El Bou de Reus

Cantaval 2012

2012-02-01T21:51:00.003+01:00

MÉS INFORMACIÓ A http://cantaval.blogspot.com/
Cantar i ballar per Carnaval
Donat el bon resultat de l’any passat, un conjunt d’entitats de la ciutat torna a proposar la segona edició d’un nou acte de Carnaval: el Cantaval. Aquestes entitats són AMCA, l’Aula de Sons, el Ball de Diables de Reus, el Bou de Reus, Carrutxa, el Casal Despertaferro, Esbart Reus Dansa, Ganxets grallers del Baix Camp, Òmnium Cultural Baix Camp i Punt 6 Ràdio. Aquest Cantaval vol complementar les activitats del Carnaval reusenc amb l’única voluntat és la de reforçar el caràcter popular, desenfadat i català del Carnaval de Reus.
Val a dir que el Cantaval funciona, s’organitza i en finança únicament amb els esforços de les entitats esmentades.

Divendres de Carnaval
El divendres de Carnaval al vespre va ser el triat per fer aquest acte. Tenim els precedents de la cercavila de canons, un parell de cercaviles del bou i els diables, la comparsa dels bous i les pastoretes i actes semblants als primers carnavals dels anys 80.

Cantaval
El Cantaval començarà escalfant motors amb una sessió musical “Carnaval català” al pub la Lira. Continuarà amb la cercavila del Cantaval amb la qual s’arribarà al racó de la Palma on hi haurà un sopar popular i després d’això, el Cantaval es tancarà amb un ball de gralles protagonitzat pel Ganxets Grallers del Baix Camp.
Aquest és un acte obert, tothom que tingui ganes de passar-ho bé cantant i ballant està convidat a posar-se una disfressa i a seguir els passos d’aquest Cantaval.

Cantar i ballar en català
En moments d’alegria col•lectiva, com la celebració d’un un èxit esportiu o una nit de festa, cantem. Però actualment ni cantem gaire, ni cantem en català. A diferència d’altres països com Andalusia, el País Basc, Irlanda... on el costum de cantar pels bars i els carrers està generalitzada, aquí sembla que ens faci una injustificada vergonya, i si algú s’atreveix a fer-ho en un bar, possiblement sigui convidat a marxar, encara que les veus siguin inferiors als decibels de la música enllaunada que soni. Proposem doncs, recuperar la tradició de cantar, i en català, per Carnaval. Així doncs editarem un petit cançoner amb versions de cançons populars catalanes que cantarem en diverses places i carrers de la ciutat acompanyats d’una banda de música inèdita, la deBlassis Donimus Tecum, que ha preparat les versions de les cançons. També ens acompanyarà durant el recorregut la batucada Tocatrons del Ball de Diables de Reus.

No només es cantarà, sinó que tota festa a part de cantar, també es balla, i per això, seguint els passos de l’Esbart Reus Dansa, intentarem ballar jotes, una dansa que també havia estat tradicional a Reus, i que encara es balla en algun poble del Baix Camp, a les Terres de l’Ebre i al País Valencià.

PROGRAMA D’ACTES:
Actes previs:
Assaig del cançoner: dijous 9 i dimarts 14 de febrer, a les 8 del vespre al Casal Despertaferro.

DIVENDRES 17 DE FEBRER
17:00 Al Pub la Lira de les Peixateries Velles.
Sessió musical “Carnaval Català” seleccionada pel programa “Cops i flames” de l’emissora Punt 6 Ràdio. El pub la Lira farà un preu molt especial a aquells que vagin disfressats i demanin la cervesa del Carnaval.

Batucada Tocatrons del Ball de Diables de Reus

19:00 Des de les Peixateries Velles
Cercavila del Cantaval
Ruta: Peixateries, plaça del Castell, Mercadal, plaça de la Farinera i carrer Martí Napolità, plaça del Prim, plaça del Pintor Fortuny i la Palma.
La banda deBlassis Donimus Tecum farà d’acompanyament de les cançons i jotes que es cantin i es ballin. Als assistents se’ls repartirà gratuïtament un cançoner amb versions satíriques i humorístiques de les cançons populars que es cantaran. Tot i que presumiblement s’improvisin altres cançons.

21:00 Racó de la Palma
Sopar popular amb menjar i beguda carnavalesca. Per combatre el fred i recuperar forces de cara a la nit que encara queda.

22:00 Racó de la Palma
Ball de Gralles amb els Ganxets grallers del Baix Camp.
La gralla no només és un instrument de processó, sinó que també pot ser esbojarrada. Al ball de gralles hi tenen cabuda tota mena de melodies que pel seu ritme poden fer moure l’esquelet als assistents. S’interpretaran temes clàssics i moderns, actuals i recuperats, fins i tot peces amb una base de difusió mediàtica que ens fa venir al cap grups que no tenen cap lligam amb la gralla, però que les seves cançons ens fan bellugar el cos d’allò més.

La Comissió del Cantaval la formen: AMCA, Aula de Sons, Ball de Diables de Reus, Bou de Reus, Carrutxa, Casal Despertaferro, Esbart Reus Dansa, Ganxets grallers del Baix Camp, Òmnium Cultural, Punt 6 Ràdio.

Sortides de l'any 2011

2012-01-18T11:11:00.000+01:00

05/02, Reus, Inauguració del Casal Despertaferro
04-03, Reus, Cantaval, comparsa dels bous i les pastoretes
29-04, Reus, festa de ls Special Olimpics

17/18/19-06 Fira del vi, stand de bou i arròs

21-06, Reus, Presentació de la vedella de foc els bous de foc
23-06, Reus, Vedella de foc a les Barraques de Festa Major
24-06, Reus, sortida del Bou de la Diada Nacional dels PPCC i la cercavila del Masclet.
25-06, Reus, Correbars amb la Bandarra, els Nanos dels bombers de Reus, els gegants de Porrera i després traiem la vedella de foc al ball foguejat del Mercadal.
26-06, Reus, participació als cóssos
27-06, Reus, sopar del Bou i arròs, enguany acompanyat de coca i cireres i dels ritmes més festius de l'Orfeó Reusenc
29-06, Reus, després del castells i abans de la professó, dinar popular de Sant Pere al carrer Rosich i Martí Napolità.

23-07, Almoster, Festa Major de Sant Jaume i presentació de la vaca Canaleta

15/08, Martorell, cercafoc

11/09, Reus, Vedella a la manifestació de l’11 de Setembre

24/09, Reus, sortida de Misericòrdia

30/10 Reus, Taverna Despertaferro, Rifa panellets

15/12 Valls, presentació del bou de Valls

28/12 Reus, Participació amb la Vaca de Reus a la cercacila de l’Espetec

Mostra-taller de cant improvisat dels Països Catalans

2012-01-13T07:44:00.000+01:00

A l’inicid’aquest 2012, el dissabte 28 de gener, Carrutxa membre de CARAMELLA i conjuntament amb Solc i Tramús, usproposem una activitat sobre cant improvisat als Països Catalans. La diada, quetindrà lloc a Reus (La Palma) proposa activitats que combinaran tallerssobre jota cantada, nyacres, garrotins i corrandes, i sessions de mostra sobreel cant l'estil valencià i la glosa mallorquina. També hi haurà un tallerd'instruments per acompanyar el cant improvisat.

La cançóimprovisada és una modalitat de cant desapareguda en molts llocs del nostrepaís, que a partir de l’impuls de persones que l’han anat recuperant, comptaamb una força emergent important i que s'ha adaptat als nous contextos contemporanis.

La jornadadel dia 28, que començarà a les 10 del matí i finalitzarà amb un sopar popular,anirà precedida d'actes de difusió com la presentació del primer llibre de lacol·lecció de "Els llibres de la Caramella" el dijous dia 26 o unataula rodona sobre el cant improvisat en l’àmbit educatiu el divendres 27.Durant el dissabte, persones músics i estudiosos de la cançó popular com araArtur Gaya, Carles Belda, Felip Munar, Ferriol Macip o Josemi Sánchezdesenvoluparan tallers i mostres dels diferents cants.

Lesjornades funcionen amb inscripció prèvia (20€, inclou el sopar) i cal fer-laefectiva abans del 20 de gener. Us animem a participar-hi i inscriure-us el mésaviat possible.

Comtantes altres vegades, la mostra-taller de cant improvisat vol reflectiraquesta voluntat de descoberta, coneixement compartit i de transmissiód’experiències que comporten les trobades.

Per a mésinformació i inscripcions podeu consultar:

www.carrutxa.cat

Comença el curs de timbal

2012-01-12T07:40:00.000+01:00

Aquesta setmana han començat alguns dels cursos que organitza el Casal Despertaferro!, que es desenvoluparan durant el curs 2012.

Ja ha començat el tallers de Timbal amb el Ricard. Els dimarts a les 20.15h.

Els cursos estàoberts a tothom que s'hi vulgui afegir, si bé abans s'hauria de coordinar amb els i les professors/es

Diumenge bitlles!

2012-01-11T11:37:00.000+01:00

Aquest diumenge 15 de gener al Parc Sant Jordi hi haurà la quarta edició del Premi Ciutat de Reus de bitlles catalanes, integrat dins la lliga del Camp-Priorat de la Federació Catalana de Bitlles i Bowling.

Des de les 10:30 a la plaça Anton Borrell del Parc hi haurà la competeció de bitlles, així com servei de bar, bateig de bitlles i molt bon ambient.

Reunió de cantaval

2012-01-10T10:31:00.003+01:00

Avui a les 19:30 hi ha la segona reunió del Cantaval a la seu d'Òmnium Cultural. Seran benvingudes les vostres propostes!

La vaca de la bona llet

2011-12-30T09:34:00.000+01:00

La Vaca de la bona llet va veure la llum aquest passat Dia dels Innocents per anar a la cercavila de l'Espetec.

Els portadors de la vaca repartien gotets de bona llet -anisada- entre els badocsper tal d'intentar fer passar la malla llet que ens causen a tots fets com que la crisi l'haguem de pagar els que no l'hem provocada, que els que ens demanen esforços tinguin comptes a paradisos fiscals, com que el salari mínim sigui de misèria i en canvi un senyor que només té com a feina mantenir la Unitat d'Espanya cobri 20.000€ al mes amb despeses pagades, que vulguin que parlem en català només a casa i a les fosques...

La cercavila i enlairament de l'Espetec, que va volar per primera vegada el 1957 ha estat companyada d'aquesta vaca que recorda la vaca històrica va sortir a passejar el març de 1965 de la mà de JM Gort i al GAMBA. Aquella temporada, el Reus Deportiu portava una temporada perdent la majoria dels partits i el Gort intentà que tingués «bona llet» i li canviés la sort tot portant a passejar una vaca fins al camp de futbol un dia de partit.

La vaca fins i tot va fer una visita als seus orígens

I la cosa va acabar al Mercadal amb l'acostumat fiasco d'enlairament del cohet, aquesta vegada han fallat els francesos. No sabem si la vaca tornarà mai més, precisament sembla que van ser els francesos els que se la van endur per a fer-ne filet mignon, tot i que sembla que els serà una milla estellosa, la veritat sigui dita.

Demà torna la Vaca del Reus

2011-12-27T09:41:00.000+01:00

Demà a Reus tornarà després de dècades la Vaca del Reus, la mateixa que repartia bona llet al Reus Deportiu de futbol. la podreu veure a partir de els 7 del vespre amb la comitiva de l'Speteck. Esperem que la bona llet de la vaca faci que aquest Speteck aconsegueixi vèncer l'atmòsfera terrestre i arribi a llunyans destins siderals.

Més notícies del Bou de Valls

2011-12-18T21:05:00.000+01:00

Es presenta el Bou de Valls

2011-12-15T10:37:00.001+01:00

Aquest dimarts es va presentar el societat El Bou de Valls que veurà la llum possiblement per Sant Joan de 2012 i que, si no hi ha res, serà apadrinat pel Bou de Reus.

Per cap d'any a la Palma!!!

2011-12-09T08:25:00.001+01:00

Curs d'iniciació al timbal

2011-11-22T22:00:00.000+01:00

La colla del Bou fa un curs d'iniciació al timbal a la nova sala del Casal.

Risotto de cua de bou

2011-11-16T09:20:00.001+01:00

Al programa cuines aghir van fer aquesta peculiar recepta de bou i arròs, de la mà del cuiner Quim Márquez, del restaurant Quim de la Boqueria de Barcelona. Un altre Bou i arròs del segle XXI.

Assemblea - vermut

2011-11-10T09:05:00.000+01:00

Aquest dissabte a les 12:30 a la terrasseta del 'Mantakau' Forn Sistaré, a la plaça de la Llibertat hem quedat per fer una Assemblea-vermut del Bou. Així entre ganxets-pintxos, olivetes, patatueles i vermuts de Reus discutirem:
1. Estat de comptes de l’entitat
2. Renovació de càrrecs de la Junta Directiva
3. Valoració dels actes festius fins ara (vedella de foc, cantaval, rifa de panellets, festes majors...)
4. Aprovació de la reimplantació de quotes pel 2012
5. Torn obert de paraules
Això de l’asemblea vermut no és que sigui molt informal, sinó que els portadors del Bou tenen la mala costum de multiplicar-nos i l’hora del vermut sembla ideal per a conciliar vida familiar i festiva.

Èxit de la 1a edició de la tradicional rifa de Panellets del Bou

2011-10-31T10:56:00.001+01:00

Ahir a la Taverna Despertaferro el Bou de Reus, conjuntament amb el Casal van organitzar la 1a edició de la Tradicional Rifa de panellets i confitura. L'experiència va ser un èxit, es van aconseguir fer una vintena de tirades, i es van esgotar tots els plats i lots que s'havien preparat, deixant al públic amb més ganes de jugar.

Els panellets dels forns Cabré i Sistaré invitaven a jugar per la bona cara que feien, i l'ambient va ser excepcional, amb la lògica eufòria dels reincidents guanyadors i la frustració dels derrotats.

Cal destacar que la bona feina de la taula va fer que la diada fos un èxit, un locutor engrescador (sense arribar a ser pesat, un eficient tresorer i una eixerida bombo van aconseguir liquidar tots els lots i generar un petit benefici (de mica en mica s'omple la pica) que servirà per a ajudar a finançar al Casal Despertaferro i el Bou.

Correllengua! avui! Plogui o nevi!

2011-10-28T09:08:00.001+02:00

Avui Correllengua!!!! A partir de les 6 cercavila del Bou, i molt més!!!!

Rifa de panellets a la Taverna Despertaferro

2011-10-24T22:43:00.000+02:00

El Bou, en col·laboració amb el Casal Despertaferro, el proper diumenge 30 d'octubre al vespre farà la seva rifa de confitura i panellets a la Taverna Despertaferro. Si teniu sort us podeu emportar confitura, panellets boníssims de Cal Cabré i Cal Sistaré, ampolles de vermut o d'altres productes reusencs per poder celebrar tal com toca la Castanyada. I si no, doncs haureu passat l'estona amb un bon ambient i sabent que mentre participeu en un acte tradicional, ajudeu a recollir fons per finançar les obres del Casal.
I si sou micromecenes del Casal, tindreu números gratuïts.

Si voleu saber més de les rifes de panellets seguiu llegint...

Les rifes

A Reus, el costum d'elaborar, rifar i menjar panellets està força arrelada i ha perviscut fins als nostres dies. Joan Amades ens explica que antigament els pastissers reusencs feien uns panellets amb escorça de síndria. D'aquests, avui no se'n fan, però a moltes cases i a les pastisseries es poden trobar aquests dies panellets de tot tipus.
Les rifes de panellets es mantenen amb total vigència a la nostra ciutat, organitzades, com és costum, per associacions culturals o esportives.
La rifa es basa en l'aposta oral. Hi ha una taula amb tres persones: dues, encarregades de recollir i anotar les apostes, i l'altra, encarregada de fer girar el bombo, on hi ha vint boles, numerades de l'1 al 20. Hom pot apostar els plats que vol a cada número i cada aposta val una determinada quantitat de diners. Quan la majoria de números estan coberts, qui fa anar el bombo crida …i va bola!, i en treu una. Aquells que han jugat al número guanyador reben els plats –o els punts bescanviables– corresponents al valor de la seva aposta. A més de plats de panellets i confitura, hom pot escollir lots, ampolles de vermut o d'altres licors.

Salvador Palomar

Projecte de micromecenatge per la sala d'actes del Casal en marxa!

2011-10-20T03:30:00.000+02:00

Atenció! Posem en marxa el comptador. Des d'avui tenim 40 dies per aconseguir els 4.700€ necessaris per portar a terme les obres de la sala d'actes del Casal.

Des d'avui ja tenim en marxa el projecte de crowdfunding (micromecenatge) amb la plataforma Verkami que ha de permetre que moltes petites (i no tan petites) aportacions econòmiques permetin fer realitat les obres del primer pis.

QUÈ VOLEM FER?

Aquest projecte de micromecenatge busca poder finançar aquesta inversió per a la segona planta: Una sala diàfana i multifuncional de prop de 80 m2 per poder-hi portar a terme activitats i cursos de tot tipus. Actualment els cursos estables programats per aquest curs són entre altres: Tast de vins, Dansa del ventre, Ioga, Malabars, Capoeira, Nutrició, així com molts actes puntuals que es realitzaran a aquest espai (xerrades i presentacions de llibres, assemblees de col·lectius, etc.).

El Casal Despertaferro ha inaugurat aquest any 2011 un edifici de 4 pisos al cor de la ciutat de Reus, després de molts anys de treballar en el projecte, d'estalviar molts diners i de buscar fórmules de finançament. L'ajuda de l'entitat de Banca Ètica COOP 57 i l'aportació desinteressada de molts padrins i padrines ha estat clau per poder tirar endavant la iniciativa.La primera fase del projecte doncs ja ha vist la llum i ja estan totalment enllestits i en marxa tant els baixos, que allotgen la Taverna Despertaferro com la primera planta, que conté la cuina i les sales de reunions.Les dues plantes superiors estan fetes pel que fa a l'estructura, tancaments, etc, però els grans costos del gobal de l'obra no ens han permès encara ellestir els acabats interiors (enrajolat, enguixat, instal·lació elèctrica i il·luminació).

CORRELLENGUA 2011

2011-10-17T03:30:00.000+02:00

CORRE I PARTICIPA!

Carn de bou de Kobe vs toros de lidia

2011-10-12T00:32:00.000+02:00

A Kobe, al Japó, fan la millor carn de bou del món. I si no és la millor, sí que es paga com si ho fos, a uns preus que poden anar dels 85 als 200€ el kg.
Al blog de cuina volcànica ens expliquen:
"Els experts en ramaderia coneixen a aquestes animals com bous Tajima, un llinatge boví japonès anomenat també kuroge wagyu (animals de pell negra). En l'actualitat, només 262 granges crien a aquest tipus de bous, amb una estabulació de 5 a 15 caps de bestiar per granja. Cada animal rep totes les atencions de les que seria objecte un nen malalt. Les seves dietes es controlen de forma molt estricta i es componen principalment de sake i cervesa. Cada dia, a més, reben un massatge que ajuda a relaxar el to muscular, proporcionant en definitiva una carn molt tendra i molt gustosa.Els ramaders japonesos puntualitzen que no es tracta de caps de bestiar criades exclusivament amb cervesa, sinó que s'afegeix cervesa a la seva dieta, particularment durant els mesos d'estiu, que és quan la seva alimentació interactua amb els dipòsits de greix de l'organisme. Les condicions de temperatura i humitat de les granges japoneses durant l'estiu fan que la cervesa estimuli la gana dels bous i aquests consumeixin més farratge. Quant al massatge, es justifica pel fet que els caps més calmades, relaxades i satisfetes s'ha vist que proporcionen una carn de molt superior qualitat que les sotmeses a estrès o gripatges musculars.El no va més en les cures d'aquest bestiar és el «bany de sake". Periòdicament, els animals veuen rentada la seva pell amb aquest tradicional aiguardent japonès. Els ramaders japonesos consideren que una pell rentada i perfumada amb sake redunda també en una major qualitat de les carns, i per això perden hores senceres al fregui dels seus animals amb esponges impregnades en sake.

La carn de boví de Kobe, que conté una proporció de greix gairebé inexistent, requereix una autenticació basada en l'índex de massa corporal".

Contràriament a això, i malgrat el que diguin els protaurins, la carnisseria que passa a les places de toros
de fet la carn de toro de lídia la majoria de vegades acaba per a fer pinsos ja que la quantitat d'àcid làctic que ha segregat l'animal durant la seva tortura fa que la seva carn sigui poc menjable. De fet del 2001 al 2003 aquest tipus de carn va estar prohibida pel consum per la seva insalubritat, ja que els bous que són torejats moltes vegades van dopats i aquestes substàncies podien passar als comensals. (Ordre de 29 de juny de 2001).

La nostra societat encara és bàsicament carnívora, i això comporta el sacrifici d'un animal. En resum, els bous de Kobe són ben tractats fins al dia del seu sacrifici i d'aquí en bé la seva qualitat a la taula, i avui dia gairebé ningú menja carn de toro mort a la plaça. Queda clar que els arguments dels que defensen el pragmatisme de les corrides de toros són completament falaços. Que la finalitat d'un animal sigui la nostra alimentació no justifica maltractar-lo fins a la mort, al contrari.

Croquetes de bou i arròs pel Ganxet pinxo

2011-10-07T19:33:00.001+02:00

La passada Festa Major la cuinera amb estrelles Michelin Carme Ruscalleda ens va proposar aquesta recepta de croquetes de bou i arròs, doncs pel Ganxet pinxo es podran tastar a la Taverna Despertaferro. Boníssimes!

Bou i arròs al Llibre del coch (1490)

2011-10-06T00:27:00.001+02:00

Que el Bou i arròs és una menja antiquíssima ja ho començàvem a tenir clar. Però fa poc hem sabut de l'existència de Lo Llibre del Coch o Libre de doctrina per a ben servir, de tallar y del art del coch que Robert de Nola va escriure aproximadament l'any 1490. El Mestre Robert era el cuiner de més rang del Rei Ferran de Nàpols. La recepta son dues: primer ens diu com fer l'arròs amb brou de carn, i després ens diu com fer el brou de carn que bàsicament porta carn de bou. Així doncs tenim un plat que ha passat de les taules del reis a les dels més festers i festeres de Sant Pere a Reus.

"Arros ab brou de carn: Lo arros pendras e fer las rentar ab aygua freda per tres o quatre vegades o ab aygua tebida: e com sia ben rentat met lo a exugar sobre vn tallador de fust al sol e si no fa sol met lo prop lo foch: e quant sia exut denegal be de les pedres e de la sutzetat e apres pren vna olla neta per que coga dit arros e met hi bon brou de carn que sia gras e que sia bo de sal e posal al foch: e quant començara a bullir lo brou met lo arros enla olla: e quant lo arros sia mes de mig cuyt met hi let de cabres o de ouelles si no met ni de ametles e met ho en la olla e coga fins que tot sia cuyt: e apres leuau del foch e met dins vn cabaç de sego ben cubert e fes que repose aqui vna hora o al manco mija: e apres pren rouells de ous e debat los be: e com volras fer escudelles met los en la olla donant hi vnes quantes voltes per ques mescle tot ensemps: e apres fes escudelles e met damunt cada vna sucre e canyella. Mas nota vna cosa com la que te he dita en lo capitol de la semola: que en neguna cuyna de aquesta asi com ara: arros semola fideus farro co es cuyt ab brou de carn noy fa molta fretura metrey neguna condicio delet que noy es menester empero tot sta en lo apetit dels homes quel menjen: e com hauras fetes escudelles noy cal metre sucre damunt elles que al meu parer ab coses de carn noy diu molt be lo sucre. Empero com diu exemple vulgar may sucre affolla neguna vianda. E vet aci que esta la primor que cascu fa segons es lo seu gust: e vet ja fet."

Bon broet de brou de carnS y vols fer lo dit broet ab polla: o polls ja valra mes: pren los polls e fes los coure en olla ab bou. Molto e bona carn salada: e asaboriras la olla si es bona de sal: e apres prenlo millor brou dela olla e passal per stamenya: e apres metlo en vna olla que sie neta e leixal ben refredar e met hi de totes salses fines e çaffra que sie molt: e apres pren vn parell de ous per cada escudella los rouells solament e destemprels ab brou fret: e agresta perque nos prenguen: e apres passa los per estamenya que sia ben clara e quant sien passats met los enla olla del brou: e met hi aximateix gingebre assaborint la olla si es bona de sal: de agror abans que la metes al foch: e apres met ho al foch a bullir e mena tostemps ab vna menadora de fust fins que sia cuyt: e si vols metre let per la meytat del brou empero que sia de ametles ja sera millor lo broet: e quant sia cuyt de tot lo broet met hi los polls dins empero sien tallats axicom sils hauies a donar a ton senyor: e apres quant hauran vn poch bullit traulos de la olla e metlos en vn plat: e abans que fasses escudelles met vn poch de joliuert tallat en la olla: e apres fes escudelles. e vet aci acabat.

24 de setembre, única sortida del Bou per les festes de l'Aparició

2011-09-22T17:53:00.000+02:00

El Bou de Reus aquestes festes de l'Aparició de la MD de Misericòrdia sortirà, només i com cada any, el 24 de setembre a les 7 del vespre amb els altres elements festius de la ciutat i a les 20:30 ens trobarem al Mercadal per començar la Cercavila del Masclet. Ens hi veiem!!
I contrariament al que diu el programa, la vedella de Foc no sortirà el divendres amb els bous de foc, sopar poc i pair bé.

El Bou ja té una nova corriola

2011-09-21T15:15:00.002+02:00

Aquesta setmana, gràcies als serrallers reusencs Coll, el Bou ja té un nou sistema de corriola per a pujar i baixar a l'altell que hi ha al Casal Despertaferro. Encara no ha passat un any que vam trobar aquesta nova ubicació i per fi ja tenim la manera de penjar-lo sense perill per la bèstia ni pels que la porten. Tenir un element de la Festa Major penjat durant tot l'any, perquè el pugui veure tothom, no és una copsa nova, l'antiga Àliga de Reus estava penjada al sostre de la Casa de la Vil·la. El Bou està penjat en una altra casa del poble, el Casal Despertaferro.

Una vida al servei de la llengua i el país

2011-09-16T22:51:00.001+02:00

Els companys de Carrutxa ho escriuren molt millor del que naltros podríem fer:
Dilluns passat era a la plaça del Mercadal, com molts de nosaltres, en defensa de la llengua i l'escola catalana. La seva ha estat una vida de treball, de molt de treball, al servei del país. Ens deixa un llegat de noms, de coneixement i de passió pel saber. El nostre modest homenatge només pot ser continuar furgant en els vells papers i en la memòria de la gent gran, a la recerca de mots i formes de vida. I continuar reivindicant-nos com a poble, els Països Catalans. Aquest matí ha mort Ramon Amigó i Anglès.

I la vedella va anar de Mani

2011-09-12T23:37:00.002+02:00

La Vedella de Foc va anar a la Mani de l'11 de Setembre de 2011, juntament amb 2.000 persones més. Aquí n'hi ha algunes fotos:

11 de Setembre

2011-09-11T06:05:00.000+02:00

Ens veiem avui a la Mani a les 7 del vespre al Mercat Central.
Visca Catalunya Lliure!

No som els únics de menjar boví

2011-09-02T09:38:00.000+02:00

A Pals (Baix Empordà) també és menjar de Festa Major!

Fotografies de Martorell (15/08/2011)

2011-08-28T20:36:00.000+02:00

Gracies als companys del borinot del Vendrell

Ara vénen bous i vaques, per S. Palomar

2011-07-26T07:36:00.002+02:00

Us copiem l'apunt de Salvador Palomar al seu bloc, la Teiera:

Enguany, el bestiari festiu boví de la comarca ha augmentat de forma notable. Als bous de l’Argentera i de Reus, s’hi afegien, aquest mes de juny passat, dos Bous i una Vedella de foc, peces construïdes agafant com a model l’antic bou de foc que es va localitzar als tallers de la Pirotècnia Espinós de Reus.

I aquest dissabte, 22 de juliol, en el marc de la Festa Major de Sant Abdon i Sant Senén d’Almoster, s’ha presentat la vaca Canaleta, actuant de padrins la nova Mulassa de Falset i el mateix Bou de Reus. La Vaca d’Almoster ha estat construïda per l’escultor reusenc Manel Llauradó, que fa quatre anys ja va fer els dos gegants de la vila. El Bou de Reus també és obra seva.

El Bou de l’Argentera –el més antic– fou construït i estrenat l’any 1954. És obra de l’artista reusenc Ramon Ferran. El de Reus va ser fet el 2004. La vaca Canaleta ha estat iniciativa de la Colla Gegantera d’Almoster i acompanyarà els gegants Miquel i l’Àgata en les seves sortides. La idea va sorgir dels més joves de la colla, que van suggerir la construcció d’un nou element festiu amb un pes menor que els gegants. L’animal és portat per dues persones.

I la mona dels padrins:

Dissabte presentació de la vaca, la Canaleta

2011-07-21T20:49:00.000+02:00

Ja només queden 2 dies per la presentació de la Canaleta. Dissabte a les 18.30h al pati exterior del Teatre Municipal d'Almoster podreu veure per primer cop al nou element de la Colla Gegantera d'Almoster construït per l'escultor reusenc Manel Llauradó. Aquí us deixem el cartell de la presentació!!

El Bou apadrina la Vaca d'Almoster

2011-07-18T12:02:00.000+02:00

Aquest dissabte a la tarda el Bou de Reus apadrinarà a la Vaca d'Almoster. Les dues bèsties són obra de l'experta mà de Manel Llaurador. No us perdeu aquista nova fita bovina al Baix Camp!

Xerrada sobre cultura popular al barri de Santa Anna

2011-07-12T07:20:00.002+02:00

El divendres 15, a 2/4 de 8 del vespre, Salvador Palomar presenta al local dels Xiquets de Reus, el projecte de recerca sobre les festes històriques del barri de Santa Anna, que se celebraven aquest mes de juliol. Es una recerca en curs i es vol localitzar informants.

Serà una xerradeta lleugera i estiuenca... s'explicaran coses com la tradició castellera del barri, els jocs de cucanya, o el córrer la vedella que alguns anys havien organitzat els veïns del carrer de Martí Napolità, popularment conegut com del Canyís, per cert.

Bou i arròs, per Carme Ruscalleda

2011-07-07T16:26:00.000+02:00

La cuinera Carme Ruscalleda ens va fer aquesta proposta de bou i arròs la passada festa major, algú s'anima?

Avui passi de diapositives i tertúlia postfesta

2011-07-06T08:50:00.000+02:00

Avui a les 20:30 farem un passi de diapositives de la passada Festa Major a la Taverna Despertaferro del carrer Martí Naspolità. Fent un refresc també aprofitarem per parlar dels tallers de Festa Major que es faran conjuntament amb altres colles al Mercadal el 16 de juliol i de la propera festa de Misericòrdia. Us hi esperem!

Sopar de bou i arròs 2011

2011-07-05T16:30:00.003+02:00

Vídei
Vídeo del sopar de bou i arròs del 27/ de juny de 2011, en el qual, finalment, es van poder repartir 400 racions d'aquest plat, de coca amb cireres i Masclet.

16 establiments van tenir Bou i arròs a la carta per Festa Major

2011-07-03T17:08:00.002+02:00

La recuperació del Bou i arròs com a menjar tradicional de la Festa Major de Sant Pere ja està sobre rodes. Un altre exemple d'aquesta repopularització de la tradició és que setze establiments el van posar a les seves cartes els dies de la Festa Major.
Va haver-hi bou i arròs a:
Arrels, carrer del Vilar, 5

Bar Americà, raval Robuster, 40

Bar Bon-mar, raval de Jesús, 18
Bar la Bota, Sant Elies, 44
Cal Ganxet, raval Sant pere 18

Bar Campus, c. Sant Llorenç, 11

Celler del Padrí, c. Roger de Belfort, 35

El Tubo, c. del Vidre, 21

Gaudir, Mercadal, 3
L'Absis, c. de la Mar, 30-32
La Fàbrica gastronòmic bar, pg. Mata 32-34
La Glorieta del Castell, p. Castell, 2
La Taverna, c. Lleona, 3
Restaurant 158, av. Països Catalans, 158
Taverna Despertaferro, Martí Napolità, 7
Triant, p. Catalunya, 7

Correbars 2011

2011-07-01T15:30:00.000+02:00

Prova de fer a casa Bou i arròs

2011-06-26T09:23:00.000+02:00

&amp;amp;lt;br&amp;amp;gt;&amp;amp;lt;br&amp;amp;gt;&amp;amp;lt;br&amp;amp;gt;No &amp;amp;lt;br&amp;amp;gt;
Com veureu al vídeo, no és tan difícil.
I si no, sempre podeu anar a uns dels restaurants que el tenen a la carta aquest Sant Pere,compar una llauna de Bou i arròs, o bé venir al sopar popular del dia 27 de juny al Pallol i us el fem per valtros.

Avui correbars del Bou!!!

2011-06-25T09:22:00.000+02:00

A partir de les 7! Amb la Bandarra Street Orkestra! Els nanos dels gegants, els gegants de Porrera, la gorra de portador, la cagarada... Passarem pel Desperataferro, Campus, Absenta, Teïna i Pòrtia.
I després bous i vedella de foc!!!

Avui Sant Joan, Pregó, Tronada i Masclet

2011-06-24T17:23:00.002+02:00

A partir de les 7 de la tarda!

Ja tenim Vedella de foc!!!!!!

2011-06-23T17:44:00.001+02:00

El dimarts 21 de juny de 2011 el col·lectiu de portadors del Bou de Reus va estrenar la Vedella de foc, apadrinada pel mateix Bou de Reus i amb la qual ja tenim la paritat festiva. Al mateix acte també es van presentar dos bous de foc de la colla el Cuc de l'Orella que van ser apadrinats per la Mulassa i el Bou d'Alforja.

Primer vídeo de la presentació de la vedella i els bous de foc

2011-06-22T01:16:00.003+02:00

Altra vegada, gràcies Jordi

I aquest dimarts presentem la Vedella de foc

2011-06-20T15:00:00.001+02:00

Aquest dimarts el Bou de Reus presentarà la Vedella de Foc, un nou element festiu de foc a la ciutat. Aquesta vedella no estarà sola perquè l'entitat el Cuc de l'Orella presentarà dos cosins, els bous de foc. Tot això serà aquest dimarts a la plaça del Castell, quan comeci a fosquejar.

El disseny del logo és de Ohaart i en breu podreu trobar-ne samarretes a la botiga de la Festa Major.

El Bou per partida doble a la Fira Reus Viu el Vi

2011-06-16T09:12:00.000+02:00

Aquest divendres a les 19:30 el Bou inaugurarà amb el ball de Cercolets la fira Reus Viu el vi, i no només això, sinó que divendres, dissabte i diumenge hi haurà l'stand de Bou i arròs a la fira, i així podreu fer un deliciós i tradicional coixí a l'estómac per a degustar els vins de els nostres contrades.

Vedella de foc, aclariments per a despistats

2011-06-15T15:00:00.000+02:00

A vegades la gent es fa un embolic, així doncs exliquem unes quantes coses perquè tothom les tingui clares.

1. Enguany es recuperen tres bous de foc, però només 1 el fa el Bou de Reus, els altres 2 els fa l'entitat el Cuc de l'orella
2. El bou que recupera el Bou de Reus es dirà la Vedella de foc, els que recuperen el Cuc de l'orella seran els bous de foc.
3. En principi cap d'aquests elements anirà al Seguici.
4. El protocol de la Vedella serà: Dissabte de Corpus i Barraques. En un principi no anirà a la Cercavila de foc, de moment.
5. El Bou de Reus estarà eternament agrait a l'assessorament en temes de pirotècnia i de muntatge dels bastidors de foc que el Cuc de l'orella ens ha fet. Des d'aquí altra vegada gràcies.

La propera actuació del Bou de Reus serà aquest divendres a la inauguració de la Fira de Reus viu el vi.

On podeu trobar el bou i arròs en llauna?

2011-06-09T11:36:00.001+02:00

Ja ha arribat el bou i arròs d'aquesta Festa Major!
Podeu trobar bou i arròs en llauna a les següents botigues:

Cal Borrull, Raval Martí Folguera
Cal Sendra, carrer Jovellanos
La Mar Salada, carrer de les Galanes
El Quesu, Avinguda Prat de la Riba
Llibreria Gaudí, carrer de la Galera

i a la botiga de la Festa Major als jardins de la Casa Rull

Vedella de foc a Canal Reus

2011-06-02T08:39:00.001+02:00

S'enllesteixen els bous de foc i les estructures pirotècniques de cara a Corpus i Sant Pere

Ara fa uns dies els explicàvem el programa de la festa major de Sant Pere, on destacàvem la recuperació d'uns elements de foc que es podran veure per Corpus i també els vam explicar els canvis que s'han introduït al castell de focs que es pot veure a la plaça del Mercadal la vigília de Sant Pere. Doncs bé, avui Canal Reus ens dóna més detalls.
I donem gràcies a la gent que amb els punt Tu ajudes de Catalunya Caixa ha fet possible aquesta vedella de foc

PARTICIPA A LA MILLOR FESTA MAJOR!!!

2011-05-31T11:05:00.000+02:00

Ja s'acosta la Festa major i tenim actes de tota mena, participatius, lúdics i oberts a tothom que vulgui passar-s'ho bé:

Dissabte 4 de juny a l'antic Rubió i Ors, actual arxiu administratiu, a les 16:30 ens faran un taller de muntatge de pirotècnia festiva.

17, 18 i 19 de juny hi haurà bou i arròs a la fira del vi. Un maridatge ben divertit. El Bou i el ball de Cercolets inauguraran la fira el divendres 17.

Dimarts 21 de juny, a les 8 al Castell, presentació de la vedella de foc i els bous de foc

Del 22 al 25 de juny barraques, cada nit gresca catalana a la barraca del Casal DPF, i alguna escapada de la vedella de foc

El divendres 24 de juny a partir de les 7 hi ha la sortida del Bou de la Diada Nacional dels PPCC i la cercavila del Masclet.

El dissabte 25 de juny a partir de les 7 hi ha el correbars amb la Bandarra, els Nanos dels bombers de Reus, els gegants de Porrera i després traiem la vedella de foc. Possiblement que després anirem a barraques i tornarem a fer cremar la vedella. També donarem LA CAGARADA, si ens voleu fer propostes divertides i desenfadades per aquest premi podeu fer-ho a: elboudereus@gmail.com

El diumenge 26 de juny a la tarda, hi ha els cóssos (bitlles, curses de sacs, pal ensabonat...) si voleu participar-hi podeu fer-ho amb l'equip del Bou, envieu-nos un c/e a: elboudereus@gmail.com

Dilluns 27 de juny, descansats de barraques, hi ha el sopar del Bou i arròs, enguany acompanyat de coca i cireres i dels ritmes més festius de l'Orfeó Reusenc

Dimecres 29 de juny al migdia, després del castells i abans de la professó, dinar popular de Sant Pere al carrer Rosich i Martí Napolità.

I podràs trobar bou i arròs en llauna en diversos comerços de la ciutat i també bou i arròs cuinat artesanalment a diversos menús dels millors restaurants de al ciutat.

T'hi esperem. Com més cansat arribes al 29 de juny al vespre vol dir que millor t'ho has passat aquests dies.

FELICITATS CAMPIONS!!!

2011-05-26T23:17:00.000+02:00

Sou molt grans i feu de Reus una ciutat gran!

Es desvetlla la notícia dels bous de foc: la vedella

2011-05-25T09:05:00.006+02:00

Ahir es va fer la roda de premsa que es van presentar el programa de Sant Pere, i entre tots la munió d'actes, naltros tenim una petita part a veure amb la recuperació de l'antiga forma de pirotècnia reusenca, de la qual se'n van trobar nombroses mostres a ca l'Espinós, entre les quals un bou de foc. Enguany sortiran tres bous de foc, rèpliques del trobat a la pirotècnica, naltros en fem una, de fet l'està fent el Manel Llauradó, i serà la vedella de foc. Els altres dos bous els recuperarà l'entitat batucats del bolet amb la qual herm col·laborat en aquesta recuperació.
Val a dir que aquesta recuperació la financem amb el patrocini del programa Tu ajudes de Caixa Tarragona i amb els beneficis generats per les activitats relacionades amb el Bou i arròs, igual que amb la construcció del Bou de Reus, la festa no la paguen les institucions públiques, així després podem fer els que més ens plau. O sigui que si algú vol col·laborar generosament, l'aportació serà benvinguda.
Ah, els bous de foc, NO ANIRAN AL SEGUICI!!! Que quedi clar.

Avui concert dels 20 anys del Casal DPF

2011-05-20T09:49:00.000+02:00

Avui és el dia del concert del vinté aniversari del Casal Despertaferro!, i que comptarà amb les actuacions musicals de Pirat's Sound Sistema, The Kluba i Obrint Pas.

El concert, que ja ha tingut ressó en diversos mitjans digitals i impresos, ha tingut una molt bona acollida per al públic en general, així com entre els socis i sòcies de les diverses entitats, és per això que colem recordar-vos que si encara no teniu la vostra entrada, la podeu adquirir al preu de 10€ per als socis/es i de 12€ per als no-socis/es a BataBat Kulktur, a la Taverna Despertaferro, a la Llibreria Gaudí o al Shiva Records de Tarragona. Per internet es poden adquirir les entrades per mitjà de ProductesdelaTerra.CAT

Fes-te del Bou

2011-05-17T11:17:00.000+02:00

FES-TE DEL BOU!

Vols fer-te del Bou? Tens ganes participar de la Festa Major? T'agradaria fer nous amics? tens la intenció de fer ciutat i país a través de les tradicions?

Al Bou hi ha un lloc per tu! Clica aquí!

Concert dels 20 anys de Casal Despertaferro

2011-05-13T07:09:00.001+02:00

El concert del vinté aniversari del Casal Despertaferro!, i que comptarà amb les actuacions musicals de Pirat's Sound Sistema, The Kluba i Obrint Pas, ja està a en ple rodatge i a molt bon ritme de venda d'entrades.

El concert, que ja ha tingut ressó en diversos mitjans digitals i impresos, ha tingut una molt bona acollida per al públic en general, així com entre els socis i sòcies de les diverses entitats, és per això que colem recordar-vos que si encara no teniu la vostra entrada, la podeu adquirir al preu de 10€ per als socis/es i de 12€ per als no-socis/es a BataBat Kulktur, a la Taverna Despertaferro, a la Llibreria Gaudí o al Shiva Records de Tarragona. Per internet es poden adquirir les entrades per mitjà de ProductesdelaTerra.CAT

Josep Pla, Una cuina sense bou - i III

2011-05-10T06:41:00.000+02:00

La cuina de la carn de bou està posada sobre un principi culinari que és decisiu, perquè n'exclou tots els altres. És un principi natural. El bou no ha ďésser ser ni vell ni flac. Són les dues coses pitjors que pot passar als animals, i al bou especialment, perquè ďexiistir passa a ésser una altra cosa, ďuna completa diferenciació. El bou ha ďésser jove i ha ďhaver estat ben alimentat. Val més no sortir ďaquesta aﬁrmació. Tota la resta és incerta i no hi ha per on agafar-ho.

Amb el bou es fa, primer, una sopa, que és considerada, pels entesos, com una de les millors que poden ésser presentades: és la sopa anomenada de cua de bou (en anglès oxtail soup), que realment té, ďuna manera llargament reconeguda, una considerable personalitat. Tant a la Gran Bretanya com a Alemanya s'especialitzaren en la producció ďaquesta sopa de gran força i que sembla feta expressa per eixamplar el pit i donar una certa satisfacció a la presència en aquesta vall de llàgrimes.

[...]

Nova York és, probablement, la ciutat del món on es ot menjar millor.. És un fenomen que sempre ha passat: quan es produeix una gran concentració econòmico-social del volum d'aquel1a ciutat, la cuina marca aquest pas. Els entesos aﬁrmen que el millor restaurant francès, com el millor establiment italià, com el millor alemany, el millor escandinau, el millor hongarès, el millor xinès, etcètera, es troben a Nova York. Aquests restaurants posseeixen ce llers amb els millors vins de la cuina que fan. Aquests restaurants són extremament cars, sobretot si hom hi arriba amb una moneda ﬂaca i migrada. Això no vol pas dir que no es pugui menjar també molt bé i amb pocs diners a la barra dels bars. Nova York té un hivern endimoniat i, per tant, té una cuina popular densa ı substanciosa, com és natural. Ara bé: en gairebé tots els restaurants, els més importants ďaquella fabulosa població, un dels aliments més presentats és el plat anglo-saxó per excellència: el steak, el ﬁlet de bou a la brasa, no gaire tocat pel foc, fàcil de rompre, més o menys sanguinolent -a gust. Aquest és un tall de carn fenomenal, absolutament adient per a mantenir els homes -i les dones - dempeus, per a treballar i continuar vivint, que, en deﬁnitiva, és l'important. He llegit en algun lloc, no recordo ara on, probablement en algun escriptor humorístic, que quan els tripulants del Mayflower arribaren aci, en condicions tràgiques,descobriren aquest animal i el seu steak i es convenceren que havien arribat a un país agradable-tot i que no era més que un paisatge.

«Ubi bene, ubi pa,tria!»... digueren en un estat ďamericanisme insospitat però arravatat. Llavors, la cosa més urgent era combatre l’enyorament. L'enyorament prové, en gran part, del record -inassolible- de les sensacions palatals passades i només s'hi pot lluitar produint unes altres sensacions palatals plausibles i reals. ¿Es pot imaginar una cosa més eﬁcaç per a quedar-s'hi? El steak del món anglo-saxó produí el miracle. La declaració de Drets de mister Jefferson, una altra de les claus del pais, vingué més tard.

Però, en deﬁnitiva, ha. estat Europa que ha cuinat el bou. França l'ha bullit, l'ha guisat, l'ha fet a la brasa, l'ha rostit. Altres països també, en aquest punt, han treballat. Per mi no té dubte: aquest continent ha tret, del bou, tots els seus innombrables matisos.

Només bullint-lo se n'ha tret quatre o cinc fórmules molt agradables-sempre dintre la cuina antiga, diríem burgesa, perquè, de l'anterior, no n'hem arribat a treure, encara, una idea prou clara-que no tenen rival possible.

Guisant-lo, França ha fet un plat de bou –el boeuf à la. mode- que, al meu modest entendre, és el millor guisat que ha fet la cuina burgesa en tots els temps i llocs. És un plat intelligent, sumptuós, substanciós i d'un incentiu excepcional. És un plat que nomes podria origmar una societat rica madura, i extremarnent cultiada Sobre el bou a la brasa hi ha molta polèmica, i molts entesos creuen que els dels prats amencans han donat oringen a un steak millor que els dels prats europeus Cal donar la raó a qui la te, i en aquest punt, la posició americana és molt forta. Si es compara en canvi el rostit del bou amb l’europeu la balança és molt equilibrada. En aquest punt hi ha avantatge d’una part i altra. El rosbif europeu es realment considerable El bou americà és potser mes fluix, més lleuger, més desfibrat. Però, en fi, no hi ha dubte que Europa ha aplicat al bou el seu sistema arcaic i ho ha fet amb calma, amb temps i amb una intel·ligència considerable. Ara: avui potser, tot això ha passat avall. Pero això no vol pas dir que no hagi estat la millor cuina potser, de tots els temps. Cosa que no es pas desdenyable.

La nostra cuina no té bou - o en té poquíssim. Aquest capítol ha estat fet amb elements elegíacs. Si plogués més potser tot milloraria - els bous, la cuina del bou i la raça.

Josep Pla. El que hem menjat. Ed. Destino

Josep Pla, Una cuina sense bou - II

2011-05-06T06:47:00.000+02:00

...si l'animal ha format part del programa de la festa nacional. Aquesta festa és fatal per a la carn ďaquests forts i puixants animals. L'endemà de la cursa, els restaurants us ofereixen l'estofat de toro, que, objectivament parlant, no té cap sabor perquè la carn ha estat tan turmentada i maltractada...

Ara: el bou, en el nostre país, és més treballador que comestible. La seva carn és sempre rara i excepcional. És presentada en algunes (poquíssimes) cartes de la capital de província, de Barcelona o d’algunes poblacions molt voluminoses. En algun cas major, es pot obtenir ďaquests establiments, tan destacats i llunyans, però l'obterıció és- sempre complicada. No es pot donar amb facilitat, perquè n’hi ha tan poc-quan n'hi ha. Es produeix l'inevitable cercle viciós: no es donen facilitats perquè no n’hi ha ı no n'hi ha perquè no es donen facilitats.

En els països de la cuina sense bou, les persones que no n'han menjat mai creuen que viuen en un règim de cuina completa. Hi ha molts ciutadans, però, que han sortit a l’estranger, on han menjat el bou d’una o altra manera- a Perpinyà, sense anar més

lluny, el bou és corrent i apreciable-, i així, quan tornen, se senten defraudats. El bou que menjaren se’ls torna un simple record, i tothom sap el pes que tenen en la memòria els records culinaris. En ﬁ el troben a faltar i no comprenen per què el bou no forma part de la cuina tradicional ni comprenen per què no es pot projectar sobre aquesta carn la quantitat d'intl·ligència que la seva manipulació culinària ha provocat. El bou els torna enyoradissos i melangıosos, tant com nosaltres o més que ens trobem escrivint aquest capítol de simples records personals.

La carn de bou és ﬁna, lleugerament dolça –i per això és sempre susceptible ďésser subratllada -, d’una coloració roja molt acusada, discretament- estriada de venes blanques de qualitat marmòria. Si el seu greix és d'un blanc groguenc, és un símptoma que l'animal és jove i ha estat ben alimentat. No rebutgin, sistemàticament, la carn de vaca: la carn ďuna bona vaca jove val més, molt més, que la d'un bou vell, engreixat imperfectament, ďuna manera artiﬁcial i forçada. La carn d'un toro jove i ben apeixat, sense haver passat per una plaça de braus, ofereix moltes possibilitats. Tot el contrari del que succeeix si l'animal ha format part del programa de la festa nacional. Aquesta festa és fatal per a la carn ďaquests forts i puixants animals. L'endemà de la cursa, els restaurants us ofereixen l'estofat de toro, que, objectivament parlant, no té cap sabor perquè la carn ha estat tan turmentada i maltractada. La carn del toro de vida i mort paciﬁca podria ésser excellent. Ho diem condicional, perquè, com que aquests braus donen més diners a les places de toros que a les de mercat segurament ens morirem sense saber el gust que té la carn d'un animal paciﬁc i de vida plàcida.

Josep Pla. El que hem menjat. Ed. Destino

Josep Pla, Una cuina sense bou - I

2011-05-03T06:29:00.000+02:00

A nostra cuina no coneix el bou, i aquesta cararística la fa notòriament incompleta, tenint compte que la carn d'aquest animal és un dels elements bàsics de l'alimentació humana en els països de pastres ﬁnes i regalimants, que, segons diuen; són els que van al davant.

A la part anomenada seca ďaquesta península, és pràcticament impossible ďimaginar l’existència del bou utilitzat per a l’alimentació humana. En el nostre país el bou és molt rar; existiria en més abundància si plogués com els pagesos desitjarien i si els prats í les pastures fossin més frescals. Però el cas és que plou poc. En definitiva, el clima és turístic més que agrari. Això vol dir que el clima és bo a l'Estat i més aviat mediocre per als qui vivım -sense trampa, perquè n'hi ha hagut molta aquests últims anys - en aquest país tan incert i inaferrable.

El bou és un animal que ha llaurat secularment les terres del món romà, que des de fa tants de segles contribueixen a l'alimentacíó general. Ha llaurat bé: d'una manera profunda, lenta i admirable. En la meva joventut, en totes les masies hi havia un parell de bous per a llaurar els camps. Aquests parells, els hem vistos desaparèixer amb el pas de la gent del meu temps. A la part del litoral, els bous han desaparegut totalment. Ara, tot ho fan a màquina. A la mitja muntanya han anat molt de baixa, substituïts primer pels animals de peu rodó i després per les arades mecàniques. Només en la muntanya es mantenen els bous, però les cases s'estan despoblant. Es pensen que viuran millor anant a les terres baixes i convertint-se ee en obrers industrials. Les decisions humanes són fatídiques i inqüiestionables i l'única cosa que es desprèn de la Providència és un escepticisrne insondble. Si més no, el bou és un animal tranquil, lent, bondadós, que viu sense fer mal a ningú.

Josep Pla. El que hem menjat. Ed. Destino

El Bou també participarà als Special Olympics

2011-04-27T08:50:00.000+02:00

Reus és la ciutat amfitriona del Meeting Internacional Special Olympics Reus 2011. Un esdeveniment esportiu organitzat per la Federació Acell i l’Ajuntament de Reus, que té lloc aquest cap de setmana.El Bou conjuntament amb altres elements de la Festa Major de Reus farem un tastet de la cultura popular de Reus per a tots aquells participants d'aquest acte. Naltros hi serem el diumenge al matí, pels volts de les 11h.

Alguns Bous de foc dels Països Catalans

2011-04-19T06:31:00.000+02:00

El Bou de Reus té la intenció de recuperar el Bou de foc de Reus, per aquest motiu us demanem la vostra ajuda, si sou de Caixa Tarragona i teniu punts tu ajudes podeu votar pel projecte 2346.

Bou de foc de Calaceit

Bou de foc d'Alacant

Bou de foc de Rossell

Bou de foc de Vila-real

Brau Constantí de Torà

2011-04-15T07:21:00.001+02:00

Al 1750 a Torà ja se celebrava la festa de "La Llordera", dansa que se suposa que era d’origen pagà i que, posteriorment se li van donar connotacions religioses al celebrar-se el matí del dijous gras (dijous llarder). Gràcies a la gran popularitat de les figures en la Festa de la Llordera, l’any 1998 es donava la benvinguda a un gegant amb cap de brau, com a personatge paradigmàtic de la vila, ja que a l’escut oficial de Torà apareix un toro. L’acte de bateig es celebrà amb dos toreros i es batejà amb el nom de Constantí, com a referència al títol de “La molt lleial i constant Vila de Torà”.
Nom: El Brau Constantí
Any de creació: 1998
Creador: Manel Casserres (fill)
Alçada: 2,50m. Pes 30 Kg.

El rebesavi del Bou de Reus, per Salvador Palomar

2011-04-12T07:00:00.005+02:00

Ens diu el Salvados Palomar al seu bloc la Teiera:
Com que hi ha qui es deleix per trobar els avantpassats del nostre estimat bou festiu, avui reprodueixo una de les iconografies més antigues que tenim de l’animal a la ciutat. Aquest bou és dibuixat en un document del segle XIV, un protocol notarial del 1367 que es conserva a l’Arxiu reusenc.

No sabem, evidentment, si representa un bou de festa. El cert és que a l’època els bous formaven part de la festa: eren morts i menjats en les celebracions de la vila. Sí que ho és el bou de foc localitzat als tallers de la Pirotècnia Espinós que es pot veure, junt amb una mostra de la documentació aplegada, al vestíbul de l’Arxiu. Com que l’animal festiu es pot veure força bé des de l’exterior, més d’un vianant s’atura a observar-lo i descobreix aquest equipament que, a més de conservar i gestionar el patrimoni documental, té voluntat d’esdevenir un espai de difusió de la història de la ciutat.
El Bou de foc és, ara per ara, objectiu d’un parell de projectes de recuperació. D’una banda hi ha la voluntat, des de l’IMAC, de reproduir aquest model i de l’altra, la iniciativa de la colla del Bou de Reus. Espero que arribin a bona fi i que enriqueixin el panorama festiu de la ciutat, tant el que parteix de la voluntat dinamitzadora de l’Ajuntament, com el que és resultat d’un col·lectiu amb empenta que no ha parat de fer aportacions a la festa. Com anotà Cels Gomis a la seva Zoologia popular, «Bou solt, se llepa com vol». Que és un gran himne a la llibertat, afegia.

Dites de bous

2011-04-08T06:55:00.001+02:00

Bou infantil de Manresa

2011-04-05T06:43:00.002+02:00

Bou Infantil de Manresa. Construït per Domènec Forns, és una reproducció una mica més petita, però molt més lleugera del bou de Manresa que apareix al Correfoc de Manresa.

El Bou infantil apareix exclusivament a la Moscada Infantil que es fa cada any dins el programa d’actes de la Festa Major de Manresa, i acompanyat pels ritmes del Tabalons, crema tota la pirotècnia amb que va carregat.

Construint el teixit social a Reus a través del Casal Despertaferro

2011-04-01T00:01:00.001+02:00

Primers passos per recuperar el bou de Valls

2011-03-29T06:18:00.002+02:00

Segons explica Vilaweb:

La Turba i El Calçot volen incorporar aquesta figura del bestiari al seguici popular

Les dues entitats vallenques fa mesos que estudien la recuperació d'aquest element del bestiari tradicional vallenc i ara s'han posat d'acord per fer-ho conjuntament. Documentat per primer cop el 27 de maig de 1764, el bou és l'última bèstia tradicional que queda per recuperar a la ciutat.

Segons documenta el Llibre de la Mare de Déu del Lledó, el 27 de maig de 1764 van sortir en cercavila "la mulassa, el dragó, l'osu i el buey" per unes rogatives de pluja. És la primera vegada que trobem documentat el bou de Valls. Després de molt de temps desaparegut, podria tornar al carrer de la mà del Casal Popular La Turba i de la Colla Gegantera El Calçot de l'AAEET. "Al Casal fa temps que tenim la inquietud de participar més intensament en el seguici popular de Valls, i hem decidit unir esforços i fer-ho conjuntament", ha explicat aquest dilluns Joan Francesc Leiva, en representació de La Turba.

Les dues entitats prenen com a model de referència les festes tradicionals de Vilafranca, Vilanova o Tarragona, on el seguici està més diversificat que a Valls. "Creiem que el seguici pot ser més variat i més ric si hi participa més gent i més entitats", opina Josep M. Ollé, vicepresident del Calçot. La colla gegantera de l'AAEET fins ara no pot participar al seguici popular perquè només hi surten els elements documentats com a tradicionals.

El procés de recuperació del bou tot just està en procés de gestació: les dues entitats encara no en tenen cap esbós ni han buscat la música per al ball, però afronten l'escomesa "amb molta il·lusió". Un dels primers passos que faran serà el de parlar amb la Regidoria de Cultura per aconseguir part del finançament, ja que, segons ha explicat Ollé, "l'Ajuntament dóna subvencions per recuperar elements tradicionals". La previsió que fan les entitats és d'estrenar el bou per la festa major de Sant Joan del 2012.

Acte de suport a la immersió lingüística

2011-03-27T21:01:00.000+02:00

Òmnium Cultural i altres entitats aplegades a la Plataforma Somescola.cat organitzen el dia 5 d'abril de 2011, a les 8 h del vespre, al Saló Noble del Palau Bofarull de Reus (carrer de Llovera, 15), un acte de suport a la immersió lingüística com a resposta a les darreres sentències del Tribunal Suprem espanyol que qüestionen el paper del català com a llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya.

El Bou al conte de la Pastoreta

2011-03-25T07:36:00.001+01:00

El bou també sortia al conte de la Pastoreta que va sortir les passades festes de la Misericòrdia.

Reus sempre en negatiu, carta al Diari de Tarragona que sabem que no serà publicada

2011-03-23T06:36:00.000+01:00

Sembla que al Diari de Tarragona costa de llegir-hi les activitats de la intensa vida cultural, social i econòmica de la nostra ciutat. Per mostra: la setmana passada es va presentar a l’Arxiu un bou de foc del segle XIX, una troballa singular i irrepetible, i al Diari ni una ratlla. Tres quarts del mateix amb tantes i tantes convocatòries ciutadanes que es resolen amb peces curtes i no a tota pàgina: Reus viu el vi, el 150 aniversari del Centre de Lectura, activitats teatrals dels grups de la ciutat... el Diari sempre troba prioritàries les rabietes de dos rondinaires que no pas la feina de dotzenes de persones. Precisament això ha passat el dia 22 de març on es parla d’unes suposades queixes veïnals per les “festes” del Casal Despertaferro, i en concret fan referència a una festa al carrer. La periodista Maria Pedrerol no explica que les dates que explica que són les queixes era Carnaval, i que, de fet, era la cercavila del cantaval que organitzaven vuit entitats culturals de la ciutat, entre les quals la que en formo part, tampoc diu que la festa va acabar a les 9 del vespre amb un sopar a l’interior del Casal, i no a dos quarts d’una. En consonància amb aquest zel de les queixes veïnals el Diari també hauria de recollir periòdicament les queixes dels veïns del Passeig per on passa la rua de lluïment, però curiosment com que les entitats que ho organitzen no tenen un tint catalanista, llavors això no és un problema.

El Diari no pregunta als agraviats si han intentat parlar amb el Casal Despertaferro d’aquesta problemàtica, ja que el civisme és diàleg i no queixa constant. Però en aquest cas, pel Diari això tampoc és notícia.

El Punt: Troben un antic bou de foc als tallers de la històrica pirotècnia Espinós

2011-03-22T06:26:00.000+01:00

Podeu llegir la notícia aquí.

Presentació del Bou de foc

2011-03-18T07:00:00.004+01:00

Avui s'ha presentat el bou de foc, entre d'altra informació trobada entre papers antics de ca l'Espinós
Us deixem unes fotos i el text que Carrutxa ha preparat per a l'ocasió.

L’any 2010 es localitzà, al recinte de l’antic taller de la Pirotècnia Espinós de Reus, un bou de foc. Aquests són carcasses de fusta o metàl·liques que imiten, aproximadament, la forma d’un bou, si més no, explícita en el cap. Es solia portar a les espatlles, per sota, o des de l’exterior. Podia evolucionar pels carrers, movent-se entre el públic, amb pirotècnia al cap i al llom o restar plantat al mig de la plaça. S’encenia i tot seguit començava a aviar correcames o carretilles, mentre cremaven les fonts d’espurnes i les rodes de foc que portava al damunt. Sovint aquests animals festius eren propietat de les mateixes empreses pirotècniques i es deixaven a les colles de joves i comissions de festes amb la compra del corresponent material pirotècnic.

L’ús de bous amb pirotècnia podria derivar d’antigues pràctiques amb l’animal viu embolat.

No tenim dades concretes sobre l’ús d’aquesta peça, testimoni d’una pràctica prou comuna de jugar amb el foc que avui és ben present a les festes majors, en el que anomenem correfocs, amb diables i figures del bestiari festiu.

CARRUTXA

Notícia del Cantaval al Diari

2011-03-17T06:54:00.000+01:00

05/03/2011

Trobat el Bou de foc, l'avi del Bou de Reus

2011-03-16T17:07:00.002+01:00

Gràcies a la excel·lent feina del Marc Navarro (IMAC) i l'(in)combustible Salvador Palomar (Arxiu) als terrenys de l'antic taller de la Pirotècnia Espinós, a finals de l'estiu passat, es va trobar, entre molt d'altre material pirotècnic, un bou de foc.

El Marc i el Salvador estaven fent una recerca sobre la Pirotècnia Espinós, fundada el 1868, i la seva relació amb la festa d'aquella data ençà. Precisament els resultats d'aquesta recerca els faran públics aquest dijous 17 de març a les 19:30 a l'Arxiu i una mostra del fons documental, dins el cicle «El document del mes»..

Naltros, por la cuenta que nos trae, ens fixem en la cirereta de l'estudi, el Bou de foc que han trobat, un vestigi palpable que han trobat del passat dels bous festius a la nostra ciutat. Ens fa una especial il·lusió veure que a través de la creació del Bou de Reus l'any 2004 havíem recuperat, sense saber-ho l’esperit d’un element de la ciutat. Normalment les coses van al revés, es troba un document i es recrea. Sí que sabíem que des del 1343 hi havia hagut bous a Reus, però teníem el convenciment que eren bous vius i no pas figures creades per la mà de l'home. Aquest bou de Reus ha estat una troballa inesperada.

No només això, sinó que la troballa del bou de foc reforça la nostra legitimitat d'existir. No som cap invent com ens han dit més d'una vegada, fins i tot gent amb "reputació" d'intel·lectual. Tot i que estem convençuts que pel sol fet d'haver decidit existir ja tenim tota la legitimitat del món, però sempre et dóna una alegria saber que la història et dóna la raó. I de fet el bou de foc i el Bou de Reus tenen paral·lelismes:

Òbviament que un paral·lelisme seria la forma: els dos són bous. La segona és que, malgrat que no es demostri el contrari, cap dels dos no ha desfilat a les professons, fent que hi hagi festa popular i tradicional a banda del Seguici oficial. La tercera és que cap dels dos pertany al Municipi, de manera que no han quedat a les ordres dels polítics de torn sinó exclusivament a les mans de les persones que els treuen. En canvi el bou de foc, bàsicament porta pirotècnia, mentre que el Bou de Reus no ha estat pensat per ser una bèstia de foc, malgrat que una nit a l’any, per barraques, faci una excepció.

Què és un bou de foc i com funciona ho podeu llegir en aquest anterior post que enllacem aquí.

Parlant de futur, la intenció és que el bou de foc, o una rèplica rejovenida, aviat torni a campar pels carrers i places de Reus. En un principi la colla del Bou, tal com ens pertoca en temes bovins, havíem plantejat assumir aquesta fita, però evidentment estaríem disposats a parlar, col·laborar o cedir el pas si així es veu convenient, a qualsevol colla de gent que volgués fer seu aquest nou repte festiu.

I tot esperant que ja sigui demà per anar a veure altra vegada el bou de foc, aquesta vegada ja restaurat, tornem a felicitar al Navarro i al Palomar, felicitar i donar les gràcies per la troballa.

Per cert, si sou de Catalunya Caixa i voleu ajudar a la recuperació del Bou de foc. Voteu-nos!!!

Fotos del Cantaval

2011-03-15T06:48:00.000+01:00

Algunes fotografies de diversos autors del cantaval 2011

Cantaval a Canal Reus

2011-03-11T07:00:00.003+01:00

8 de març

2011-03-08T08:32:00.000+01:00

Avui dia de la portadora i tabalera del Bou!

Cantar per carnaval, per Salvador Palomar

2011-02-28T11:09:00.000+01:00

Avui el Salvador Palomar al seu bloc ha penjat aquest article en referència a cantar per Carnaval:
Per aquest proper divendres s’anuncia a Reus una cervcavila musical amb interpretació de cançons, el Cantaval. La sortida d’agrupacions corals carnavalesques és un dels trets d’identitat d’aquesta festa en diverses poblacions i, a Reus, tampoc és cap novetat. A la dècada de 1980, com a part del carnaval menys vinculat al programa oficial, ja es van fer algunes cantades pels carrers de la ciutat.
Però ens podem remuntar molts més anys enrera. Des de que hi ha carnaval de ben segur que es beu i es canta. D’una forma més organitzada, trobem aquestes pràctiques, a la primera meitat del segle XIX. El dietari del reusenc Anoni Pons explica el 1835:
«Marzo 3: Último dia de Carnestolendas. Por la tarde hubo grande diversión, hicieron una casa de trapo y pintada como la inquisición y fué quemada en medio de la plaza mayor a las 6 de la misma tarde. Fue paseada primeramente por todos los arrebales con grande acompañamiento de máscaras y cantando una música muy agradable.»
I, parlant de Sant Sebastià, dia d’inici del carnaval, el 1840:
«Luego por la tarde hubo difrazos y nadies les impidió su diversión como acostumbraban los antiguos. Por la noche hubo música, yendo antorchas encendidas y se fueron a dar un rato de aplauso al comandante de armas y al Sr. Alcalde mayor y después tocando y cantando por las calles hasta la media para las once, y entonces principiaron una diversión en la plaza mayor de modo que se reunieron la mitad de la gente del pueblo.»
La sortida de cors i estudiantines és prou habitual en els carnavals reusencs, organitzats per les societats, a partir de 1859. Les notícies són molt abundants i només en donaré alguna pinzellada.
El testament del Carnestoltes de 1871, per exemple, esmenta aquesta pràctica:
«Vull, puig n’estic agrahit,
que tots los bons cantadós
que van a cantar de nit,
en compte del ‘do de pit’,
puguin donà l’ ‘fa de cos’.»
Quant al repertori cal pensar que, segons el moment i la finalitat de l’acte, s’interpretaven cançons populars, sobretot de temàtica amorosa, o s’incorporaven continguts més burlescos. Canviar la lletra a melodies conegudes és un recurs emprat a bastament. Sovint s’interpretaven jotes, tonada comuna en els nostres cants de ronda i l’acompanyament era amb instruments de corda:
«Ahir recorregué los carrers d’aquesta ciutat unna numerosa estudiantina que acompanyada de panderetas y guitarras, cantava escullidas y ben executadas pesas.» (1888)
S’organitzaven estudiantines des dels cafès i entitats per aplegar diners per a celebració de la festa –un costum molt habitual– per anar a saludar les autoritats –reals o fictícies– o com a forma de diversió nocturna, els anys que no hi havia grans desfilades. Segons s’explicita sovint a la premsa, els grups –exclussivement masculins– eren formats per joves reusencs, encara que alguna vegada es porta una estudiantina forastera com per exemple, el 1887, de Sant Sadurní D’Anoia. Alguns cops, les cantades es feien des de dalt d’alguna carrossa. Al tombant de 1900, tingué una certa anomenada la que sortia, cada any, del cafè de Jaume Ramon. També ens costen la Fraternitat Republicana o l’Antigua Estudiantina, dels republicans radicals, a començaments del segle XX.
«En el local del Centro Radical Autonomista se reune diariamente La Antigua Estudiantina para ensayar los alegres cantos con que cada año despide al Carnaval. Este año La Antigua cantará lo que ha escrito un poeta que no ha sido premiado en ningun certamen y ha puesto la cosa en solfa un músico que no ha compuesto la partitura de ninguna zarzuela.»
«Para el martes, anunciase la salida de la Antigua Estudiantina que está ultimando los ensayos en los salones del Centro Republicano Autonomista. La jota que cantará este año es original de los señores Gabiñau y Fuster, letra y música respectivamente.» (1915)
I encara, el 1920, llrgim que «han animado nuestras calles las estudiantinas de la Casa del Pueblo Y la Antigua Estudiantina con sus jotas y cantatas carnavalescas.»
La Joventut Nacionalista Republicana, també organitzava la seva, com anuncia Foment: «Aquesta tarda recorrerà les entitats polítiques i recreatives una estudiantina, cantant cobles carnavalesques.»
Es podrien esmentar molts més exemples. Més enllà de les corals organitzades, els cants eren una forma d’expressar la crítica en el transcurs de les mascarades que sovintejaven alsguns anys. I, no cal dir que els cants també eren sempre presents en l’enterrament del Carnestoltes o d’alguna part del seu cos.

Cantaval!!

2011-02-26T16:58:00.001+01:00

Una novetat del carnaval d'enguany a Reus és el "Cantaval", una iniciativa de diverses entitats de la ciutat, entre les quals hi ha el Bou i el Casal i que vol animar el divendres de carnaval.

A la vegada, el Cantaval vol potenciar la vessant catalana i més satírica d'aquesta festa.

El programa d'activitats del Cantaval és el següent (divendres 4 de març):

17:00 Al Pub la Lira de les Peixateries Velles.
Sessió musical “Carnaval Català”
Coordinat per Punt 6 Ràdio
El pub la Lira farà un preu molt especial a aquells que vagin disfressats i demanin la cervesa del Carnaval.

19:00 Des de les Peixateries Velles
Cercavila del Cantaval
Ruta: Peixateries, plaça del Castell, Mercadal, c. Monterols, plaça del Prim, plaça de la Farinera i carrer Martí Napolità.
Es distribuirà un cançoner entre tots els assistents de les cançons que es cantaran a les places.

La banda deBlassis Donimus Tecum farà d’acompanyament de les cançons i jotes que es cantin i es ballin, durant el recorregur també tocarà la banda del Canó de Reus.
Coordinat pel Bou de Reus, Carrutxa, Casal despertaferro, Esbart Reus Dansa i Òmnium Cultural.

21:00 Sopar a la taverna Despertaferro

23:00 la Palma
Concert de Cantaval amb l’Orquestra Allioli
Un espectacle en directe amb la millor música del moment i el éxits de tota la vida fan que una actuació de l’Allioli Orquestra no deixi indiferent a ningú. Els Kumbes de tota la vida, els més heavis, els que s’ho beuen tot, els que es passarien la nit ballant, els més romàntics, els que lliguen, els que ho volen, els que es saben totes les lletres, els que les xiulen totes...
Una orquestra per tots els públics que sempre repeteix.
Coordinat per AMCA, el Bou de Reus i l’Orquestra Allioli
Preu 4€

En moments d’alegria col•lectiva, com la cel•lebració d’un un èxit esportiu o una nit de festa, cantem. Però actualment ni cantem gaire, ni cantem en català. A diferència d’altres països com Andalusia, el País Basc, Irlanda... on la costum de cantar pels bars i els carrers està generalitzada, aquí sembla que ens faci una injustificada vergonya, i si algú s’atreveix a fer-ho en un bar, possiblement sigui convidat a marxar, encara que les veus siguin inferiors als decibels de la música enllaunada que soni. Proposem doncs, recuperar la tradició de cantar, i en català, per Carnaval. Així doncs editarem un petit cançoner amb versions de cançons populars catalanes que cantarem en diverses places i carrers de la ciutat acompanyats d’una banda de música inèdita, la deBlassis Donimus Tecum, que ha preparat les versions de les cançons. També ens acompanyarà durant el recorregut la banda del Canó de Reus i les seves canonades.
No només cantarem, sinó que tota festa a part de cantar, també es balla, i per això, seguint els passos de l’Esbart Reus Dansa, es ballarà la jota, que temps enrere es ballava a Reus, com encara es balla en algun poble del Baix Camp, a les Terres de l’Ebre i al País Valencià.

CANTAVAL: CONCERT DE L'ORQUESTRA ALLIOLI

2011-02-25T10:22:00.001+01:00

Un dels actes que properament presentarem en el marc del Cantaval és el concert de l'Orquestra Allioli a la Palma de Reus, el 4 de març a pertir de les 11 de la nit.

Un espectacle en directe amb la millor música del moment i el éxits de tota la vida fan que una actuació de l’Allioli Orquestra no deixi indiferent a ningú. Els Kumbes de tota la vida, els més heavis, els que s’ho beuen tot, els que es passarien la nit ballant, els més romàntics, els que lliguen, els que ho volen, els que es saben totes les lletres, els que les xiulen totes...
Una orquestra per tots els públics que sempre repeteix.

Bou i arròs, a Reus en el bolsillo (1851)

2011-02-21T07:01:00.000+01:00

El Bou al vídeo de Barcelona Decideix

2011-02-18T07:00:00.000+01:00

Dret a decidir from Barcelona Decideix on Vimeo.

Inauguració del Casal Despertaferro a Canal Reus

2011-02-15T07:00:00.004+01:00

El Bou i arròs (paella de menuts de bou) per Josep Dolç

2011-02-11T06:00:00.000+01:00

Al portal Receptes.cat trobem una variant del Bou i arròs de menuts que ens explicava Jaume Fàbrega i del qual parlàvem dies enrere:
http://www.receptes.cat/recepta867/paella_de_fetge_de_bou
És una recepta publicada per Josep Dolç i que ens demostra la vigència, encaram del bou i arròs en algunes zones del país:

Ingredients

.- 400 gr. d´arròs .- Fetge, lleterola i el rellomello del bou .- 1 endívia o escarola .- ½ kg. de cigrons arremullats .- Tomaca, pebre roig, safrà, oli i sal i 0´8 L. d'aigua.

4 pers.

Utensilis

Cullera de fusta i paleta paellera.

Elaboració

Sofregir molt bé, el fetge, el rellomello (filet) i la lleterola (mollejas), que ja estaran tallats a trossets i salats. Ara sofregir l´endívia i la tomaca;afegir el pebre roig.Es dona a tot açò unes voltetes en la paella fins que l´endívia estiga blaneta, a continuació es posa l´aigua i es deixa bullir un poc ( 10 min. ). Posar els cigrons ( si estan bullits, millor ) i després l´arròs, el temps de coguda es de 15 a 20 min. els primers 7 -8 min. a foc fort i la resta a foc lent. Quan l'arròs estiga sequet, ja estarà fet.
Nota: És un plat que dona molta energia, un menjar de valent. Original d' Alboraia de l'Horta. País Valencià.

60 min.

Notes

Es serveix igual que una paella normal i pot esser aconpanyat d'una manida de carxofes crues pelades i tallades a rodanxes amb oli,sal i pebre roig dolç i picant.

El nou Casal Despertaferro, per S. Palomar

2011-02-08T07:00:00.001+01:00

A continuació el post que ha publicat Salvador Palomar al seu bloc laTeiera:

Avui s’ha inaugurat a Reus el nou Casal Despertaferro, un espai de llibertat que acull col·lectius i associacions que treballen en defensa dels drets individuals i de les llibertats col·lectives, dedicades a l’esport o a la solidaritat internacional, implicades a la Festa Major i altres festes, aportant propostes participatives, amb el denominador comú de treballar per Reus i pels Països Catalans.

L’obertura d’aquesta nova seu és una fita en una trajectòria iniciada ara fa 20 anys i una mostra de la capacitat i la voluntat de l’associacionisme popular de generar espais de trobada des d’on poder treballar per transformar la societat. El nou casal és un edifici de quatre pisos amb uns 400 metres quadrats, ubicat al carrer de Martí Napolità, bastit gràcies a l’esforç de les persones i les entitats que s’hi apleguen, amb la col·laboració de la ciutadania –padrins i padrines que han adquirit unes simbòliques rajoles per contribuir al projecte.

Avui, la inauguració ha tingut caire de festa gran, amb el Bou de Reus –que ara té finalment la seva residència habitual al nou edifici–, el gegant Carrasclet o el pilar dels Xiquets de Reus, entre altres, reunint persones vingudes també d’altres poblacions del Camp, del Priorat o d’arreu dels Països Catalans. Festa gran i diada històrica –si més no, en la història del millor associacionisme popular reusenc– que, alhora, només és un altre pas per continuar endavant, com bé s’ha explicitat, amb voluntat d’obrir-se a la ciutat i a d’altres associacions.

Dissabte 05/02 inaugurem el nou Casal Despertaferro

2011-02-04T09:39:00.003+01:00

El Bou ja dorm a la seva nova i definitiva casa, aquest aés la Taverna Despertaferro, una part del nou Casal Despertaferro que inaugurem demà dissabte durant tot el dia.

El Casal Despertaferro! arrela al cor de la ciutat de Reus amb un nou espai de llibertat de 400 metres quadrats.

L’any 1991 es plantava la llavor del Casal Despertaferro! Naixia així una espai de llibertat i punt de trobada de joves independentistes a la capital del Baix Camp que aviat esdevindria despertador de consciències, agitador d’idees i conreador del compromís nacional i social a Reus, al Camp i als Països Catalans. Des d’aleshores ha plogut força, i l’arbre ha arrelat, ha brotat i ha donat fruits. Maulets, l’Assemblea d’Estudiants Nacionalistes, Catalunya Lliure i els Comitès de Solidaritat van impulsar el Casal aquests primers anys. Política i compromís per uns Països Catalans lliures des de Reus i amb voluntat d’arrelar a la ciutat. La fórmula; autogestió, autodeterminació, defensa del territori i promoció de la llengua catalana i la cultura popular.

De les xerrades i els concerts a la Plataforma Antifeixista, el Bar Sarri, el grup de muntanya Trescant, les Brigades Negu Gorriak, el col·lectiu feminista i d’alliberament nacional L’esguard i el Col·lectiu Universitari Andreu Nin. Nous espais de lluita, als instituts i a la universitat, a les places i carrers i fent un beure amb els companys. Difon la idea era la consigna. Viure Reus. Fer Casal. Reinventar-se cada dia. Incorporar noves maneres de fer. Construir xarxes enfront la dominació. Mobilitzar-se contra la impotència. Pensar globalment i actuar localment. Lluitar cada dia i en cada trinxera. Ser un més. Una més.

El canvi de segle va obrir nous horitzons i va fer néixer noves branques a l’arbre que aviat donarien fruits. La fundació del Club Esportiu Despertaferro!, la Coordinadora de Barraques de Reus, la Plataforma en Defensa de l’Ebre, la Taverna Carrasclet, pobleviu.cat, la Candidatura d’Unitat Popular, l’Assemblea de Joves, el Sindicat d’Estudiants del Països Catalans, Dones en Acció, l’Hora Violeta, IGMAN – Acció Solidària, la xarxa EcoFerro i el Bou de Reus. Obrir-se a la ciutat i créixer era ara la consigna. Fer esport. Solidaritat internacional. Defensar el territori. Drets socials i llibertats col·lectives. Festa Major de Reus. Fer xarxa. Lluita contra l’exclusió i el racisme. La recepta; sociabilitat, compromís, unitat, cohesió, acció i treball per Reus i els Països Catalans amb nous instruments i noves perspectives.

Sigues realista. Demana l’impossible. I així es va plantejar un nou repte.... construir un nou espai de llibertat al centre de la ciutat de Reus. Amb l’objectiu de ser cada dia més presents en el dia a dia del nostre territori i amb la voluntat de ser més i millors per incidir i transformar la realitat, camí d’Ítaca.

Aquest dissabte dia 5 de febrer a les 12 del migdia finalment inaugurem un nou espai de llibertat de 400 metres quadrats al carrer Martí Napolità. Culminem així un repte. Iniciem també així una nova època. Avui som més grans, més rebels, més ambiciosos. Avui renovem també el nostre compromís amb allò que som i ens uneix; la independència dels Països Catalans.

El Bou Pep de Constantí

2011-02-01T06:00:00.000+01:00

El diumenge 23 de gener va néixer un nou Bou festiu als Països Catalans, es tracta del bou Pep de Constantí (Tarragonès).

Aquest bou ha estat creat pels Amics de la colla C.O.C.A. i apadrinat per Joan Reig i Roger Jimenez Amill, amb recorregut des de davant de l'ajuntament fins a la plaça de l'església on es va fer la benedicció i tornada fins davant de l'ajuntament on es va fer el bateig de foc.

Aquest bou ha estat batejat com a Pep en record de Pep Amill, un patriota constantinenc que va traspassar ara fa un any.

Inaugurem el nou Casal Despertaferro!

2011-01-28T06:36:00.002+01:00

El pregó 2010, Tronada i el bou ballant a la Plaça

2011-01-24T08:26:00.000+01:00

Mariona Quadrada a TV3

2011-01-21T12:06:00.004+01:00

La Mariona Quadrada està aquesta setmana al programa Cuines de TV3. No ha fet bou i arròs, però sí unes fantàstiques receptes de verdures d'hivern. No us la perdeu!

Reunió de Carnaval

2011-01-21T11:51:00.003+01:00

Avui a les 19:00 tenim reunió(-berenar) dels actes de Carnaval. Serà a la seu d'Òmnium Cultural, al carrer de les Carnisseries Velles. Tant si sou una entitat o una colla d'amics esteu convidats a participar-hi.

Inaugurem el nou Casal

2011-01-18T18:00:00.001+01:00

Desprès de molts esforços, de recollir voluntats diverses, de miler d'hores de treball en els darrers anys, per fi podem dir que inaugurem la nova seu del Casal Despertaferro! de Reus.

El nou local, de 3 plantes i planta baixa, on hi ha la Taverna Despertaferro!, seràn sens dubte l'espai de llibertat que portem anys proposant i necessitant en aquesta ciutat, autogestionat, combatiu, obert, autosuficient i que en definitiva representi la consolidació i expansió del nostre projecte de canvi social i nacional.

L'acte d'inauguració es farà el proper dissabte 5 de febrer al carrer Martí Napolità, 7 de Reus.

A les 12 farem una cercavila des del Casal vell al carrer Sant Elies, fins al nou. A la una del mig dia es farà la rebuda dels padrins i padrines, l'acte institucional i a 2/4 de tres el dinar popular.

Seguidament i durant tot el dia es faran actuacions musicals amb Josep Romeu i Blackstar Crew, jocs per a totes les edats, visita de la seu i més sorpreses que es desvetllaran el mateix dia.

Hi esteu tots i totes convidats, tant els ganxets i ganxetes, així com tota la gent del Camp i de la resta dels Països Catalans!

Agenda de la colla del Bou

2011-01-14T17:20:00.001+01:00

Dissabte 15 de gener de 9h a 19h a l'Arxiu hi ha el curs de formació de colles de Foc a l'Arxiu.
El mateix dissabte a les 19h hi ha assemblea de totes les entitats que som al nou Casal Despertaferro, serà a les 7 del vespre al nou casal, del carrer Martí Napolità, 7
Divendres 21 de gener a les 7 del vespre, reunió-berenar de les colles que organitzen el bou acte del divendres de Carnaval.
Esperem que a primers de febrer hi hagi la inauguració del nou Casal Despertaferro. Possiblement aquest s'aprofitarà aquest dia fer el trasllat oficial del Bou de la granja Toledo al nou casal.
I després de tanta fenya potser podríem pensar en fer una calçotada de colla, a finals de gener o començament de febrer.

Historial de sortides del bou 2010

2011-01-11T17:44:00.002+01:00

16 sortides i 10 activitats

31-03, Botarell, (macro)calçotada de la colla
12-02, Reus, Carnaval, comparsa dels bous i les pastoretes
26-03, Reus, festa de Reus Decideix al barri Niloga
07-04, Reus, xerrada del bou al col·legi La Salle
10-04, Reus, Festa al Pallol de Reus Decideix
18-04, Reus, Festa final de Campanya de Reus Decideix
29-05, Reus, Fira d'entitats
01-05, Montbui, trobada de bous dels PPCC
05-06, Reus, declaració de la Festa Major de Reus com a Festa Patrimonial
10-06 Reus, Roda de premsa de presentació del bou i arròs en llauna
11-06 Reus, stand de Bou i arròs a al Fira del Vi
12-06 Reus, stand de Bou i arròs a al Fira del Vi
13-06 Reus, stand de Bou i arròs a al Fira del Vi
19-06, Reus, sopar de bou i arròs i cercavila
24-06, Reus, Cercavila de Sant Joan, Diada Nacional dels PPCC, Cercavila del Masclet,
26-06, Reus, Correbars del Bou amb la Bandarra Street Orkestra, els gegants l Pla de Santa Maria i lliurament de la Gorra de Portador i la Cagarada del Bou.
17-07, Montbui, trobada de bous
24-07, Almoster, Festa Major
11-09, Reus, Manifestació de l'11 de Setembre
24-09, Reus, Cercavila del Masclet
16-10, Pla de Santa Maria, Fira del vent
23-10, Reus, casament de dos portadors
14-11, la Selva del Camp, corder a l'ast de la colla
12-12, Barcelona, festa d’inici de campanya de Barcelona Decideix
23-12, Reus, concentració pel català a l'escola

Festa de Cap d'Any a la Palma de Reus

2010-12-29T08:25:00.001+01:00

És una vergonya! Tots contra el Suprem

2010-12-23T06:53:00.002+01:00

Ahir al matí, el Tribunal Suprem espanyol ha dictat tres sentències que imposa el castellà com a llengua vehicular als centres educatius de la Comunitat Autònoma de Catalunya, significant aquest, un nou atac a les institucions autonòmiques i al model d'immersió lingüística. Per denunciar aquesta nova imposició, ahir a les 8 del vespre, es va fer una concentració a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, mentre que avui, dijous al vespre, es convoquen concentracions davant de tots els ajuntaments dels Països Catalans per exigir la independència, com a única opció perquè es respectin els nostres drets com a poble. A les nostres comarques, de moment, hi ha confirmades una concentració a les 7 del vespre a la plaça del Mercadal de Reus, a 2/4 de 8 del vespre a la plaça del Blat de Valls, i a les 8 del vespre a la plaça de la Font, de Tarragona.

Festa de Cap d'Any a la Palma

2010-12-22T12:00:00.001+01:00

Com en els darrers anys, i ja en van quatre, el Casal Despertaferro! organitza una festa a la Palma per la nit de Cap d'Any. Una mega revetlla de Cap d'Any que durarà fins a les 7 de la matinada amb Dj's, cotilló i coca amb xocolata, maquinetes que fan fum i colors guais, i beguda a dojo és clar!

Ja podeu adquirir les entrades a 30 euros per als socis a la botiga Batabat Kultur , i a 40 si encara no en sou al Bar Campus, l'Absenta, la Llibreria Gaudí i també a la botiga Batabat Kultur.

Com en els anys passats, tots els diners que es recaptin aniran destinats a les obres de la nova seu, que ja estem a punt d'inaugurar.

Els portadors i portadores del Bou tindran un 25% de descompte en l'entrada.

El Bou i arròs (paella de menuts de bou) per Jaume Fàbrega

2010-12-04T16:44:00.011+01:00

El reconegut crític gastronòmic Jaume Fàbrega al volum tercer de la seva obra La cuina catalana (de nou volums d'Edicions Isard) a l'apartat dels arrossos, a banda d'altres diverses i suculents receptes, té un article dedicat al Bou i arròs.
Fàbrega parla del arròs de bou com un arròs insòlit però tradicional de les comarques de l'Horta del País Valencià. També anomenat com a paella de bou, aquest plat tenia l'origen en les famílies de llauradors que criaven bou, i que quan els portaven a l'escorxador, de torna ens donaven els menuts o les parts menys valorades de la bèstia com seria la gargamella.

La recepta que ens proposa Jaume Fàbrega consisteix en posar una paella amb oli al foc i anar-hi afegint per aquest ordre i fet a trossos: una cabeça d'all, el cor, la gargamella i el fetge. Després de fer-hi una remenada s'hi tira pebre vermell i s'hi afegeix aigua o caldo de bou i un grapat de cigrons. Quan ja ha bullit una estona i s'hi posa l'arròs i es deixa coure vint minuts. Es treu del foc i es serveix al moment perquè no es covi.
També explica que era tradicional que abans de treure l'arròs del foc s'hi posaven fulles d'enciam o d'escarola perquè prenguessin una mica de greix, i aquestes es retiraven al moment de servir. L'arròs de bou té més a veure amb un arròs caldós que no pas amb una paella.

Fàbrega també explica que l'arròs amb bou era també un plat tradicional de la ciutat de Girona el dia de Corpus, i com passava a Reus per Sant Pere, es matava un bou o una vedella i la carn era repartida.

Bou i arròs com a plat de Nadal al s.XIX

2010-12-03T16:47:00.003+01:00

Referències literàries al Bou i arròs III: Baró de Maldà

El Baro de Maldà des de 1769 i fins a la mort el 1819, durant cinquanta anys i amb una regularitat admirable, va escriure un diari que va anomenar Calaix de sastre. Volia copsar tot allò que succeïa al seu voltant i donar-ne notícia, parlant del que es feia a Barcelona el primer dia de l'any explica: "dia que es sol dir de menjar fideu ab sucre, los aprroquians de Santa Maria; que també solen dir de semblants festes, en la taula, de bou i arròs, suvre y canyella".
Veiem doncs com el Bou i arròs era un plat de festa a diversos llocs de Catalunya, talment com a Reus era per Sant Pere, veiem com a Barcelona ho era per les festes de Nadal.

Referències literàries al Bou i arròs II: Reus, Paris y Londres

2010-12-03T16:27:00.004+01:00

Una altra referència literària, que ens demostra la popularitat que tenia el bou i arròs avançat el segle XIX, també és en una obra de teatre, també publicada el 1866 i que, a més, fou estrenada al teatre Romea el tres d'abril del mateix any. Es tracta de Reus, Paris y Londres, comedia en dos actes y en vers de Marcial Busquets (1832-1878), traductor i escriptor de comèdies. En les darreres rèpliques d'aquesta comèdia es parla de la Festa Major de Sant Pere:
"-[...] per Sant Pere
qu'es festa major de Reus
[...]
-Hi haurá ball de bastonets
-Y castell de fochs!
- Xiquets!
menjaréu bou ab arrós!
-Es un bocado real!"

Referències literàries al Bou i arròs I: Ganxets y pelacanyas

2010-12-03T15:56:00.003+01:00

Gràcies a google books una simple cerca ens permet trobar molta més bibliografia que hores i hores tancats en una biblioteca. Una cerca sobre el plat de la Festa Major de Reus, el Bou i arròs ens ha permès trobar referències en la literatura, fet que demostra que finsa al segle XIX el Bou i arròs gaudia d0una immensa popularitat, si no no hagués estat esmentat.

Una d'aquestes mostres la trobem a Los Ganxets y pelacanyas: primer ensatj poétich-jocos del Cisne vendrellense, una obra publicada el 1866 que fa referència a les tradicional disputes entre Reus i Tarragona.

En aquesta obra de teatre trobem nombroses referències a signes d'identitat de les dues ciutats, i la identitat gastronòmica de Reus és el Bou i arròs. De fer en una escena còmica un reusenc fa asseure a taula uns tarragonins i els convida a menjar Bou i arròs, com si això fos una manera de mortificar-los.
I un personatge de l'obra diu:
"Les grans costums dels ganxets
es fer cocas, bou ab arrós,
anar lo diumenge al trós,
o bè á fer suchs als masets".

De El Bou de Reus

Per aquells que vulgueu llegir el llibre sencer aquí el teniu:

Una altra tradició recuperada (de casualitat)

2010-11-29T15:08:00.001+01:00

Des de fa dues festes majors de Sant Pere que el Bou de Reus ha recuperat de casualitat una tradició oblidada. Aquesta és que al pati de l'Hospital de Sant Joan s'hi guardessin els elements festius. Això era: els Gegants i la Mulassa.

Es sap, i de fet les fotografies que hi ha a continuació ho certifiquen, que durant molts anys els gegants i al Mulassa es guardaven a l'Hospital de Sant Joan.

Pere Cavallé a Festes de Reus, tot recordant la seva pròpia infantesa, descriu aquest costum a finals del segle XIX com a propi de les diades de Corpus i de Sant Pere:

«Dinàvem i, molt abans de les tres de la tarda, tots els xiquets de Reus ens trobàvem congregats a la plaça de Sant Joan per a esperar la sortida dels gegants. Apareixen, aquests, per la porta de l’Hospital; s’arrengleraven al mig de la carretera: al davant, la mulassa, la guita; després, els dolçainers –en una orella, un clavell i, a l’altra, la ploma amb que desembussaven la llengüeta de l’instrument– i a continuació, la vitxeta i el vitxet, la geganta i el gegant moro; la parella d’indis... i una corrua de brivalls que, si no rumbejaven la coca amb cireres com en els dies de Corpus, pocs érem que no portéssim alguna llaminadura per més endolcir la fruicció d’aquella tarda feliç. A l’hora fixada, la joiosa comitiva es posava en marxa carrer de Sant Joan avall, per anar a la plaça del Mercadal i d’allí seguir la ruta a què obligava el costum de ballar el vals davant les cases dels regidors i autoritats.»

La colla del Bou, buscant un espai per a poder guardar el Bou els dies de festa i no haver-lo de trasportar cada dia que surt des del mas on passa els hiverns fins al centre de Reus, va buscar algun lloc cèntric i que no estés ple com passa al vestíbul de l'Ajuntament. Gentilment Sagessa ens va facilitar que els dies de festa es pugués desar el Bou al vestíbul de l'Hospital, d'aquesta manera està guardat, vigilat i també serveix de distracció momentània a aquells que malauradament han de transitar per aquell indret. I de passada, sense ser-ne gaire conscients, vam recuperar una tradició oblidada.

Sortida dels gegants de l'Hospital el 1904 (no 1906).