’Herault. Hi anàvem a tornar la visita que ells ens van fer el Sant Pere de 2014 i que va causar tan bona impressió.
Quan vam arribar a Mesa vam veure que era un petit paradís marítim, un poble preciós, una mena de Cadaqués amb ostres, musclos i vinyes vora el mar.
PAL ENSABONAT
8
13
Just quan vam arribar ja vam participar al joc del pal ensabonat. Sobre el port un pal amb la indefugible tricolor estava certament ensabonat i durant hores els petits i grans queien de cap a mar intentant arribar al premi. Una activitat que fins no fa tant es feia encara a moltes poblacions catalanes que tenen el mar o el riu a al vora. 
LA PROCESSÓ CÍVICA
DSC_2584 DSC_2598 DSC_2632 DSC_2641 DSC_2646 
DSC_2674 DSC_2721
DSC_2765
A l’Estat Francès, per bé o per mal, les festes de les ciutats no són les festes patronals. L’estat i l’església estat ben separats, que no vol dir barallats. La Festa Major de Mesa és la festa de la ciutat, no de cap sant, i per aquest motiu el dia que engeguen les festes es fa una processó cívica amb tota la pompa que tenen: el Bou de Mesa, el cavallet, enguany el Bou de Reus, les bandes de música, els dos equips que participaran a les Justes amb les seves llances, les pubilles -com també fem-, la Corporació Municipal, la bandera de la Ciutat… i es desfila durant hores fins que s’acaba amb els focs artificials a tocar del port.
EL BOU DE MESA
DSC_4246 DSC_4284 DSC_4340
El Bou de Mesa, el més antic d’Europa i potser del món, ja ens va meravellar quan va venir a Reus. Val a dir que potser va tenir més expectació a la ciutat catalana que a Mesa mateix perquè aquest animal funciona molt diferent de les nostres bèsties festives. Durant les festes crec que el bou està les 24 hores en actiu. Els portadors del bou ballen, beuen, mengen, dormen i d’altres activitats dins i al voltant del bou, per tant a cada cantonada pots trobar-te el bou fent de les seves fins al moment de la mort, el darrer vespre de les festes, que fa una actuació de mitja hora que representa l’embogiment del Bou i la seva final mort.
EL CAVALLET
DSC_4155
Un cavallet, com els cavallets o cotonines catalanes, també balla a les festes de Mesa, no és un cavall de batalla com els nostres, és un cavall de festa. Al so d’un tabal i d’una gralla de claus aquest cavall balla darrera d’una alegre noia que fa sonar una pandereta, i darrere del cavall també balla un ferrer que amb estenalles i martell malda per ferrar-lo. I el millor de tot és l’alegria i el convenciment amb què ho fan, com si estiguessin actuant a la gala del Grammy. Les tradicions perquè funcionin també necessiten, i és una part molt important, actitud.
LES JUSTES
38 25
40
Potser més que del seu Bou, els mesois del que estan més orgullosos és de les seves justes. En aquesta part del Llenguadoc les justes es fan amb unes barques impulsades amb rems, amb música de gralla i tabal durant tota la competició, unes tres hores pel cap baix. Durant aquestes tres hores les dues barques, la blava i la roja, es creuen perquè cada llancer que hi ha a la proa escometi al seu respectiu contrincant i el desequilibri i caigui a l’aigua. Quan hi ha un bon combat és molt espectacular, però tot plegat és una mica lent, abans de cada escomesa hi ha una primera passada que els combatents es saluden, a vegades les barques no van ben dirigides i els llancers no es poden atacar… Bé, les nostres tradicions també tenen els seus tempos lents i espaiats, crec que la festa ha de ser la protagonista i no només un entreteniment.
Naltros no tenim justes nàutiques, i estaven molt interessats en poder-les mostrar fora de l’Estat Francès, de fet coneixien la tradició del rem català molt millor que no pas jo i sembla que és del mateix estil que fan ells, tot i que naltros no posem a la proa els més valents del poble perquè rebin cops de llança i remullades a l’aigua.
LA MÚSICA
DSC_2545
Em va sorprendre la qualitat de les bandes de música. No tenien res a envejar a les bandes de l’Ebre i del País Valencià. De fet a la regió de Seta, Mesa… l’Estany de Thau la immigració de l’Espanya mediterrània i italiana va ser molt forta. No sé si aquestes bandes de música són una excepció o una tònica general en tota Occitània. De fet van tocar una jota i quan els ho vam dir, almenys amb els que vaig parlar, no en tenien ni idea de què era el que havien tocat.
Parlant de música un senyor em va assaltar pel carrer i em va cantar una cançó, crec que en occità, que deia:
“Un espanyol d’Espanya
quan plou se banya,
un espanyol de Seta
quan plou s’asseca”
L’EMPAITADA D’ÀNECS
DSC_3930DSC_3935
El govern de Mesa és dels Verds, tot i així no és pas un govern demagog que persegueix tradicions senzilles per fer veure que fa alguna cosa. Un matí petits i grans neden al port empaitant ànecs, i quan els atrapen -si no s’escapen- els tornen a la gàbia. Segur que aquesta cursa no serà el pitjor que passarà a la vida d’aquests ànecs, però com que no ho veiem, no hi hem de pensar i així no tenim mala consciència.
ELS APERITIUS I ELS PARLAMENTS
DSC_2297
Per festes la gent es troba per menjar, beure i parlar. Sembla que és una cosa molt òbvia, però a vegades ho oblidem i les presses i la comoditat fan que això no passi.  A Mesa passa, per tot acte fan un aperitiu i algú fa uns parlaments: el Batlle, el president de l’associació tal o qual, el president del cercle occitanista, els convidats reusencs. Tothom escolta, somriu i aplaudeix
DSC_2521 
De fet a mi em va tocar dir també algunes paraules, vaig parlar dels llaços comuns entra catalans i occitans i de la frontera que unes capitals llunyanes ens havien imposat. També vaig demanar-los solidaritat amb el crucial moment que passa el nostre país i vaig acabar en occità donant-los les gràcies per la seva acollida, tothom va escoltar, somriure i aplaudir.
DSC_2530
I després dels parlaments invariablement ve l’aperitiu, i l’aperitiu és el pastís: un part de Ricard -licor de regalèssia- i cinc d’aigua. Al primer glop fas la mateixa cara que va fer un amic meu nord-americà quan va tastar el Vermut de Reus, però com tot, t’hi acostumes i li acabes trobant la gràcia.
f85976e25272e03b64f54be633dd4789
LA MARSELLESA
DSC_2541
Abans de començar i quan s’acabava cada acte la banda tocava l’himne nacional francès que era cantat amb entusiasme per bona part del públic, no amb la solemnitat que cantem els Segadors, sinó amb el fervor que canten alguns l’himne del Barça. La relació del bona part dels occitans amb el seu estat m’ha semblat ben diferent de la dels catalans amb el nostre, deu ajudar-hi el fet que cada cent anys el seu estat no els bombardeja.
CONCLUSIÓ
DSC_3966
Pel paisatge, el menjar, l’amabilitat i el temperament de la gent, tenies moltes vegades la sensació d’estar a casa. Entenc que per festes i en vacances tot és bonic i fantàstic,. Per acabar,, la distància física que separa Madrid i París no és la mateixa que la que separa Catalunya del Llenguadoc i d’Occitània, doncs tampoc la distancia mental que ens separa hauria de ser la mateixa.