El 24 de setembre és un dia atrafegat, normalment fem una visita en algun centre socials, aquesta vegada al sociosanitari Ciutat de Reus, després tenim sortida amb els altres elements del Seguici i al Cercavila del Masclet. Hores de Bou pels carrers de la ciutat
30 de setembre 2015
29 de setembre 2015
Carrer del Bou de Sant Pere a Barcelona
Si fa poc que recordàvem el carrer del Bou de Reus, hem trobat que a Barcelona també hi ha un carrer del Bou, concretament un "Carrer del Bou de Sant Pere", entre els carrer Sant Pere Més Alt i Sant Pere Mitjà de Ciutat Vella, tocant del palau de la Música.
21 de setembre 2015
El correvermuts de Misericòrdia es consolida amb una alta participació... a Reus Diari
Això diuen a Reus Diari del correvermuts:
El Bou de Reus, el Bou de Valls i els Amics del Vermut van repartir aquesta beguda pels carrers del centre
Laia Solanellas | Actualitzat el 21/09/2015 a les 10:29h
La segona edició del correvermuts va ser tot un èxit. Foto: Laia Solanellas
Després de fer una aturada a la plaça del Mercadal perquè els bous realitzessin un ball de germanor, la cercavila va continuar pel carrer Monterols fins posar el seu punt i final a la plaça de Prim.
Aquest diumenge moltes persones van fer el vermut d'una forma diferent. Foto: Laia Solanellas
Imatge del Bou de Reus i el Bou de Valls ballant al Mercadal. Foto: Laia Solanellas
17 de setembre 2015
II Correvermuts
Aquest diumenge 20 de setembre tindrà lloc el segon Correvermuts que organitzen els Amics del Vermut i la colla del Bou de Reus. Gràcies al patrocini de Vermuts Miró
El Bou de Reus i el cotxe d'època que porta el Vermut, enguany aniran acompanyats pel Bou de Valls que participa per primera vegada a la Festa Major de Reus, amb el seu padrí el Bou de Reus
Tot plegat estarà amanit amb els sons que portaran la xaranga Búfamela, una conjunt de joves eintrumentistes reusencs dels quals segur que ben aviat en sentireu a parlar i a sonar.
Tos plegat un moment per fer el vermutet amb els amics o la família en un ambient relaxat i desenfadat. Començarà a les 12 del migdia a la Taverna Despertaferro i podreu seguir la cercavila per la Farinera, Vallroquetes, plaça catalunya, Raval, Vidre, Mercadal, Monterols i fins arribar al prim on podreu acompanyar el vermut d'unes olivetes o pataquetes.
14 de setembre 2015
El Bou a l'11 de Setembre
El Bou també va participar aquest 11 de Setembre assistint a l'ofrena floral que es fa al Baluard en record als caiguts defensant les llibertats i fent una petita cercavila per Reus.
08 de setembre 2015
Omplirem la plaça Llibertat el 9 de setembre.
l proper dimecres 9 de setembre a 1/4 de 9 del vespre (20.15h) la plaça Llibertat de Reus serà un clam per la independència. S’hi està preparant un acte que es preveu multitudinari, a tot just 18 dies del 27S.
Hi intervindran en Miquel Calçada, periodista i comissari dels actes del tricentenari; les dues candidatures independentistes que es presenten el 27S: Germà Bel, cap de llista de Junts pel Sí a la demarcació i David Vidal representant la llista de la CUP i hi haurà la col·laboració musical dels ebrencs Xeic! i del reusenc Fito Luri.
També hi serà, representant el municipalisme i el món local, l’Associació de Municipis per la Independència amb en Pep Andreu, alcalde de Montblanc i vicepresident de l’AMI, així com els presidents de les dues entitats organitzadores:Quim Torra, d’Òmnium Cultural; i Jordi Sànchez, de l’ANC.
Presentaran l’acte l’actor reusenc Pau Ferran i l’actriu constantinenca Muntsa Alcañiz.
Presentaran l’acte l’actor reusenc Pau Ferran i l’actriu constantinenca Muntsa Alcañiz.
Ara tot just fa un any que el Teatre Fortuny es quedava petit i més de 2.000 persones es quedaven fent cua a la plaça sense poder-hi accedir. Ja en aquell moment, el llavors coordinador de Reus per la independència, Pere Borràs, anunciava que el proper acte massiu seria en un lloc més gran. Finalment, s’ha optat per fer l’acte a l’aire lliure i donar-hi cabuda a tothom que ho desitgi. “Enguany hi serem tots i ningú es quedarà fora“.
Alhora, l’acte pretén ser l’embranzida final per a mobilitzar la ciutat de Reus i tota la comarca cap a la Via Lliure a la Meridiana de Barcelona l’11 de setembre. A la plaça Llibertat es repartirà el punter de color rosatcorresponent als trams 106 i 107, entre d’altres.
El punter és la icona de la manifestació a la Meridiana, és de cartolina i fa mig metre de costat, aproximadament. Cada part de la Meridiana té un color diferent assignat per a fer un gran mosaic representant els 10 valors de la República Catalana. Els trams de la nostra comarca tenen assignat el valor de la innovació i el color rosat.
El punter és la icona de la manifestació a la Meridiana, és de cartolina i fa mig metre de costat, aproximadament. Cada part de la Meridiana té un color diferent assignat per a fer un gran mosaic representant els 10 valors de la República Catalana. Els trams de la nostra comarca tenen assignat el valor de la innovació i el color rosat.
L’acte forma part de la campanya On tot comença pel proper 27 de setembre, i està organitzat conjuntament per l’ANC-Reus per la independència i Òmnium Cultural Baix Camp.
07 de setembre 2015
El Bou a Mesa
Aquest estiu amb el Bou de Reus vam anar de convidats a Mesa (Mèze en francès), municipi occità del departament de l’Herault. Hi anàvem a tornar la visita que ells ens van fer el Sant Pere de 2014 i que va causar tan bona impressió.
Quan vam arribar a Mesa vam veure que era un petit paradís marítim, un poble preciós, una mena de Cadaqués amb ostres, musclos i vinyes vora el mar.
PAL ENSABONAT
Just quan vam arribar ja vam participar al joc del pal ensabonat. Sobre el port un pal amb la indefugible tricolor estava certament ensabonat i durant hores els petits i grans queien de cap a mar intentant arribar al premi. Una activitat que fins no fa tant es feia encara a moltes poblacions catalanes que tenen el mar o el riu a al vora.
LA PROCESSÓ CÍVICA
A l’Estat Francès, per bé o per mal, les festes de les ciutats no són les festes patronals. L’estat i l’església estat ben separats, que no vol dir barallats. La Festa Major de Mesa és la festa de la ciutat, no de cap sant, i per aquest motiu el dia que engeguen les festes es fa una processó cívica amb tota la pompa que tenen: el Bou de Mesa, el cavallet, enguany el Bou de Reus, les bandes de música, els dos equips que participaran a les Justes amb les seves llances, les pubilles -com també fem-, la Corporació Municipal, la bandera de la Ciutat… i es desfila durant hores fins que s’acaba amb els focs artificials a tocar del port.
EL BOU DE MESA
El Bou de Mesa, el més antic d’Europa i potser del món, ja ens va meravellar quan va venir a Reus. Val a dir que potser va tenir més expectació a la ciutat catalana que a Mesa mateix perquè aquest animal funciona molt diferent de les nostres bèsties festives. Durant les festes crec que el bou està les 24 hores en actiu. Els portadors del bou ballen, beuen, mengen, dormen i d’altres activitats dins i al voltant del bou, per tant a cada cantonada pots trobar-te el bou fent de les seves fins al moment de la mort, el darrer vespre de les festes, que fa una actuació de mitja hora que representa l’embogiment del Bou i la seva final mort.
EL CAVALLET
Un cavallet, com els cavallets o cotonines catalanes, també balla a les festes de Mesa, no és un cavall de batalla com els nostres, és un cavall de festa. Al so d’un tabal i d’una gralla de claus aquest cavall balla darrera d’una alegre noia que fa sonar una pandereta, i darrere del cavall també balla un ferrer que amb estenalles i martell malda per ferrar-lo. I el millor de tot és l’alegria i el convenciment amb què ho fan, com si estiguessin actuant a la gala del Grammy. Les tradicions perquè funcionin també necessiten, i és una part molt important, actitud.
LES JUSTES
Potser més que del seu Bou, els mesois del que estan més orgullosos és de les seves justes. En aquesta part del Llenguadoc les justes es fan amb unes barques impulsades amb rems, amb música de gralla i tabal durant tota la competició, unes tres hores pel cap baix. Durant aquestes tres hores les dues barques, la blava i la roja, es creuen perquè cada llancer que hi ha a la proa escometi al seu respectiu contrincant i el desequilibri i caigui a l’aigua. Quan hi ha un bon combat és molt espectacular, però tot plegat és una mica lent, abans de cada escomesa hi ha una primera passada que els combatents es saluden, a vegades les barques no van ben dirigides i els llancers no es poden atacar… Bé, les nostres tradicions també tenen els seus tempos lents i espaiats, crec que la festa ha de ser la protagonista i no només un entreteniment.
Naltros no tenim justes nàutiques, i estaven molt interessats en poder-les mostrar fora de l’Estat Francès, de fet coneixien la tradició del rem català molt millor que no pas jo i sembla que és del mateix estil que fan ells, tot i que naltros no posem a la proa els més valents del poble perquè rebin cops de llança i remullades a l’aigua.
LA MÚSICA
Em va sorprendre la qualitat de les bandes de música. No tenien res a envejar a les bandes de l’Ebre i del País Valencià. De fet a la regió de Seta, Mesa… l’Estany de Thau la immigració de l’Espanya mediterrània i italiana va ser molt forta. No sé si aquestes bandes de música són una excepció o una tònica general en tota Occitània. De fet van tocar una jota i quan els ho vam dir, almenys amb els que vaig parlar, no en tenien ni idea de què era el que havien tocat.
Parlant de música un senyor em va assaltar pel carrer i em va cantar una cançó, crec que en occità, que deia:
“Un espanyol d’Espanya
quan plou se banya,
un espanyol de Seta
quan plou s’asseca”
L’EMPAITADA D’ÀNECS
El govern de Mesa és dels Verds, tot i així no és pas un govern demagog que persegueix tradicions senzilles per fer veure que fa alguna cosa. Un matí petits i grans neden al port empaitant ànecs, i quan els atrapen -si no s’escapen- els tornen a la gàbia. Segur que aquesta cursa no serà el pitjor que passarà a la vida d’aquests ànecs, però com que no ho veiem, no hi hem de pensar i així no tenim mala consciència.
ELS APERITIUS I ELS PARLAMENTS
Per festes la gent es troba per menjar, beure i parlar. Sembla que és una cosa molt òbvia, però a vegades ho oblidem i les presses i la comoditat fan que això no passi. A Mesa passa, per tot acte fan un aperitiu i algú fa uns parlaments: el Batlle, el president de l’associació tal o qual, el president del cercle occitanista, els convidats reusencs. Tothom escolta, somriu i aplaudeix
De fet a mi em va tocar dir també algunes paraules, vaig parlar dels llaços comuns entra catalans i occitans i de la frontera que unes capitals llunyanes ens havien imposat. També vaig demanar-los solidaritat amb el crucial moment que passa el nostre país i vaig acabar en occità donant-los les gràcies per la seva acollida, tothom va escoltar, somriure i aplaudir.
I després dels parlaments invariablement ve l’aperitiu, i l’aperitiu és el pastís: un part de Ricard -licor de regalèssia- i cinc d’aigua. Al primer glop fas la mateixa cara que va fer un amic meu nord-americà quan va tastar el Vermut de Reus, però com tot, t’hi acostumes i li acabes trobant la gràcia.
LA MARSELLESA
Abans de començar i quan s’acabava cada acte la banda tocava l’himne nacional francès que era cantat amb entusiasme per bona part del públic, no amb la solemnitat que cantem els Segadors, sinó amb el fervor que canten alguns l’himne del Barça. La relació del bona part dels occitans amb el seu estat m’ha semblat ben diferent de la dels catalans amb el nostre, deu ajudar-hi el fet que cada cent anys el seu estat no els bombardeja.
CONCLUSIÓ
Pel paisatge, el menjar, l’amabilitat i el temperament de la gent, tenies moltes vegades la sensació d’estar a casa. Entenc que per festes i en vacances tot és bonic i fantàstic,. Per acabar,, la distància física que separa Madrid i París no és la mateixa que la que separa Catalunya del Llenguadoc i d’Occitània, doncs tampoc la distancia mental que ens separa hauria de ser la mateixa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)