El Bou a Porrera

El dissabte 2 de maig el Bou estarà corrent per Porrera (Priorat) amb els gegants Molló i la Garranxa

Sant Jordi 2009

Fotografies de Sant Jordi

Sortides de l'any 2008

From Matinades 2008

14-01, Castelló de la Plana, Sant Antoni, trobada de bestiari domèstic
01-02, Reus, Divendres de Carnaval, SanFermí
26-04, Reus, Dia del soci del CE Despertaferro
03-05, Montbui, Trobada de bous dels PPCC
21-06, Reus, Baixada a barraques, actuació del bou embolat a les Barraques de Festa Major.
24-06, Reus, Cercavila de Sant Joan, Diada Nacional dels PPCC, Cercavila del Masclet, sopar de Bou i arròs
27-06, Reus, Correbars del Bou amb la Bandarra Street Orkestra i Lo Peix de Bellmunt i lliurament de la Gorra de Portador i la Cagarada del Bou.
29-06, Reus, Matinades de Sant Pere
27-07, Almoster, Festa Major
11-09, Reus, manifestació de l’11 de Setembre
21-09, Reus, cercavila del Masclet
24-09, Reus, cercavila de Misericòrdia
29-09, Reus, actuació en la inaiguració del Mundial Femení de Futbol Sala

Sortides de l'any 2007

From Bellmunt (3-11-2007)

14-01, Reus, Visita al CEIP Alberich i Casas
28-01, Vila-seca, Festa Major
21-04, Reus, cercavila Ferro! per celebrar l’ascens a 2a del CE Despertaferro de futbol 11
17-06, Barcelona, Bestiuari, Festa Nacional del Bestiari Festiu i Popular
24-06, Reus, Cercavila de Sant Joan, Diada Nacional dels PPCC, Cercavila del Masclet, baixada a barraques, actuació a les Barraques de Festa Major.
27-06, Reus, Correbars del Bou amb els McKensys i lliurament de la Gorra de Portador i la Cagarada del Bou.
21-07, Almoster, Festa Major
25-07, Castellvell del Camp, Festa Major
11-09, Reus, animació de la manifestació
15-09, Reus, presentació del Basilisc de Reus
24-09, Reus, actuació al sociosanitari Reus, cercavila de Misericòrdia, cercavila del Masclet
03-11, Bellmunt del Priorat, cercavila amb Lo Peix de Bellmunt
09-12, Vic, apadrinament del Bou de Vic

Sortides de l'any 2006

From PERAFORT (2-7-2006)

22-01, Vila-seca, Festa Major
10-06, Reus, Esplai fem-nos amics, aniversari entitat
18-06, Reus, Sant Josep Obrer, Festes de barri
24-06, Reus, Centre ciutat, Sant Joan
25-06, Reus, Barraques, Festa Major de Sant Pere
27-06, Reus, Lliurament de la Gorra de Portador i la cagarada
02-07, Perafort, Festa Major
22-07, Almoster, Festa Major
25-08, l’Argentera, Festa Major
11-09, Reus, animació de la manifestació de l’11 de Setembre
24-09, Reus, Festa Major de Misericòrdia,

Sortides de l'any 2005

From Cagarada al Boadella (25-6-2005)

09-01, L’Arboç, Festa major
24-06, Reus, Centre ciutat, Sant Joan i cercavila del Masclet
25-06, Reus, Lliurament de la Gorra de Portador i la cagarada
28-06, Reus, animació de la manifestació gai-lesbiana
24-07, Almoster, Festa Major
11-09, Reus, animació de la manifestació de l’11 de Setembre
24-09, Reus, Festa Major de Misericòrdia, Ruta del Masclet

Any Amades: bous de Carnaval V

From Bous del món

A Alemanya els carnissers tenien també un paper important i distingit en les festes carnestoltesques. En la ciutat bavaresa de Munic, fins ara, cada set anys, el dilluns de Carnestoltes eren els carnissers els qui omplien el programa de festes i gresques d’aquest dia. Entre altres extravagàncies, es feia l’acceptació o admissió en el gremi dels novells carnissers que hi volien entrar; a més d’altres cerimònies, se’ls immergia dintre la bassa de la gran font que hi ha enmig de la plaça on es feia la facècia. A Àustria, Suïssa i Hongria els carnissers prenen una part molt directa i important en l’organització de les festes carnestoltesques. No tenim dades concretes sobre la presència del bou, però no es aventurat de creure que hi deu intervenir.

A Catalunya trobem també el bou relacionat amb les festes de Carnestoltes; en alguns casos ve a ésser el principal personatge de la joia pròpia d’aquest temps. Cal advertir que si bé trobem el bou amb certa freqüència, mai no hi trobem associat el carnisser. Els carnissers havien esta considerats a casa nostra com a ciutadans deshonrats, puix que era general la creença que si arribava el cas que s’hagués d’esquarterar o degollar algun delinqüent i, per atzar, a la ciutat on havia de fer-se el fallament de la justícia no hi havia botxí, el carnisser que li tocava per sort era el qui havia de portar a cap l’execució. Aquesta circumstància, per tant, feia m” amb repugnància els carnissers i els feia viure allunyats de la societat. No podien exercir cap càrrec públic ni dur a terme cap missió delicada; tampoc no es podien casar sinó amb filles de carnissers, i cap fill seu no podia abraçar el sacerdoci.

Fins cap a les darreries del segle passat, en el temps en que les festes de Carnestoltes gaudiren de més merescuda fama, a Barcelona era costum corrent que les cases que es dedicaven a la venda de caretes i altres objectes de caients carnestoltesc, igual que les sastreries que llogaven vestits per a disfressar anunciessin llurs indústries per mitjà d’una grossa testa de bou amb grosses i cargolades banyes, que era penjada a la part exterior de l’establiment i en lloc ben visible des del carrer.

Antigament la gent es reunia en grans colles. El més alegre de tots es posava al cap una testa de bou de cartró excessivament grossa i feia com de cap de colla. Aquell signe simbòlic del Carnestoltes els donava dret a un gran nombre de llicències. Entraven per les cases i es menjaven el que hi trobaven. Obligaven les dones a ballar tant si volien com si no. Embrutaven les robes i els mantells dels vianants, especialment de les dones. També era corrent penjar al darrera de les dones velles drapots bruts i d’altres sutzures estranyes com fins ara s’ha fet pels innocents. Es pot dit que les velles no podien sortir de casa si no volien exposar-se a suportar excentricitats.

Amades, Joan. Costumari Català, el curs de l’any, volum II, Barcelona : Salvat, 1982 – 1984

Mascares Dugn’be (Ètnia Bidyogo -Illes Bissagos - Guinea Bissau)

From Bous del món

El Bidjogo ocupen una part de les illes Bissagos a l’estat africà de Guinea Bisau. L’organització social es basa en l’edat està estrictament regulat. La cerimònia d’iniciació (fanado) dels joves es fa entre la cinquena (cabarés) i sisè (camabi) classe, punt d’inflexió que determina l’entrada en el món dels adults com a resultat d’una mort simbòlica. Les màscares surten com a part de la iniciació. Les màscares són gairebé exclusivament zoomorfes, bestiar sobretot. Hi ha almenys quatre tipus diferents que representen dugn’be (bous) domesticats. Els cabarés són els únics que tenen dret a utilitzar la dugn’be i es mouen de quatre grapes imitant el comportament dels animals o ballant. El pes i el volum de la màscara ho fa difícil i requereix una notable resistència.

Any Amades: bous de Carnaval IV

From Bous del món

A França, el dijous gras, era la festa mes assenyalada dels carnissers, els quals guarnien el bou mes gras i preciós que durant tot l’any havien pogut trobar, i el passejaven triomfalment per totes les poblacions mes importants,ben guarnit i engualdrapat, El mena va un carnisser jove vestit com de rei,seguit de molts d’altres carnissers disfressats. L’any 1739 fou passejat l’animal per tot Paris, guarnides les banyes amb un gros brancatge de cirerer que formava al cim del cap com un gros ram, i cobert el cos amb un ample tapis que li feia de gualdrapa. Un dels personatges que figuraven a l’acompanyament del bou simulava ésser un rei, i duia una ampla cinta blava tota entortolligada pel cos, un ceptre de fusta a una ma i una grossa espasa nua a l’altra. La resta de la comparsa vestia un cotilló vermell, cobert el cos per una llarga capa blava i el cap cofat amb un turbant vermell brodat de blanc. Molts d’ells tocaven violins, flautes i tamborins, i els altres anaven proveïts de gruixuts bastons. Després d’haver seguit els principals indrets de la ciutat, volgueren anar a casa del primer President per a fer-li una serenata, però com que aquest es trobava encara a la cambra del tribunal,van anar a aquesta per tal d’obsequiar-lo. A fi de donar-li una sorpresa, decidiren esperar el gran magistrat a la porta mateixa de la cambra de la cort on es trobaven; van fer pujar el bou per l’escala que dóna a la Santa Capella i, mentre van esperar que el President sortís, aquell va restar sol, corrent i visitant totes les estances de la gran cambra al seu gust i plaer. Feta l’albada i un cop fora el President del Parlament, els minyons carnissers menant per les banyes el bou que presidia la comparsa, van visitar i recórrer tots els departaments de la casa amb gran alegria i aldarull, i baixaren altra volta al carrer per una escala diferent de la que havien pujat. El costum es trobava molt estès durant el segle XV, i mes encara el XVIII, en que fou privat per la Revolució. Napoleó el va restaurar, i el 1897 tornà a ésser privat. Va deixar intens record el bou passejat pels carrers de Paris el 1842 pel seu extraordinari pes. De l’arrelament i importància donada al bou simbolitzador del temps carnestoltesc n’és una bella prova el fet que s’arribés fins al punt de tolerar que la bèstia fos portada al Parlement i presentada al President, amb la particularitat de voltar ell i els qui l’acompanyaven lliurement per totes les dependències de la cort.

Amades, Joan. Costumari Català, el curs de l’any, volum II, Barcelona : Salvat, 1982 – 1984

Any Amades: bous de Carnaval III

From Bous del món

Un dels principals i més importants episodis de l’antic Carnaval de Venècia, de fama universal, consistia precisament en la mort d’un bou. Aquest era deixat anar a la plaça de Sant Marc. Tothom qui volia sortia a barallar-s’hi i a fer-lo córrer i enfuriar. Per fi, amb una grossa espasa, que encara figura en el museu del palau ducal i que es ensenyada als turistes com una de les mes preades joies del museu, era mort el bou pel qui es presentava disposat a barallar-s’hi fins al punt de matar-lo. Si no hi havia qui es sentís amb prou coratge per a encarar-se amb la bèstia, ho feia un carnisser. El cos era pujat després dalt del famós campanile, des d’on era tirat daltabaix, i queia enmig de la plaça amb gran estrèpit, La bèstia quedava rebentada i esquitxava molta gent; els esquitxats es donaven per joiosos de les taques,puix que creien que eren averany de sort i fortuna. Els carnissers, que eren els qui venien obligats a fer la festa, segons antic costum establert per la república, esquarteraven el bou i repartien la seva carn entre el poble.

Amades, Joan. Costumari Català, el curs de l’any, volum II, Barcelona : Salvat, 1982 – 1984

Any amades: bous de Carnaval II

La divinitat bòvida agrària havia estat comuna a molts pobles de civilitzacions antigues i se’n troben vestigis per moltes cultures asiàtiques, tant continentals com oceàniques, des del vell Japó fins a Madagascar. Els xinesos practiquen ritus agraris relacionats amb el bou divinitzat dels conreus. Cada any a Xang-hai guarneixen un bou de cartró o d’argila tot enflocat de gallarets i de coloraines que és menat per un cec, La gent treu averanys de les collites segons sigui la profusió i varietat de les coloraines i de les galindaines que constitueixen l’ornament. En plena cerimònia la figura s’esbotza i de dins del buc en raja gran abundor de llavors que s’escampen per terra i que la gent sent gran avidesa per recollir a fi d’utilitzar-les per la sembra. La cerimònia és dedicada a Shen Nung, divinitat agrària en forma de bou.

En els cultes de diversos pobles antics figura el sacrifici del bou en ple camp per tal que la sang en vessar-se fertilitzi la terra i asseguri la collita; les banyes i a vegades àdhuc la pell són penjades al cim d’un pal i se les fa objecte de culte i veneració. Les danses, mascarades i jocs de diversos ordres en els quals intervé el bou o bé hi és figurat d’una manera o altra, amb tota probabilitat recorden cultes de caràcter agrari dedicats a aquest quadrúpede elevat a la categoria de divinitat dels camps i dels fruits de la terra, encara que a voltes es presenti sota forma de lluita, possiblement d’origen pre-romà i sense connexió amb els àrabs com s’ha pretès responent al sentit que informa el corpus general de la profusa gamma del costumari carnestolesc. El mateix origen reconeixen el bou que s’havia fet córrer per Corpus, […].

Amades, Joan. Costumari Català, el curs de l’any, volum II, Barcelona : Salvat, 1982 – 1984

Any Amades: Bous de Carnaval I

From Bous del món

El bou es troba estretament lligat a les Carnestoltes. En les cultures dels pobles clàssics hom troba estretament lligat amb les cerimònies cultuals de caràcter agrari, Hi ha autors que opinen que aquest animal prengué deix sagrat en introduir-se l’arada, per la conducció de la qual fou emprat. Considerat com el quadrupede de més força, que passà a ésser indispensable per a l’agricultura, i hom cregué que el sant pa de cada dia era degut, en bona part, al seu esforç. S’havia practicat la baralla de bous; hom escollia els més braus i els feia barallar entre ells; al que resultava vencedor l’adornaven i empolainaven i era conduit davant de l’altar de la divinitat dels camps i dels conreus al so de la música i enmig de grau cor de cançons i de danses. El sacerdot el sacrificava seguint el cerimonial ritual, després del sacrifici era esquarterat i la seva carn repartida als fidels i menjada en comú en àpat ritual i en comunió. Pels clàssics grecs sabem que entre els hel·lens aquest ritu era anomenat tauroketthapàsia. De la batalla i la lluita de braus en sentit ritual i sagrat deriva la brega de l’home amb el brau, que sembla que nasqué a l’illa de Creta i des d’allí es va estendre pels pobles de cultura mediterrània, on ja era coneguda a la primeria de l’era cristiana, força abans de l’expansió musulmana per Europa. Sembla que aquest culte era principalment femení; les dones ben primes de roba i amb la poca que duien ben ajustada al cos per tal que la fera no les pogués enfilar, s’encaraven amb la bestia, l’agafaven fortament per les banyes i amb un bot li saltaven al damunt ; llavors, ajagudes. Lliscaven esquena avall fins a la cua restaven dretes a terra per darrera del cornúpeta. Quelcom d’aquest joc s’ha conservat fins a temps recents.

Amades, Joan. Costumari Català, el curs de l’any, volum II, Barcelona : Salvat, 1982 – 1984

Bous caribenys a Barranquilla (Colòmbia)

El Carnaval de Barranquilla (Colòmbia) és Patrimoni de la Humanitat per l’Unesco. Destaquen i en són el principal element les comparses del Torito i el Toro grande.Els bous de Barranquilla s’enquadren dintre el que anomenen “Danzas de Congos”, o sigui, danses provinents de l’Àfrica, i certament tenen una certa semblança a les màscares tribals africanes. A les danses de Congo existeix similitud amb els seus homòlegs d’algunes regions africanes. Són supervivències dels antics cabildos de l’època colonial a Cartagena d’Índies. Aquestes danses tenen origen en un ball tradicional de congolesos, que més tard a Barranquilla, es va convertir en dansa de carnaval.Distingeixen a més a la Dansa El Torito, la insígnia de la màscara de toro i la presència de disfresses animals, com tigres, gossos, goriles i altres bous. Aquests porten les corresponents màscares zoomorfes. Aquesta actitud mítica revela una reminiscència totèmica, que constitueix un vincle espiritual com glorificació màgica de la natura, amb la qual l’home se sent identificat. És, per tant, el reflex de l’esperit humà vinculat a les mateixes arrels de la vida, com un parentiu simbòlic i espiritual. En les danses i ritus màgics de les societats secretes africanes, els iniciats participen en la cerimònia, tocats amb els símbols del tòtem de la “societat”.Mapa de festes de bous del món sense maltracte animal

El gegant-bou català de París

From Bous del món

Com hem dit dies enrere i com molt bé explica l’etnòleg Salvador Palomar al seu bloc, a l’Estat Francès hi ha la tradició de passejar els bous pel carrer i acabar sacrificant-los el Dijous Gras. Aquest acte és el central de les Carnestoltes franceses, però evidentent cada dia no cal matar un bou o una vaca per a fer festa, i la solució a aquesta contradicció, al recuperat carnaval parisenc l’ha donada el sabadellenc Rafael Esteve que ha disenyat i contruit el Géant-boeuf du Carnaval de Paris. Un gegant manotes amb cara de bou que s’incorpora a les rues de la ciutat de les llums.

El bou enflocat de Grado (Friül)

From Bous del món

A la població de Grado, a la nació sense estat de Friül (Estat Italià), entre Venècia i la península de Triestre fan un famós Carnaval basat en una història medieval, quan el patriarca d’Aquileia, Voldarigo en 1162 va intentar envair la ciutat de Grado, però els ciutadans van poder l’atac gràcies als Dux de Venècia de l’època. Els presos van ser traslladats a Venècia i van ser processats. Pel delicte comès era la mort, però el patriarca va acnoseguir la llibertat dels presoners a canvi d’haver d’enviar un bou sencer i dotze porcs cada any a Grado, el dijous gras. Des de llavors, tots els dijous abans de la Quaresma, pels carrers passeja un bon bou, tots enflocat (infiocchettato) per recordar la victòria.

Aquestra tradició va ser interropmuda per la segona guerra mundial, tot i que després s’ha recuperat i s’ha enriquit amb grans desfilades de carrosses de tota mena. El protagonista d’aquest carnaval és sempre del bou, que ara ja no és un animal viu, sinó que ha estat substituït per un bou de cartró

Boeuf gras (Estat Francès - Nova Orleans, EUA)

El Carnestoltes és una de les festes ancestrals del Mediterrani, i en aquestes també hi participaven els bous. Pels voltants del 1140, abans de quaresma a Roma es feien unes festes en les quals es feia defilar i posteriorment es mataven bous i altres animals. El mateix ritual va passar a França amb el nom de boeuf gras. El boueuf gras o bou gras representa l’estació de plenitud a la qual segueix la de l’escassetat en el cicle de l’any. El Boueuf gras ja es coneix des de 1512 al Carnaval de Niça, i figura com a element important de les carnestoltes franceses, sobretot a París. Aquest bou va ser un element simbòlic primordial de les desfilades del Rex (el que aquí seria el Carnestoltes, quan un bou viu desfilava pels carrers. Aquesta tradició es va perdre a començament del segle XX i el 1959 va reaparèixer en una figura de cartró fins als nostres dies.

Els mateixos colons francesos que el 1718 van fundar Nova Orleans (Louisiana - EUA) amb tota seguretat van portar el carnaval cap a Amèrica del Nord i amb aquest la tradició del Boeuf-gras, acompanyant inseparable del seguici del Rex del Mardi Gras.

L'any del bou (Xina)

From Bous del món

Aquests dies comença l’any nou xinès, i aquest 2009 serà l’any del Bou. Entre els dotze animals que composen el Horòscop Xines, el bou ocupa el segon lloc, ja que va ser enganyat hàbilment per la rata, qui es va valer de la seva bondat e innocència, per ocupar el primer lloc del Horòscop, segons explica la llegenda.

From Bous del món

L’Any del Bou (o del Búfal), animal d’Aigua que destaca per la seua tenacitat, paciència i perseverança, significarà un nou començament. La gran diferència amb l’Any de la Rata –més destructiva i maliciosa- que ens deixa és que el bou construeix per a durar en una acció lenta però segura. Tots hauríem de fer eleccions correctes, ja que el que decidim tindran conseqüències duradores.

Es tracta d’un any de Terra sota la influència del Yin –negatiu–, pel que serà un any més tranquil que el passat, quasi de transició cap a una mica millor. Això sí, hem de deixar de somiar i posar els peus en terra per a, amb accions realistes, arribar a l’èxit. És un període, doncs, ple d’esforç, responsabilitat, treball, moderació i rigor. Res de despeses supèrflues ni frivolitats, ni d’invencions estrafolàries, modes exagerades o dolentes arts. Una persona nascuda sota aquest signe serà digna de confiança, tranquil·la i metòdica. Treballador pacient i esforçat, el Bou és rutinari, sap escoltar i és molt difícil fer-li canviar d’opinió, perquè és obstinat i amb prejudicis.

From Bous del món

El Bou representa la Noblesa i la seguretat personificada, aquestes dues característiques son la base del Treball, cosa que el Bou fa molt bé. Son símbol de paciència, tranquil i la seva presencia transmet seguretat. El bou fa tota la feina, lentament fins arribar al final del camí.

Zezen zuzko - Bilbo (Euzkal-Herria)

From Bous del món

Per les festes de Bilbo, l’Aste Nagusia o Setmana Gran, cada dia de festa, per allà a dos quarts de nous del vespre surt el Zezen zuzko o Torito de Fuego a la plaça Arriaga i va fins a l’Arenal.

Baile del torito - Casabindo (regió de Jujuy-Argentina)

From Bous del món

Per la Mare de Déu d’Agost al nord d’Argentina, a Casabindo, tocant a la zona andina, encapçala la processó un bou que embesteix a la gent i obre pas a la resta de danses.

Aquesta festa de bous, com d’altres de sudamèrica sembla venir de tradicions inques, més que no pas espanyoles, donat que aquestes festes es localitzen en zones andines, per exemple Casabindo està situat a l’antic camí de l’Inca.

Phi Ta Kohn - Khwai Tu (Tailàndia)

From Bous del món

From Bous del món

From Bous del món

El Phi Ta Kohn, festa dels esperits, és una de les festes més espectaculars de tota l’Àsia. S’esdevé el mes de juny a la regió de Loei, a 500 km al nord de Bangkok i dura diversos dies. El Phi Ta Kohn és una festa dedicada als esperits dels avantpassats i arrenca d’abans de la introducció del budisme en aquesta zona d’Àsia.

Com tota festa té diversos elements que la componen, com els homes de fang, els gegants totèmics, els balls, les màscares de bambú armades amb enormes fal·lus de les quals n’hi ha amb forma de búfal, i entre d’altes elements el Khwai Tu, una cursa feta per homes que cavalquen uns bous a mode del ball de cavallets o cotonines catalanes.

Toro de Petate, Mèxic (Guerrero i Oaxaca)

Els Toritos de Petate. Una tradició d’origen africà portada a Amèrica pels esclaus de llengua bantu el segle XVII.

Els Toritos de Petate no només estan presents a Michoacán sinó a Mèxic i Llatinoamèrica, des d’Humahuaca, al nord d’Argentina, fins a Sonora. I que per la disparitat de llocs on es troba no se li pot atribuir un origen indígena. Assenyalen que alguns investigadors han esgrimit el totemisme bantu com a font originària dels Toros de Petate, però n’existeixen altres que consideren que és un punt encara fosc. Però que curiosament, el bumba-meu-boi de Pernambuco, al nord brasiler, importador d’esclaus bantu de les possessions portugueses del Congo, Angola i Moçambic, manté coincidències amb el toro dePetate de Morelia.Es diu Toro de Petate a totes aquelles manifestacions de dansa que comparteixen les següents característiques generals:

a) El toro o bou és una carcassa de fusta recoberta amb estores, fulles, cuir de vaca, paper o cartró, amb la figura d’un boví i el cap tallat en fusta. A excepció de la dansa registrada al nord d’Argentina on la moixiganga és un barret. Les banyes i alguna altra part són realment de l’animal. El crani, les banyes i la cua són els més comuns.

b) Es pot manipular l’estructura: ja sigui com un barret com en Argentina o sobre les espatlles del ballador, el qual es col·loca dins d’ella i li dóna moviment amb els braços, aquesta és la més comuna. N’existeix una altra que cobreix la cintura i és sostinguda per tirants de les espatlles del ballarí, el qual assembla que està muntant el toro.

c) La dansa es realitza en els dies de carnaval, preponderantment, com en el cas de Michoacán. O en el cicle del naixement-mort de Crist, en Corpus, Dia de la Candelaria, Dia de San Juan o Diumenge de Rams.

D) Les comparses tenen personatges bàsics que són comuns a grups distants en el geogràfic, i altres que són particulars de cada població. A Michoacán es troben: el toro, el caporal, la macha, que representa un garrotero sobre una mula, i antigament el pallasso.
La música era proporcionada per un conjunt de cuerdas i percussions, en l’actualitat s’empra una banda de vent.

e) La dansa recorre els carrers en processó, detenint-se en algunes cases on es convida que la comparsa realitzi una representació. Durant la mateixa han d’evitar els atacs del toro, tants els personatges de la dansa com el públic que segueix la comparsa. Com referència nomena que només es retribueix econòmicament els danzantes a Pernambuco i a la ciutat de Morelia.

f) La comunitat li concedeix al toro una sèrie d’atributs dels animals vius, la qual cosa mostra part de l’imaginari de la comunitat. La similituds que troba Amós són per exemple que: el toro porta un registre de propietari en un fierro; està associat a l’aigua, li donen en cas de beure, o també és una creença que porta aigua, la qual és simbolitzada per una beguda alcohòlica local. És immortal, encara que en certa part de la dansa se’l mati, però s’aixeca i segueix la representació.

h) El toro ve a representar a un grup dins de la comunitat o a tota ella. En poblacions grans, ens diu Jorge Amós, cada barri té el seu, en les petites només un. Però en ambdós casos sempre és present la competència entre barris o entre comunitats, arribant a la baralla ritual.

Però, assenyala, que independentment de la col·locació i materials emprats, sempre simula a un boví anomenat toro o bou, al qual se li anomena de farcell o farcell perquè és el material amb què es construeix.

Imitant en la dansa els moviments d’aquests animals, de vegades plàcids i d’altres violents.

Veiem com els toritos de Petate, com els bous festius catalans, tampoc comparteixen tradició ni història amb les corrides a l’espanyola, i que no mostren tampoc el vergonyós espectacle de la mort pública d’un animal.

9.000 anys de bous

From Bous del món

From Bous del món

A la que és considera una de les primeres ciutats conegudes de la humanitat Çatalhöyük (Turquia) s’hi ha trobat nombroses repoduccions de testes de bou.

La ciutat es calcula que va ser fundada el 7.500 abans de Crist i pel que s’ha trobat sembla ser que adoraven als bous. Podem dir doncs que els primeres reproduccions tridimensionals de bous van ser fa més de 9.000 anys, i llavors Espanya no exisitia pas.

El Boyeo y la Carreta (Costa Rica)

El Boyeo y la carreta és una festa declarada Patrimoni Intangible de la Humanitat el 2005.

L’ofici de traginers, de boyeros, s’ha convertit en un element de la identitat nacional de Costa Rica.

El Bou, el carreter, la carreta i el jou formen un conjunt d’art popular i tradicional que per la seva elaboració ha esdevingut Patrimoni de la humanitat. En aquesta festa hi participen els bous vius, però ho fan sense maltracte ni acarnissament, a banda de la tasca d’estirar la carreta, els carreters vetllen perquè els bous estiguin en perfectes condicions físiques i estètiques.

A banda del bous vius a l’inici del seguici de boyeros i carretes hi va la carreta de Sant Isidre, la qual porta una imatge del sant que al seu torn mena una reproducció d’una carreta, és una carreta dins d’una carreta.

Urus, el bou extingit

Es coneix com a Urus (o aurochs) la raça de bou salvatge (Bos taurus primigenius) que va donar lloc, després de ser domesticat, als ramats bovins actuals. L’Urus es troba extingit des de 1627.

Aquests primers bous es van desplaçar de l’Índia cap a Europa fa 800 mil anys. Aquest animal va ser una de les principals fonts d’aliment de l’home prehistòric, i per la caçera o per la domesticació va patir una forta pressió, de manera que a finals de l’Edat Mitjana només sobrevivia a l’est d’Europa i el 1627 es va certificar la mort del darrer Urus a Polònia.

L’Urus continua com a símbol d’armes de Moldàvia, i també de la regió alemanya de Mecklenburg.

El Cap de Bou de Saint Kitts i Nevis (el Carib)

From Bous del món

Al petit estat caribeny de Saint Kitts i Nevis tene una festa de bous que ve directament de les tradicions africanes però que entronca amb un fet de la història local.

L’element del “Joc de bous” de St Kitts beu de cultures tant africanes com europees, però tanmateix l’estètica africana i simbolisme que envolta la figura de Cap de bou roman, i és localitzable a pràctiques africanes. Aquest lligam amb l’Àfrica sens dubte era establert pel tràfic d’esclaus des de l’Àfrica fins al Carib. D’informes històrics, ens assabentem que el primer tràfic d’esclaus al Carib s’originava en la regió Senegàmbia d’Àfrica occidental, una àrea que abraçava el Senegal, Gàmbia i Mali

From Bous del món

El Bou a la cultura africana té un significat de poder i potència. Molts reis de tribus coronaven el seu cap amb banyes de bou a mode de corona.

From Bous del món

El Bou juga amb els espectadors, sobretot amb les espectadores, fent gala de la seva virilitat, i les que enxampa, doncs passa el que es veu a la foto.

El bou de Seta - Occitània

From Bous del món

El Bou de roba era una de les atraccions de Seta. Sortia per a totes les festes, conduït per Papé Fabrou que es veu aquí en els anys 30 portant el bou amb el seu petit fill Lucien Fabre. Dins del Bou es trobaven els portadors que, quan no eren satisfets de l’acollida dels comerços per on passaven, llançaven una palada de fum davant la botiga. –El cap del Bou de Seta es troba avui al Museu.

El Bou de Mesa - Occitània

From Bous del món

Mesa (Mèze en francès) és una població occitana del Llenguadoc, propera a Montpeller.

La història del bou de Mesa es remunta a l’any 59 de la nostra era. Durant aquest període, una pobra família, vinguda dels voltants de Béziers, va venir establir-se sobre les vores de l’Estany de Thau. Aquesta família vivia de la pesca a l’estany però també de l’agricultura, ajudada en el seu treball per un parell de bous.
Gràcies a la instal·lació d’aquesta família, es va establir una població, sent a l’origen del poble portuari de Mesa. Però per desgràcia, el primer bou va morir i tot seguit el segon també va morir. Es va decidir conservar la pell d’aquest últim, sent sens dubte el més bonic. La seva despulla va ser llavors conservada com una relíquia estesa sobre un maniquí de fusta, i se’l va passejar cada any per a les grans ocasions. Més tard quan aquesta pell va estar massa usada, es va construir un bou sobre una carcassa de fusta, molt més gran que la talla normal d’un bòvid i recobert d’una roba fosca. Aquesta tradició encara existeix actualment. Així la carcassa la porten vuit homes. Un d’ells està s’encarrega d’accionar el cap i les mandíbules de l’animal per mitjà d’una petita barra de fusta. Un altre home manté entre les seves mans un barril recobert d’una pell d’oca tensa, travessada en el seu centre per una corda tensa, que fent-la relliscar entre l’índex i el polze, allò produeix llavors un mugit semblant al del bou. En l’exterior, el guia, armat d’un llarg fibló, mana l’animal.
La carrera de l’animal totèmic als carrers de Mesa és imprevisible. En tot moment, pot córrer i pot fins i tot atacar sobre els que es posen al seu camí. El bou llença guitzes, i es mou al ritme de la música que l’acompanya. Amb les seves amples banyes, allunya els més intrèpids que volen oposar-se a ell.
El Bou de Mesa es troba en totes les festes públiques, sobretot en el moment de la festa de Mesa que té lloc el 19 del mes d’agost. Aquesta festa dura tres dies, sempre amb les sortides del Bou. En el moment d’aquesta festa, com en altres pobles del Llenguadoc, l’animal és beneït pel rector a la plaça de l’església. Després el bou fa una visita a l’alcalde.
El bou de Mesa surt sovint a la història del poble: el 1229, rep el bisbe d’Agde, El 1562, era del seguici del príncep de Condé passant a Mesa. El 1701 va participar activament en les festes organitzades en el moment del pas dels prínceps de Borgonya i de Berry. El 1921, per a les festes organitzades a favor de la universitat de Montpeller, i va passar que el president de la república, Millerand va haver d’abandonar l’estrada dels representants oficials en el moment de pas del bou. La multitud va creure que Millerand havia tingut por del bou. Per salvar la situació, Magallon, diputat de l’Hérault, va venir de cara al monstre i va saludar el bou.

Torito Pinto (El Salvador)

Un dels balls nacional d’El Salvador és el Torito Pinto. En aquest una persona carrega a l’esquena un bou fet de fusta i cartró, i decorat amb guirnaldes de colors. Aquest “torito pinto” balla encabritat i es torejat per la resta de ballarins. Al ball també hi pot sortir un personatge disfressat de diable anomenat “El Cachudo” que esperona al bou a perseguir els altres ballarins i als músics.

Segons diuen aquest ball neix de la hibridació de la tradició ibèrica amb l’amerínida

Els instruments musicals són un xiulet i un tambor que acompanyen la cantada de la següent cançó:

“Hishta Torito Pinto,

hijo de la vaca mora,

veni echame una suerte

delante de tu señora.

Hishta Torito Pinto,

Pinto es la mora

tu madre, que con el cinto,

ya no te conoce ahora”

Sembla ser que el Torito Pinto també pot armar les seves banyes amb carretilles i focs artificials, talment com el bou embolat. En aquesta variant poden haver-hi més d’un “torito pinto” i el ball i la música passen a un segon terme i la importància del joc consisteix en la persecució del públic per part del “Torito pinto”.

Bumba-meu-boi (Brasil)

From Bous del món

Bumba-meu-boi, boi-bumbá o pavulagem és una dansa folklòrica popular brasilera. En aquesta hi participen personatges humans i animals fantàstics que giren al voltant de la mort i la resurecció d’un Bou.

L’origen del boi-bumba es remunta al segle XVIII i s’origina al voltant de les comlpexes relacions entre els esclaus i els propietaris al si de les explotacions colonials, i s’hi veuen les condicions socials dels esclaus negres i indis.

Aquesta dansa abraça la sàtira, la comèdia, la tragèdia i el drama, i s’insisteix en el contrast entre la fragilitat de l’ésser humà i la força bruta del Bou.

La festa del boi-bumba neix al Nord-est del Brasil i es va expandir per tota l’Amazònia brasilera. Aquesta festa porta nombrosos assitents al festival folklòric de Parintins, ciutat la qual fa la representació des de 1913.
Des del punt de vista teatral, la festa s’inspira en la tradició del teatre religiós medieval, tant des del punt de vista de la representació com de la posada en escena i destinades a la popularització d’obres religioses destinades a lluitar contra el paganisme.

Bou talaiòtic

From Bous del món

El bou o brau és símbol de força i poder, significat que es mostra intrínsec en la mateixa etimologia del mot: irritadís i valent per a la lluita, violent que té una rudesa desagradable (Diccionari català, valencià, balear. Alcover-Moll). La simbologia del bou prové d’un culte preindoeuropeu i és un element comú a les cultures de la conca mediterrània i, fins i tot, fora d’ella; de manera que el trobam present a la cultura egípcia, amb el déu Apis, a la cultura micènica (la Grècia arcaica), a la cultura minoica (la Creta del minotaure meitat brau, meitat humà), al culte mitraic del Pròxim Orient (que s’estengué fins a la mateixa Roma) i, fins i tot, a l’Antic Testament, dins un passatge de l’Èxode on es descriu el culte mitjançant la representació d’un bou d’or. També es documenta aquest culte a les illes de la Mediterrània central (Sicília i Malta) i occidental (Còrsega, Sardenya, Mallorca i Menorca), així com a la península Ibèrica. Encara avui queden reminiscències d’aquest culte, com és el cas de l’Índia on és una animal sagrat o –de manera força difuminada i mancat del seu simbolisme primigeni– a la tauromàquia de la Península.

En la mitologia talaiòtica el bou seria la representació de la divinitat protectora de la fecundació, de la vida i de la força poderosa de la mateixa, és a dir, més que un déu es tractaria de la manifestació de la força d’aquest. És el que hom anomena hierofània (del grec hierós = sagrat, i phainomai = manifestar-se). En la cultura talaiòtica documentam un ampli ventall de la iconografia tauromorfa, es tracta de figures amb una variada tipologia, com banyes de bronze o argila, bouets de cos sencer de bronze, banyes rematades amb petits caps de bronze, caps de bronze o fins i tot sarcòfags de fusta amb forma de bous. Aquestes representacions van lligades a idees funeràries i cultuals amb un caràcter màgic, és per això que es documenten en santuaris i coves funeràries d’alt rang, on s’enterraven possiblement els caps de les tribus, poderosos guerrers, i els sacerdots encarregats del culte. Referent als caps de bou de bronze (els millors exemples són els famosos caps de bou de Costitx, que a dia d’avui es troben a milers de kilòmetres de la seva illa), també s’ha assenyalat que podrien ser acroteris, mascarons de proa d’embarcacions capturades per indígenes baleàrics, o acroteris d’embarcacions talaiòtiques que acabaren oferint-se als santuaris dels poblats.

Àlef

From Bous del món

La lletra א (Àlef) és la primera lletra de l’alfabet hebreu. També pren el valor numèric de d’un. La seva forma ve d’un cap de bou que li dóna nom.

Usos d’àlef:

* Designa la veritat, ja que és la inicial d’aquesta paraula
* Es referix al conjunt dels nombres infinits en matemàtiques
* En l’obra de Jorge Luis Borges és sinònim de la totalitat

Torito de Petate, Mèxic (Michoacan)

Els Toritos de Petate. Una tradició d’origen africà portada a Amèrica pels esclaus de llengua bantu el segle XVII.

Els Toritos de Petate no només estan presents a Michoacán sinó a Mèxic i Llatinoamèrica, des d’Humahuaca, al nord d’Argentina, fins a Sonora. I que per la disparitat de llocs on es troba no se li pot atribuir un origen indígena. Assenyalen que alguns investigadors han esgrimit el totemisme bantu com a font originària dels Toros de Petate, però n’existeixen altres que consideren que és un punt encara fosc. Però que curiosament, el bumba-meu-boi de Pernambuco, al nord brasiler, importador d’esclaus bantu de les possessions portugueses del Congo, Angola i Moçambic, manté coincidències amb el toro dePetate de Morelia.Es diu Toro de Petate a totes aquelles manifestacions de dansa que comparteixen les següents característiques generals:

a) El toro o bou és una carcassa de fusta recoberta amb estores, fulles, cuir de vaca, paper o cartró, amb la figura d’un boví i el cap tallat en fusta. A excepció de la dansa registrada al nord d’Argentina on la moixiganga és un barret. Les banyes i alguna altra part són realment de l’animal. El crani, les banyes i la cua són els més comuns.

b) Es pot manipular l’estructura: ja sigui com un barret com en Argentina o sobre les espatlles del ballador, el qual es col·loca dins d’ella i li dóna moviment amb els braços, aquesta és la més comuna. N’existeix una altra que cobreix la cintura i és sostinguda per tirants de les espatlles del ballarí, el qual assembla que està muntant el toro.

c) La dansa es realitza en els dies de carnaval, preponderantment, com en el cas de Michoacán. O en el cicle del naixement-mort de Crist, en Corpus, Dia de la Candelaria, Dia de San Juan o Diumenge de Rams.

D) Les comparses tenen personatges bàsics que són comuns a grups distants en el geogràfic, i altres que són particulars de cada població. A Michoacán es troben: el toro, el caporal, la macha, que representa un garrotero sobre una mula, i antigament el pallasso.
La música era proporcionada per un conjunt de cuerdas i percussions, en l’actualitat s’empra una banda de vent.

e) La dansa recorre els carrers en processó, detenint-se en algunes cases on es convida que la comparsa realitzi una representació. Durant la mateixa han d’evitar els atacs del toro, tants els personatges de la dansa com el públic que segueix la comparsa. Com referència nomena que només es retribueix econòmicament els danzantes a Pernambuco i a la ciutat de Morelia.

f) La comunitat li concedeix al toro una sèrie d’atributs dels animals vius, la qual cosa mostra part de l’imaginari de la comunitat. La similituds que troba Amós són per exemple que: el toro porta un registre de propietari en un fierro; està associat a l’aigua, li donen en cas de beure, o també és una creença que porta aigua, la qual és simbolitzada per una beguda alcohòlica local. És immortal, encara que en certa part de la dansa se’l mati, però s’aixeca i segueix la representació.

h) El toro ve a representar a un grup dins de la comunitat o a tota ella. En poblacions grans, ens diu Jorge Amós, cada barri té el seu, en les petites només un. Però en ambdós casos sempre és present la competència entre barris o entre comunitats, arribant a la baralla ritual.

Però, assenyala, que independentment de la col·locació i materials emprats, sempre simula a un boví anomenat toro o bou, al qual se li anomena de farcell o farcell perquè és el material amb què es construeix.

Imitant en la dansa els moviments d’aquests animals, de vegades plàcids i d’altres violents.

Veiem com els toritos de Petate, com els bous festius catalans, tampoc comparteixen tradició ni història amb les corrides a l’espanyola, i que no mostren tampoc el vergonyós espectacle de la mort pública d’un animal.

Bous del món: Bugnus de Bugnicourt (Flandes - Estat Francès)

From Bous del món

From Bous del món

From Bous del món

Hi ha la falça creença que el bous són una festa exclusivament espanyola. El que sí que és cert és que la festa de bous espanyola sí que és la més sanguinària i detestable per l’exhibició pública que es fa del patiment de l’animal. Per a contestar aquesta creença comencem la sèrie Bous del Món, que complementa la sèrie Bous dels Països Catalans i que preten mostrar altres festes de bous del món que res tenen a veure amb la corrida.

Comencem el recull amb una festa flamenca de l’Estat Francès, ara que sembla que els flamencs de Bèlgica estan a punt d’aconseguir la independència.

Bugnicourt és un poble d’uns 1.000 habitants del nord de l’Estat Francès, de la regió de Nord-pas-de-Calais, un dels antics comptats que agrupa els territoris històrics de Flandes administrativament francesos i el comtat d’Artois. Aquesta regió limita al nord amb l’estat belga i a part del francès també s’hi parla el neerlandès, però en una situació precària com a la Catalunya Nord.
El Bou de Bougnicourt va ser batejat l’any 2002 amb el nom gal de Bougnus, i recupera la festa del bou d’un antic costum.

Fins al començament del segle vint, el dimarts gras, els carnissers anaven en processó pels carrers dels pobles, amb un bou ‘guarnit i decorat‘, com el Bou enflocat de Reus, i que serviria per les menges de la Pasqua a la Pentecosta.

La tradició era molt forta al país i el 1989 van voler recuperar d’una certa manera aquestes tradicions antigues.

És així com, al principi, un fermall gegant va ser construït i un bou de raça ‘Blava del Nord’ va ser cuit sencer i disfrutar per prop de 1000 convidats sota envelat, la gran festa rural del bou havia nascut.

Coneixent un èxit creixent, el Comitè d’organització de la Festa del Bou, sostingut per l’Ajuntament, va voler en un segon terme crear la seva bèstia, com és de tradició al país, el ‘Gegant Bou’, que va en processó al seu torn el dia de la festa del bou, fixat l’últim diumenge d’agost, s’uneix al grup dels gegants del Nord’ per a sortides fora vila.

A aquest Bou l’acompanyen una mena de Cavallets, però que tenen forma de Bou.

Sant Jordi i el Bou

From Montbui 3-5-2008

Sant Jordi i el Drac, però qualsevol excusa és bona perquè el Bou surti al carrer, i més si és una festa popular catalana per excel·lència com Sant Jordi. Així doncs el Bou estarà la tarda de Sant Jordi a la parada del Casal despertaferro i al vespre farà un balls per centre de Reus i l'endemà anirà al CEIP Mare de Déu de la Candela de Botarell amb altres elements festius del Camp.

Bous del Racó d'Ademús

From Bous dels Països Catalans

Els bous festius del Racó d’Ademús (País Valencià) tenen més a veure amb els Toros de Foc de tradició basco-aragonesa que no pas amb les carcasses zoomorfes catalanes o els correbous amb animals vius de l’oest mediterrani.
Als pobles del Racó d’Ademús es fa servir el bou de foc; el cap i llom d’un bou fet de cartró amb parts de fusta. Es cobreix amb coets borratxos i un dels mossos més valents introdueix el seu cap i esquena a la figura i, a la vegada que s’encenen els coets, corre darrere de veïns i públic pels carrers.
La pólvora augmenta en quantitat i freqüència, com si d’un castell de foc es tractés, ja que al final és una roda de bengales i coets que gira i gira a gran velocitat. Quan aquesta s’inicia, el noi ha de sortir corrents i el bou queda al mig de la plaça.
La figura es renova amb certa freqüència en algun taller faller de València, però la preparació de la pirotècnia és de Terol.

Mapa de festes de bous del món sense maltracte animal

Vaca divina de Granollers

From Bous dels Països Catalans

Construïda l’any 1998 de la mà dels membres de la colla dels Blaus “Los Gabitos” i “la Penya del Garrafón”. La vaca Divina va ser creada per acompanyar als toros embolats, (l’Afgano, Molaria i Provechoso), durant la seva sortida pels carrers del poble. Ella és l’encarregada de portar-los a plaça i de la seva recollida. Aquest any 2008 ha estat mare de tres fills, la Fogosa, el Trastu i el Quemao.