La bèstia de la festa

Un altre apunt a La Teiera del Palomar que cal repassar, Posted on 11 juny 2014

by spalomar

Des d’aquest dimarts, 10 de juny, i fins al 27, a l’espai de la plaça de la Llibertat del Museu de Reus es pot veure, al costat de l’exposició «Ara toca festa», una mostra sobre el Bou de Reus, que aquest any celebra el seu desè aniversari.

Aquesta petita mostra, que inclou la presència del Bou, vol apropar-nos a la importància d’aquest animal a la nostra tradició cultural, amb algunes notícies sobre els costums festius reusencs relacionats amb la bèstia, com el bou enflocat o el bou i arròs com a àpat característic de les celebracions reusenques. Ens parla també de la figura del Bou festiu, bastit el 2004 per iniciativa d’una colla de joves vinculats al Casal Despertaferro, obra de Manel Llauradó.

El Bou de Reus és una bèstia festiva que participa a les festes majors, amb personalitat pròpia i actes específics. La colla, a més, ha impulsat altres activitats, com la recuperació delbou i arròs com a menjar típic de Sant Pere, organitzant un sopar popular, la participació en la festa dels Innocents o en el Carnaval, l’organització d’una rifa de panellets i confitura per Tots Sants…, a banda de realitzar nombroses sortides a Reus i altres poblacions. Un component que defineix el Bou de Reus és la seva implicació reivindicativa, nacional i social, com a colla festiva, participant en les manifestacions de la Diada de l’Onze de Setembre i altres mobilitzacions populars.

Com és habitual en l’associacionisme festiu contemporani, el Bou ha generat productes de referència, com samarretes o, enguany, la figura de goma, que s’afegeix a les reproduccions ja existents d’elements de la nostra festa major. La mostra també inclou una projecció d’imatges que fan un repàs a la trajectòria d’aquests deu anys. L’exposició es pot visitar, de dimarts a divendres, de 5 a 8 de la tarda. Els dissabtes, matí i tarda, d’11 a 2 i de 5 a 8. L’entrada és lliure.

En alguns moments el Bou no hi serà per a poder participar a la festa al carrer, però al voltant de la diada de Sant Joan estarà acompanyat del Bou de Mesa (Occitània), una de les figures més antigues del bestiari europeu, que ha estat convidat amb motiu dels 10 anys del Bou de Reus.

Bous al carrer, amb arròs o foc, a la festa reusenca

Un altre article de Salvador Palomar que cal recuperar

El bou és un dels animals protagonistes d’una festa major, la de Reus, que no té –des de fa segles– costum de treure bous vius al carrer. La figura hi és present, però, com a carcassa zoomòrfica i com a ingredient de l’àpat típic de la celebració.

El Bou de Reus celebra enguany el seu desè aniversari. Construït el 2004 per iniciativa d’una colla de joves del Casal Despertaferro, participa a la festa sense formar part del seguici de completes ni anar a la professó: surt a la cercavila del Masclet i realitza el seu propi Correbars, on la colla atorga, a més, dues distincions: la gorra de portador, en positiu, i la cagarada, amb esperit crític.

Com que això dels honors i les distincions ha fet fortuna a la nostra festa, a la colla li arriben enguany diversos esments de reconeixement de la feina realitzada en aquesta dècada, que passa també per haver recuperat i posat a taula el bou i arròs com a plat característic de les grans festes reusenques.

La reproducció del Bou de Reus en goma, novetat d’enguany

Fins al divendres 27, en horari de tarda, encara podeu visitar al Museu de Reus (Espai Pl. de la Llibertat) la mostra «La bèstia de la festa», com a complement de l’exposició «Ara toca festa». Allí trobareu al Bou quan no sigui al carrer, fet que sovintejarà en els propers dies. Com a mínim, té previst sortir el dimarts 24, a la tarda, acompanyat del Bou de Mesa (Occitània), convidat a la nostra festa, participant, després del pregó, en la cercavila del Masclet. L’endemà, també a la tarda, ambdues bèsties protagonitzaran el Correbars. I el divendres 27, a la nit, tindrà lloc el sopar popular de bou i arròs, a la plaça d’Evarist Fàbregas.

Aquest cap de setmana ja hem tingut uns altres bous al carrer, el dissabte. Dos bous de foc i una vedella –que és la germana petita del Bou de Reus, però amb pirotècnia– que han ballat a la plaça del Mercadal, amb música en viu. L’actuació dels Bous de foc i de la Vedella no és un correfoc, però està esdevenint un ritual d’iniciació per a molta canalla. Efectivament, hom pot contemplar des de la vora de la plaça, sense gaire perill de cremar-se les evolucions de les bèsties de foc –sobretot quan fan les enceses més espectaculars– o atrevir-se a entrar al mig de la plaça i a córrer amb el foc més lent, d’espurnes i sense tro que empren a estones. I fer pedagogia del joc amb el foc en una ciutat on alguns correfocs s’estavellen amb la indiferència del públic és important.

La nit de Sant Joan, Bous i Vedella tornaran a sortir. Els primers, a la Cercavila de Foc pels carrers del nucli antic. La Vedella, a barraques.

Un bou molt gros, per Salvador Palomar

Un imprescindicle article del Salvador Palomar per entendre què va ser el Sant Pere 2014 pel Bou:


Si aquesta tarda de l’endemà de Sant Joan aneu pels carrers del nucli antic reusenc, us trobareu fent cercavila el Bou de Reus i atorgant les seves populars gorres de portador i cagarada a les persones que han fet els mèrits corresponents. Enguany l’acompanya, amb motiu del desè aniversari de la bèstia, el Bou –Buòu, en occità– de la vila llenguadociana de Mesa, que ja va sortir ahir a la tarda amb motiu del pregó i la tronada al Mercadal, i la cercavila del Masclet.

Si us apropeu al Bou de Mesa us semblarà un animal festiu molt gran i absolutament contemporani en la seva factura: cap fet de fibra, banyes molt llargues, estructura metàl·lica –pesa uns tres-cents quilos–, coll extensible i un sistema de cordes i politges que li permet obrir i tancar la boca —obrir-la exageradament i tancar-la amb energia, fent soroll amb un cop sec. Al Bou de Mesa l’acompanya un conductor –un personatge amb una indumentària de color blanc prou comuna en el folklore– i un timbaler. A casa també el pot acompanyar una persona que fa sonar un petita bóta coberta per una pell, travessada per una corda que, en ser fregada, produeix un so semblant al mugit del bou.

Guarnit amb flocs i cintes amb els colors de la bandera francesa –algun dia us apuntaré les meves reflexions sobre el fet d’emprar els colors de les banderes en les figures del folklore, però ara seria canviar de tema–, mogut i aixecat per una colla d’esforçats xicots que, per la seva indumentària, poden recordar un equip esportiu, el Bou de Mesa és una bestia festiva impressionant, magnífica.

Si ens aturem a pensar en les característiques de l’animal, més enllà dels materials, trobem que és d’una tradicionalitat absoluta: cos arrodonit que es pot moure a nivell de terra –ara amb rodes– o aixecat sobre les espatlles i a força de braços pels seus portadors, coll extensible, boca que s’obre i tanca des de dins amb unes cordes… De fet, és una descripció que podria aplicar-se a una cucafera o a la nostra Mulassa, que, per les descripcions que temin i pel mecanisme que conserva al seu interior, funcionava de forma semblant. Aquest bou respon, efectivament, al model antic de bestiari festiu del qual participen figures d’arreu d’Europa.

El Bou de Mesa –Mèze, en francès, si ho voleu cercar als mapes– és una de les figures del bestiari festiu europeu més antigues. Es coneix la seva existència des del segle XIII, tot i que la llegenda situa els seus orígens en el primer segle de la nostra era.

El comportament de l’animal a la festa és d’allò més popular: brama, corre, arrambla i proposa jocs prou divertits, com menjar-se la canalla i les xiques –també a algun membre de la colla del bou reusenc, com es va poder comprovar–, ja que la forma com obre la boca permet el pas cap a l’interior de la figura per dins del coll de roba. Si algú vol sentir-se Patufet i fer cap a la panxa del bou, ho pot provar.

Espectacular en les seves evolucions, sobretot quan el seu conductor s’enfila al damunt i la bèstia s’alça, el bou llenguadocià omple –això segur– els carrers del centre de la vila amb la seva presència. El podeu veure també al Museu (Espai Pl. de la Llibertat), on hi ha també la mostra sobre el Bou de Reus: avui, abans de la seva sortida al carrer i demà, dijous 26, a la tarda.

Almabtrieb, els bous enflocats dels Alps

Aquest Sant Pere el Bou de Reus va recuperar el Bou Enflocat, una tradició que també existeix en d'altres nacions com a les Valls Alpines.

L'Almabtrieb (En alemany vol : camí a les pastures de la montanya) és una cita anual a les regions alpines i fa referència al trasllat de les vaques a la tardor. També s'anomena  Alpabzug o Viehscheid.

A l'estiu, a les regions alpines bous i vaques pasturen a la part superior de les muntanyes. Es calcula que són 500.000 caps de bestiar a Àustria, 380.000 a Suïssa i 50.000 a Alemanya.

Quan arriba la tardor i els caps de bestiar tornen a les valls, per cel·lebrar que durant la transhumància no hi ha hagut accidents, en algunes zones  els bovins es decoren d'una manera molt el·laborada, de fet s'efloquen. Quan aquests arribes a les poblacions són rebuts amb música i balls tradicionals i cada bèstia es retorna al seu propietari.

En bastants llocs aquesta tradició s'ha convertit en un atractiu turístic amb mercats de productes artesanals.

Per contra, quan els bous i les vaques pugen als prats alpins no es fa cap festa en especial.

Santa Anna 2014

El Bou va tornar a sortir per la Festa de barri de Santa Anna, on el Bou té seu i on hi ha el popularment conegut com el carrer del Bou (del Vilar).

Fotografies del Salvador Palomar

Algunes fotos d'aquest Sant Pere 2014

El Bou a l'App de les músiques de la Festa Major

Els companys de Femfesta.org han fet una aplicació per a Android amb les músiquetes de la Festa Major... I no s'han oblidat del BOU!!!

Felicitats per la iniciativa i per no quedar-se amb els 21 de la professó.

Bou Enflocat

Com a darrera sorpresa d'aquest Sant Pere 2014, en el qual hem fet els deu anys, van decicir recuperar la tradició del Bou Enflocat. De motius en teníem bastants: els nostres 10 anys, l'agraïment a la ciutat de Reus per la seva resposta durant aquests anys, els 18 anys del Ball de Cercolets que és l'element que sempre surt "enflocat"... Què és però un Bou enflocat?

BOU ENFLOCAT:

Un primer costum al qual hem de referir-nos, tot parlant de la tradició de correbous a la vila reusenca, es el conegut amb el nom de bou enflocat. Aquest costum, recollit per diversos autors, es descrit per Joan Amades com a corresponent a la diada del Corpus: “Antigament, a Reus, al matí, havien deixat anar un bou que voltava pels carrers i que la fadrinalla empaitava i atiava a crits. La correguda del bou havia donat lloc a molt aldarull i renou i les autoritats es veieren obligades a reprimir el costum, puix que arribava a fer enutjos el trànsit per la ciutat. La bestiola anava tota enflocada i enfaramallada, i el fet d’arrencar-li alguna de les cintes o flocs constituïa una valentia i una proesa. El costum va donar origen a la comparança enflocat com el bou de Corpus. Sembla que aquest costum no havia estat privatiu de Reus, sinó que s’havia practicat també per d’altres poblacions…” Aquest sembla un joc ben antic de correbous.

Cal dir que el costum d’ataviar bous en les festes de celebració del Corpus i la seva vuitada es troba ben documentada i ha persistit, en algunes poblacions, fins a temps actuals. Cal tenir en compte que un primer tipus de festes de barri -festes de carrers que afecten només a una zona de la població- son les que es celebren tradicionalment en la setmana següent al Corpus.
I en aquestes festes hi trobarem sovint els bous.
El bou enflocat, però, pot estar relacionat amb una altra practica, estesa arreu d’Europa, i pròpia, entre altres, de les diades de Carnaval. Consisteix a passejar, guarnit amb unes i cintes, un bou pels carrers de la població que es portat finalment a l’escorxador o sacrificat públicament.
El fet de matar un bou en diades assenyalades era comú a moltes poblacions. La seva carn era repartida entre la població en general, més endavant, entre els pobres. Aquest costum va estar vigent, a Reus, fins al segle passat. Ja al segle XVI sabem que es matava el bou per Carnaval, Corpus i Sant Pere.
Desconeixem, però, el tipus de cerimònia que podia acompanyar la mort del bou, si es que n’hi havia alguna.

Extret de: Salvador Palomar, Festes de Bous a Reus, notícia històrica Carrutxa, Reus, 1988.

10 anys de Bou, per Fito Luri

El Bou de Reus va néixer entre converses, il·lusions, i el desig de crear un element nou a les festes de Reus que trenqués una mica els protocols establerts, que es pogués veure i viure des d’un punt de vista diferent, no perquè no ens agradés quelcom de les nostres festes, sinó perquè creiem fermament que crear un element nou que actués de forma alternativa era totalment complementari i enriquia encara més les festes de la nostra ciutat. Teníem la certesa que amb el temps acabaria quallant, agradant, formant part de la nostra quotidianitat els dies senyalats a Reus.

Vam decidir que el Manel Llauradó, escultor de la nostra ciutat era la persona més indicada per construir-lo, ja havia fet altres elements no només per la nostra ciutat, sinó que per altres indrets. Sabíem que si en Manel construïa el Bou seria una bèstia bonica, amb mirada noble, tindria un cos poderós, i en definitiva seria una bèstia que enamoraria a primer cop d’ull. I així va ser, va construir un Bou que dignificava encara més la nostra ciutat, a més el va pintar d’un color negre-gris que li dona una llum especial a qualsevol hora del dia, una autentica obra d’art feta des de la sensibilitat més profunda tenint en compte el significat que es volia donar al Bou a les nostres festes.

Per què un Bou?, doncs perquè a Reus per les festes de barris es feien correbous, perquè som mediterranis, perquè per Sant Pere els veïns menjaven bou amb arròs, per Corpus també era un element molt especial i important, i perquè també volíem que fos una bèstia de foc, i volíem reivindicar la importància dels bous en les festes del Mediterrani defugint de la barbàrie de les “corridas de toros”, amb les quals no ens sentíem gens identificats, i no hi estàvem gens d’acord. Enteníem el Bou com un animal lligat en les nostres tradicions Trobar diners va ser el més costós, al no voler formar part de la festa més protocol·lària de la ciutat, i per tant al no formar part del seguici festiu de la ciutat, no rebríem subvencions per part de l’administració local, de fet era el més coherent per part nostra també, així que vam anar botiga per botiga, particular a particular, empresa per empresa a demanar diners per poder fer el Bou de Reus. Va ser feixuc doncs quan parlem de diners, i tot i que molta gent ens va ajudar no vam aconseguir tots els diners fins bastant més endavant, va ser un procés lent. Ara encara agraeixo la paciència i el suport d’en Manel Llauradó a l’hora de cobrar la feina feta, no hi ha dubte que des d’un bon principi va entendre la filosofia del Bou, i per tant mai vam rebre una mala cara per part seva, ans tot el contrari, Reus ja tenia Bou, tenia un nou element que aportaria coses noves a les nostres festes.

Ara amb deu anys passats, i tot i que ja fa molt de temps que no porto el Bou, he de reconèixer que no puc evitar emocionar-me cada cop que el veig, m’agrada veure’l al Mercadal per Sant Joan preparat per envestir i embellir-la festa, no puc evitar atansar-me i tocar-lo. Aprofito aquestes quatre paraules per agrair a tots aquells que entre converses i somriures a la taverna del Carrasclet, mica en mica van crear un element que amb els anys ha acabat formant part de les nostres retines més festives, més reusenques, més bèsties! No hi ha dubte que la feina i la dedicació dels portadors durant aquests anys han fet del Bou un element més a la nostra ciutat, àmpliament consolidat i estimat, ara més que mai i com des d’un bon principi el Bou és de Reus. Als portadors del Bou els hi vull donar les gràcies, per haver fet realitat un desig, un somni. Tenir somnis és bonic, construir-los és un altra cosa. Moltes gràcies portadors!

Visca el bou de Reus, visca Sant Pere, visca Reus, i visca Catalunya

Que la festa sigui bèstia

Fito Luri

La Bèstia de la Festa

A partir del proper dimarts, 10 de juny, fins a Sant Pere, podreu veure al Bou de Reus (quan no sigui al carrer) a l'Espai de la plaça de Llibertat del Museu de Reus, al costat de l'exposició «Ara toca festa».

Tornem-hi! Viu el Vi

La Fira de Reus Viiu el Vi tornarà a fer olor de bou i arròs, tornarà a fer olor de Festa Major! Nyam!

Vam ser a la festa per la independència

Aquest dissabte 31 de maig vam ser a la Festa de al Independència a la plaça Llibertat, malgrat l'aiguat que va fer.