Bou enflocat

El Bou Enflocat és la manera de com el Bou de Reus esdevé una bèstia de protocol.

BOU ENFLOCAT:

Un primer costum al qual hem de referir-nos, tot parlant de la tradició de correbous a la vila reusenca, es el conegut amb el nom de bou enflocat. Aquest costum, recollit per diversos autors, es descrit per Joan Amades com a corresponent a la diada del Corpus: “Antigament, a Reus, al matí, havien deixat anar un bou que voltava pels carrers i que la fadrinalla empaitava i atiava a crits. La correguda del bou havia donat lloc a molt aldarull i renou i les autoritats es veieren obligades a reprimir el costum, puix que arribava a fer enutjos el trànsit per la ciutat. La bestiola anava tota enflocada i enfaramallada, i el fet d’arrencar-li alguna de les cintes o flocs constituïa una valentia i una proesa. El costum va donar origen a la comparança enflocat com el bou de Corpus. Sembla que aquest costum no havia estat privatiu de Reus, sinó que s’havia practicat també per d’altres poblacions…” Aquest sembla un joc ben antic de correbous.

Cal dir que el costum d’ataviar bous en les festes de celebració del Corpus i la seva vuitada es troba ben documentada i ha persistit, en algunes poblacions, fins a temps actuals. Cal tenir en compte que un primer tipus de festes de barri -festes de carrers que afecten només a una zona de la població- son les que es celebren tradicionalment en la setmana següent al Corpus. I en aquestes festes hi trobarem sovint els bous.

El bou enflocat, però, pot estar relacionat amb una altra practica, estesa arreu d’Europa, i pròpia, entre altres, de les diades de Carnaval. Consisteix a passejar, guarnit amb unes i cintes, un bou pels carrers de la població que es portat finalment a l’escorxador o sacrificat públicament.

El fet de matar un bou en diades assenyalades era comú a moltes poblacions. La seva carn era repartida entre la població en general, més endavant, entre els pobres. Aquest costum va estar vigent, a Reus, fins al segle passat. Ja al segle XVI sabem que es matava el bou per Carnaval, Corpus i Sant Pere.

Extret de: Salvador Palomar, Festes de Bous a Reus, notícia històrica Carrutxa, Reus, 1988.

Vídeos del Bou a Sant Pere 2015

Lo Scoppio del Carro - Il viaggio del Carro (Florència)

El diumenge de Pasqua a Florència es celebra d'una forma patrimonial. Un carro amb una estructura de fusta carregada de pirotècnia, del que en diríem tradicional, es carregat pels carrers de la ciutat estirat per quatre bous blancs enflocats fins a la plaça del Duomo, de dins de la Catedral en surt una colometa de foc o de Pentecosta que seguint la guia d'un cable surt fins a la plaça on encén el Carro. És Lo scoppio del Carro, l'explosió del carro que encén carretilles, rodes i altres ginys pirotècnics-

Val a dir que és una combinació d'elements que també tenim o teníem als Països Catalans: bous enflocats, castells de pirotècnia i colometes dePentacosta com al que es va poder veure al Museu de Reus fa uns anys. 

Almabtrieb, els bous enflocats dels Alps

Aquest Sant Pere el Bou de Reus va recuperar el Bou Enflocat, una tradició que també existeix en d'altres nacions com a les Valls Alpines.

L'Almabtrieb (En alemany vol : camí a les pastures de la montanya) és una cita anual a les regions alpines i fa referència al trasllat de les vaques a la tardor. També s'anomena  Alpabzug o Viehscheid.

A l'estiu, a les regions alpines bous i vaques pasturen a la part superior de les muntanyes. Es calcula que són 500.000 caps de bestiar a Àustria, 380.000 a Suïssa i 50.000 a Alemanya.

Quan arriba la tardor i els caps de bestiar tornen a les valls, per cel·lebrar que durant la transhumància no hi ha hagut accidents, en algunes zones  els bovins es decoren d'una manera molt el·laborada, de fet s'efloquen. Quan aquests arribes a les poblacions són rebuts amb música i balls tradicionals i cada bèstia es retorna al seu propietari.

En bastants llocs aquesta tradició s'ha convertit en un atractiu turístic amb mercats de productes artesanals.

Per contra, quan els bous i les vaques pugen als prats alpins no es fa cap festa en especial.

Bou Enflocat

Com a darrera sorpresa d'aquest Sant Pere 2014, en el qual hem fet els deu anys, van decicir recuperar la tradició del Bou Enflocat. De motius en teníem bastants: els nostres 10 anys, l'agraïment a la ciutat de Reus per la seva resposta durant aquests anys, els 18 anys del Ball de Cercolets que és l'element que sempre surt "enflocat"... Què és però un Bou enflocat?

BOU ENFLOCAT:

Un primer costum al qual hem de referir-nos, tot parlant de la tradició de correbous a la vila reusenca, es el conegut amb el nom de bou enflocat. Aquest costum, recollit per diversos autors, es descrit per Joan Amades com a corresponent a la diada del Corpus: “Antigament, a Reus, al matí, havien deixat anar un bou que voltava pels carrers i que la fadrinalla empaitava i atiava a crits. La correguda del bou havia donat lloc a molt aldarull i renou i les autoritats es veieren obligades a reprimir el costum, puix que arribava a fer enutjos el trànsit per la ciutat. La bestiola anava tota enflocada i enfaramallada, i el fet d’arrencar-li alguna de les cintes o flocs constituïa una valentia i una proesa. El costum va donar origen a la comparança enflocat com el bou de Corpus. Sembla que aquest costum no havia estat privatiu de Reus, sinó que s’havia practicat també per d’altres poblacions…” Aquest sembla un joc ben antic de correbous.

Cal dir que el costum d’ataviar bous en les festes de celebració del Corpus i la seva vuitada es troba ben documentada i ha persistit, en algunes poblacions, fins a temps actuals. Cal tenir en compte que un primer tipus de festes de barri -festes de carrers que afecten només a una zona de la població- son les que es celebren tradicionalment en la setmana següent al Corpus.
I en aquestes festes hi trobarem sovint els bous.
El bou enflocat, però, pot estar relacionat amb una altra practica, estesa arreu d’Europa, i pròpia, entre altres, de les diades de Carnaval. Consisteix a passejar, guarnit amb unes i cintes, un bou pels carrers de la població que es portat finalment a l’escorxador o sacrificat públicament.
El fet de matar un bou en diades assenyalades era comú a moltes poblacions. La seva carn era repartida entre la població en general, més endavant, entre els pobres. Aquest costum va estar vigent, a Reus, fins al segle passat. Ja al segle XVI sabem que es matava el bou per Carnaval, Corpus i Sant Pere.
Desconeixem, però, el tipus de cerimònia que podia acompanyar la mort del bou, si es que n’hi havia alguna.

Extret de: Salvador Palomar, Festes de Bous a Reus, notícia històrica Carrutxa, Reus, 1988.

El bou enflocat de Grado (Friül)

From Bous del món

A la població de Grado, a la nació sense estat de Friül (Estat Italià), entre Venècia i la península de Triestre fan un famós Carnaval basat en una història medieval, quan el patriarca d’Aquileia, Voldarigo en 1162 va intentar envair la ciutat de Grado, però els ciutadans van poder l’atac gràcies als Dux de Venècia de l’època. Els presos van ser traslladats a Venècia i van ser processats. Pel delicte comès era la mort, però el patriarca va acnoseguir la llibertat dels presoners a canvi d’haver d’enviar un bou sencer i dotze porcs cada any a Grado, el dijous gras. Des de llavors, tots els dijous abans de la Quaresma, pels carrers passeja un bon bou, tots enflocat (infiocchettato) per recordar la victòria.

Aquestra tradició va ser interropmuda per la segona guerra mundial, tot i que després s’ha recuperat i s’ha enriquit amb grans desfilades de carrosses de tota mena. El protagonista d’aquest carnaval és sempre del bou, que ara ja no és un animal viu, sinó que ha estat substituït per un bou de cartró