12 d’octubre 2011

Carn de bou de Kobe vs toros de lidia


A Kobe, al Japó, fan la millor carn de bou del món. I si no és la millor, sí que es paga com si ho fos, a uns preus que poden anar dels 85 als 200€ el kg.
Al blog de cuina volcànica ens expliquen:
"Els experts en ramaderia coneixen a aquestes animals com bous Tajima, un llinatge boví japonès anomenat també kuroge wagyu (animals de pell negra). En l'actualitat, només 262 granges crien a aquest tipus de bous, amb una estabulació de 5 a 15 caps de bestiar per granja. Cada animal rep totes les atencions de les que seria objecte un nen malalt. Les seves dietes es controlen de forma molt estricta i es componen principalment de sake i cervesa. Cada dia, a més, reben un massatge que ajuda a relaxar el to muscular, proporcionant en definitiva una carn molt tendra i molt gustosa. Els ramaders japonesos puntualitzen que no es tracta de caps de bestiar criades exclusivament amb cervesa, sinó que s'afegeix cervesa a la seva dieta, particularment durant els mesos d'estiu, que és quan la seva alimentació interactua amb els dipòsits de greix de l'organisme. Les condicions de temperatura i humitat de les granges japoneses durant l'estiu fan que la cervesa estimuli la gana dels bous i aquests consumeixin més farratge. Quant al massatge, es justifica pel fet que els caps més calmades, relaxades i satisfetes s'ha vist que proporcionen una carn de molt superior qualitat que les sotmeses a estrès o gripatges musculars. El no va més en les cures d'aquest bestiar és el «bany de sake". Periòdicament, els animals veuen rentada la seva pell amb aquest tradicional aiguardent japonès. Els ramaders japonesos consideren que una pell rentada i perfumada amb sake redunda també en una major qualitat de les carns, i per això perden hores senceres al fregui dels seus animals amb esponges impregnades en sake.
La carn de boví de Kobe, que conté una proporció de greix gairebé inexistent, requereix una autenticació basada en l'índex de massa corporal".

Contràriament a això, i malgrat el que diguin els protaurins, la carnisseria que passa a les places de toros
de fet la carn de toro de lídia la majoria de vegades acaba per a fer pinsos ja que la quantitat d'àcid làctic que ha segregat l'animal durant la seva tortura fa que la seva carn sigui poc menjable. De fet del 2001 al 2003 aquest tipus de carn va estar prohibida pel consum per la seva insalubritat, ja que els bous que són torejats moltes vegades van dopats i aquestes substàncies podien passar als comensals. (Ordre de 29 de juny de 2001).

La nostra societat encara és bàsicament carnívora, i això comporta el sacrifici d'un animal. En resum, els bous de Kobe són ben tractats fins al dia del seu sacrifici i d'aquí en bé la seva qualitat a la taula, i avui dia gairebé ningú menja carn de toro mort a la plaça. Queda clar que els arguments dels que defensen el pragmatisme de les corrides de toros són completament falaços. Que la finalitat d'un animal sigui la nostra alimentació no justifica maltractar-lo fins a la mort, al contrari.