Vaca de les Borges Blanques

From Bous dels Països Catalans

La Vaca de les Borges Blanques fou estrenada l’1 de setembre del 2001 i és obra de Manel
Vidal

Text i foto de Gerard Pouget

Vaca de Carnaval de Solsona

From Bous dels Països Catalans

Aquest element fou estrenat durant les festes de carnaval del 1997 com a paròdia i
contrapartida al Bou tradicional de Solsona i com a homenatge a la vaca que sortí durant les festes del carnaval solsonines del 1972. És obra de Manel Casserras, de Solsona.

Vaca xula de Vacarisses

From Bous dels Països Catalans

Davant de la presència d’altre bestiari boví, aprofitem aquest article també per exposar-lo i obrir la possibilitat, tal i com ho han fet la Vaca Xula de Vacarisses i el Bou del Vendrell, a
compromisos futurs assegurant d’aquesta manera l’augment de la natalitat bovina en el bestiari tradicional dels Països Catalans.

LA VACA XULA DE VACARISSES
El nom d’aquesta localitat del Vallès Occidental té l’origen a l’edat mitjana, quan era coneguda com vachericias (lloc de vaques). Així doncs, el 26 de juliol de 1992 s’estrenà l’element festiu més característic de la vila: la Vaca Xula de Vacarisses, que fou apadrinada pels gegants d’Hostalets de Balenyà. La peça pesa 17 quilos, té una alçada de 1,65 m i és obra del taller El Drac Petit de Terrassa. Tal i com hem esmentat anteriorment, està casada amb el Bou del Vendrell.

ELS BOUS DE LES ANGLES (CATALUNYA NORD)

From Bous dels Països Catalans

Segons explica Joan Amades al Costumari català, als pobles del Capcir, del Conflent i del Vallespir, el diumenge de Carnestoltes sortien uns entremesos que simulaven un bou roig. L’any 1999, Cédrik Blanch va construir el bou roig per recuperar aquesta antiga tradició que s’havia perdut, i la figura es va batejar amb el nom d’Eloy amb referència al sant que va salvar el poble de la pesta bovina l’any 1925. Malauradament, el 31 de desembre del 2000 l’Eloy va ser destruït i només se’n conserva el cap, però durant la primavera del 2001 la colla gegantera n’encarregà un de nou al taller de David Ventura i Neus Hosta de Navata. A partir d’aquell moment, el bou roig Eloy obre el pas als seus companys gegants.

From Bous dels Països Catalans

Al cap d’uns anys de la recuperació del bou roig, l’any 2004, la Colla Gegantera dels Angles va proposar, per tal de participar activament en el correfoc de la festa major, la construcció del bou de foc: l’Eloy de foc. Els encarregats de la seva construcció foren els membres de l’entitat encapçalats per Marc Barrère i Cédrik Blanch. De la mateixa manera que el seu antecessor, avui dia l’Eloy de foc és l’encarregat d’obrir pas a la comitiva llençant foc i amb nou esquellots que porta a l’interior i que li permeten fer molt de soroll.

Text de Gerard Pouget

Bou de foc de Vinaròs

From Bous dels Països Catalans

From Bous dels Països Catalans

El Bou de Foc de Vinaròs, propietat de l’Associació Cultural Ball de Dimonis de Vinaròs, reviu la tradició de la vila de treure un bou de foc el dia de Sant Antoni. El bou es construí l’any 1989, amb ferro i fibra de vidre, i les seves característiques físiques eren 50 quilos de pes, 1,70 m de llarg, 50 cm d’amplada i 70 d’alçada. Deu anys després de la seva construcció, el 1999, el cap de la figura fou robat, la qual cosa motivà la construcció d’un nou cap.
Text de Gerard Pouget

EL BOU I LES VAQUETES DE CANOVELLES

From Bous dels Països Catalans

From Bous dels Països Catalans

L’any 2006 la festa major de Canovelles va incloure un nou espectacle de foc a la festa major: el Corre, corre que te pillo!, un correbou de foc protagonitzat per un bou i dues vaquetes fets de cartró pedra i polièster que persegueixen encesos els espectadors.
Text de Gerard Pouget

Els toros i la vaca embolats dels Blaus de Granollers

From Bous dels Països Catalans

From Bous dels Països Catalans

From Bous dels Països Catalans

Els toros i la vaca embolats dels Blaus de Granollers van néixer arran del nou acte que se celebrà per primera vegada el dijous de festa major després del pregó del 1983: el encierro de toros. Per a aquesta ocasió es van construir, a partir del disseny de Manel Martín, tres bous i una vaca. Els bous han estat batejats amb els noms d’Afgano, Molaria i Provechoso, mentre que la vaca s’anomena Divina. Durant l’acte de l’encierro sona la peça El Gabito Valiente, arranjada per a banda i gralla a càrrec de Ricard Vallina l’any 2000. L’any 1998 els entremesos foren reconstruïts per membres de les colles de Blaus Los Gabitos i La Penya del Garrafón. Els bous i la vaca són fets de fibra de vidre i ferro, i són portats exteriorment per quatre persones.

Torico de foc de Navata

From Bous dels Països Catalans

From Bous dels Països Catalans

From Bous dels Països Catalans

El torico de foc de Navata protagonitza un dels actes més destacats de les Festes de Primavera de Navata. Es tracta d’un cap de brau de cartró pedra que s’aguanta en una carretilla de paleta que empaita tothom amb les banyes enceses. Sempre realitza el mateix recorregut, curt però ràpid, que repeteix a cada càrrega pirotècnica.

Text de Gerard Pouget

El Bou del barri de Sant Farriol d'Olot

From Bous dels Països Catalans

Per la Festa Major d’aquest barri olotí de l’any 1981, s’estrenà la figura d’un bou com a reconeixement a l’antiga tradició del correbou. La funció d’aquest entremès era envestir la quitxalla del barri.La figura està realitzada amb una carcassa de filferro gruixut, recoberta d’un reixat metàl·lic i paper de diari encolat i pintat. El seu cap s’estira i s’arronsa des d’un mecanisme accionat des de l’interior. Porta un esquellot al coll i és dut per dues persones. La fragilitat dels materials fa que any rere any resulti força malmès. El seu constructor fou Pere Plana i Burell, amb la col·laboració dels pabordes d’aquell any, sobre un dibuix de Joan Freixas i Figuerola.

Text de Gerard Pouget

ELS BOUETS I LA VAQUETA DEL RAVAL DE BARCELONA

From Bous dels Països Catalans

Els antecedents dels bouets i la vaqueta del Raval de Barcelona els trobem en les referències que dóna Joan Amades al Costumari català. Aquestes ens diuen que durant les festes de la Mare de Déu del Carme, el 1853 i durant altres anys, al barri s’organitzaven uns correbous amb figures de cartró amb unes faldilles vermelles i amb banyes procedents de l’escorxador. Aquesta tradició va desaparèixer però l’any 1996, l’Associació de Veïns i Comerciants La Taula del Raval va recuperar l’acte del correbous. La singularitat d’aquestes figures de cartró pedra és que són portades per una persona a mode dels cavallets, és a dir, amb unes corretges lligades a la figura que els portadors es col·loquen a les espatlles. Les noves figures (tres bous i una vaqueta) van ser batejades el 16 de juliol de 1997 amb els noms dels seus padrins: per als bouets, Miquel, Ricard i Víctor, i per a la vaqueta, Eulàlia. Els elements fan 1,4 m de llargada, 0,6 m d’amplada i pesen 15 quilos. La part escultòrica de les peces va anar a càrrec d’El Ingenio, mentre que la resta la va dur a terme l’Associació de Veïns i Comerciants La Taula del Raval de Barcelona.
Text de Gerard Pouget

Bous de Riba-roja

From Bous dels Països Catalans

Riba-roja compta actualment amb dos bous. El primer d’ells, anomenat Bou de Foc (o Bou Petit), havia estat propietat de l’Ajuntament, però actualment està al càrrec de la colla de diables locals, els Figots Satànics. És una figura molt petita amb l’estructura dels bous de foc tradicionals i amb un aspecte molt simple, que consisteix en quatre potes i una base de fusta per posar-hi tot el material pirotècnic amb una màscara de bou.

From Bous dels Països Catalans

Amb motiu del desè aniversari de la colla de diables, els Figots van voler homenatjar el Bou Petit amb la construcció del Bou Gran, batejat el 23 d’agost de 2003 amb el nom de Lo Templer. És portat per dues persones i representa un bou cavalcat per un templer del castell de Riba-roja. La idea original, el disseny i la maqueta foren obra de Jordi Arbonès, i la seva construcció va anar a càrrec de l’artista local Eva Calvente.

Text i primera foto de Gerard Pouget

Bou de l'Argentera

From Bous dels Països Catalans

El Bou de l’Argentera fou construït i estrenat l’any 1954. És obra de l’artista reusenc Ramon Ferran i les seves característiques són 75 cm d’amplada, 1,20 m d’alçada i 2 m de llargada. És portat per dues persones.

Text i foto de Gerard Pouget

El Bou d'Alforja

From Bous dels Països Catalans

From Bous dels Països Catalans

El Bou d’Alforja fou estrenat l’any 1996. Pesa 30 kg, fa 1 m d’amplada, 2 d’alçada, duu rodes i és portat per una persona.
Text i primera foto de Gerard Pouget.

Segona foto extreta de: http://www.diables-alforja.blogspot.com/