28 de febrer 2011

Cantar per carnaval, per Salvador Palomar

Avui el Salvador Palomar al seu bloc ha penjat aquest article en referència a cantar per Carnaval:
Per aquest proper divendres s’anuncia a Reus una cervcavila musical amb interpretació de cançons, el Cantaval. La sortida d’agrupacions corals carnavalesques és un dels trets d’identitat d’aquesta festa en diverses poblacions i, a Reus, tampoc és cap novetat. A la dècada de 1980, com a part del carnaval menys vinculat al programa oficial, ja es van fer algunes cantades pels carrers de la ciutat.
Però ens podem remuntar molts més anys enrera. Des de que hi ha carnaval de ben segur que es beu i es canta. D’una forma més organitzada, trobem aquestes pràctiques, a la primera meitat del segle XIX. El dietari del reusenc Anoni Pons explica el 1835:
«Marzo 3: Último dia de Carnestolendas. Por la tarde hubo grande diversión, hicieron una casa de trapo y pintada como la inquisición y fué quemada en medio de la plaza mayor a las 6 de la misma tarde. Fue paseada primeramente por todos los arrebales con grande acompañamiento de máscaras y cantando una música muy agradable.»
I, parlant de Sant Sebastià, dia d’inici del carnaval, el 1840:
«Luego por la tarde hubo difrazos y nadies les impidió su diversión como acostumbraban los antiguos. Por la noche hubo música, yendo antorchas encendidas y se fueron a dar un rato de aplauso al comandante de armas y al Sr. Alcalde mayor y después tocando y cantando por las calles hasta la media para las once, y entonces principiaron una diversión en la plaza mayor de modo que se reunieron la mitad de la gente del pueblo.»
La sortida de cors i estudiantines és prou habitual en els carnavals reusencs, organitzats per les societats, a partir de 1859. Les notícies són molt abundants i només en donaré alguna pinzellada.
El testament del Carnestoltes de 1871, per exemple, esmenta aquesta pràctica:
«Vull, puig n’estic agrahit,
que tots los bons cantadós
que van a cantar de nit,
en compte del ‘do de pit’,
puguin donà l’ ‘fa de cos’.»
Quant al repertori cal pensar que, segons el moment i la finalitat de l’acte, s’interpretaven cançons populars, sobretot de temàtica amorosa, o s’incorporaven continguts més burlescos. Canviar la lletra a melodies conegudes és un recurs emprat a bastament. Sovint s’interpretaven jotes, tonada comuna en els nostres cants de ronda i l’acompanyament era amb instruments de corda:
«Ahir recorregué los carrers d’aquesta ciutat unna numerosa estudiantina que acompanyada de panderetas y guitarras, cantava escullidas y ben executadas pesas.» (1888)
S’organitzaven estudiantines des dels cafès i entitats per aplegar diners per a celebració de la festa –un costum molt habitual– per anar a saludar les autoritats –reals o fictícies– o com a forma de diversió nocturna, els anys que no hi havia grans desfilades. Segons s’explicita sovint a la premsa, els grups –exclussivement masculins– eren formats per joves reusencs, encara que alguna vegada es porta una estudiantina forastera com per exemple, el 1887, de Sant Sadurní D’Anoia. Alguns cops, les cantades es feien des de dalt d’alguna carrossa. Al tombant de 1900, tingué una certa anomenada la que sortia, cada any, del cafè de Jaume Ramon. També ens costen la Fraternitat Republicana o l’Antigua Estudiantina, dels republicans radicals, a començaments del segle XX.
«En el local del Centro Radical Autonomista se reune diariamente La Antigua Estudiantina para ensayar los alegres cantos con que cada año despide al Carnaval. Este año La Antigua cantará lo que ha escrito un poeta que no ha sido premiado en ningun certamen y ha puesto la cosa en solfa un músico que no ha compuesto la partitura de ninguna zarzuela.»
«Para el martes, anunciase la salida de la Antigua Estudiantina que está ultimando los ensayos en los salones del Centro Republicano Autonomista. La jota que cantará este año es original de los señores Gabiñau y Fuster, letra y música respectivamente.» (1915)
I encara, el 1920, llrgim que «han animado nuestras calles las estudiantinas de la Casa del Pueblo Y la Antigua Estudiantina con sus jotas y cantatas carnavalescas.»
La Joventut Nacionalista Republicana, també organitzava la seva, com anuncia Foment: «Aquesta tarda recorrerà les entitats polítiques i recreatives una estudiantina, cantant cobles carnavalesques.»
Es podrien esmentar molts més exemples. Més enllà de les corals organitzades, els cants eren una forma d’expressar la crítica en el transcurs de les mascarades que sovintejaven alsguns anys. I, no cal dir que els cants també eren sempre presents en l’enterrament del Carnestoltes o d’alguna part del seu cos.

26 de febrer 2011

Cantaval!!



Una novetat del carnaval d'enguany a Reus és el "Cantaval", una iniciativa de diverses entitats de la ciutat, entre les quals hi ha el Bou i el Casal i que vol animar el divendres de carnaval.

A la vegada, el Cantaval vol potenciar la vessant catalana i més satírica d'aquesta festa.

El programa d'activitats del Cantaval és el següent (divendres 4 de març):



17:00 Al Pub la Lira de les Peixateries Velles.
Sessió musical “Carnaval Català”
Coordinat per Punt 6 Ràdio
El pub la Lira farà un preu molt especial a aquells que vagin disfressats i demanin la cervesa del Carnaval.

19:00 Des de les Peixateries Velles
Cercavila del Cantaval
Ruta: Peixateries, plaça del Castell, Mercadal, c. Monterols, plaça del Prim, plaça de la Farinera i carrer Martí Napolità.
Es distribuirà un cançoner entre tots els assistents de les cançons que es cantaran a les places.

La banda deBlassis Donimus Tecum farà d’acompanyament de les cançons i jotes que es cantin i es ballin, durant el recorregur també tocarà la banda del Canó de Reus.
Coordinat pel Bou de Reus, Carrutxa, Casal despertaferro, Esbart Reus Dansa i Òmnium Cultural.

21:00 Sopar a la taverna Despertaferro

23:00 la Palma
Concert de Cantaval amb l’Orquestra Allioli
Un espectacle en directe amb la millor música del moment i el éxits de tota la vida fan que una actuació de l’Allioli Orquestra no deixi indiferent a ningú. Els Kumbes de tota la vida, els més heavis, els que s’ho beuen tot, els que es passarien la nit ballant, els més romàntics, els que lliguen, els que ho volen, els que es saben totes les lletres, els que les xiulen totes...
Una orquestra per tots els públics que sempre repeteix.
Coordinat per AMCA, el Bou de Reus i l’Orquestra Allioli
Preu 4€


En moments d’alegria col•lectiva, com la cel•lebració d’un un èxit esportiu o una nit de festa, cantem. Però actualment ni cantem gaire, ni cantem en català. A diferència d’altres països com Andalusia, el País Basc, Irlanda... on la costum de cantar pels bars i els carrers està generalitzada, aquí sembla que ens faci una injustificada vergonya, i si algú s’atreveix a fer-ho en un bar, possiblement sigui convidat a marxar, encara que les veus siguin inferiors als decibels de la música enllaunada que soni. Proposem doncs, recuperar la tradició de cantar, i en català, per Carnaval. Així doncs editarem un petit cançoner amb versions de cançons populars catalanes que cantarem en diverses places i carrers de la ciutat acompanyats d’una banda de música inèdita, la deBlassis Donimus Tecum, que ha preparat les versions de les cançons. També ens acompanyarà durant el recorregut la banda del Canó de Reus i les seves canonades.
No només cantarem, sinó que tota festa a part de cantar, també es balla, i per això, seguint els passos de l’Esbart Reus Dansa, es ballarà la jota, que temps enrere es ballava a Reus, com encara es balla en algun poble del Baix Camp, a les Terres de l’Ebre i al País Valencià.

11 de febrer 2011

El Bou i arròs (paella de menuts de bou) per Josep Dolç

Al portal Receptes.cat trobem una variant del Bou i arròs de menuts que ens explicava Jaume Fàbrega i del qual parlàvem dies enrere:
http://www.receptes.cat/recepta867/paella_de_fetge_de_bou
És una recepta publicada per Josep Dolç i que ens demostra la vigència, encaram del bou i arròs en algunes zones del país:

Ingredients

  • .- 400 gr. d´arròs .- Fetge, lleterola i el rellomello del bou .- 1 endívia (xicoira de Brussel·les) o escarola .- ½ kg. de cigrons arremullats .- Tomaca, pebre roig, safrà, oli i sal i 0´8 L. d'aigua.
4 pers.

Utensilis

Cullera de fusta i paleta paellera.

Elaboració

Sofregir molt bé, el fetge, el rellomello (filet) i la lleterola (mollejas), que ja estaran tallats a trossets i salats. Ara sofregir l´endívia i la tomaca;afegir el pebre roig.Es dona a tot açò unes voltetes en la paella fins que l´endívia estiga blaneta, a continuació es posa l´aigua i es deixa bullir un poc ( 10 min. ). Posar els cigrons ( si estan bullits, millor ) i després l´arròs, el temps de coguda es de 15 a 20 min. els primers 7 -8 min. a foc fort i la resta a foc lent. Quan l'arròs estiga sequet, ja estarà fet.
Nota: És un plat que dona molta energia, un menjar de valent. Original d' Alboraia de l'Horta. País Valencià.
60 min.

Notes

Es serveix igual que una paella normal i pot esser aconpanyat d'una manida de carxofes crues pelades i tallades a rodanxes amb oli,sal i pebre roig dolç i picant.

08 de febrer 2011

El nou Casal Despertaferro, per S. Palomar

A continuació el post que ha publicat Salvador Palomar al seu bloc laTeiera:

Avui s’ha inaugurat a Reus el nou Casal Despertaferro, un espai de llibertat que acull col·lectius i associacions que treballen en defensa dels drets individuals i de les llibertats col·lectives, dedicades a l’esport o a la solidaritat internacional, implicades a la Festa Major i altres festes, aportant propostes participatives, amb el denominador comú de treballar per Reus i pels Països Catalans.

L’obertura d’aquesta nova seu és una fita en una trajectòria iniciada ara fa 20 anys i una mostra de la capacitat i la voluntat de l’associacionisme popular de generar espais de trobada des d’on poder treballar per transformar la societat. El nou casal és un edifici de quatre pisos amb uns 400 metres quadrats, ubicat al carrer de Martí Napolità, bastit gràcies a l’esforç de les persones i les entitats que s’hi apleguen, amb la col·laboració de la ciutadania –padrins i padrines que han adquirit unes simbòliques rajoles per contribuir al projecte.

Avui, la inauguració ha tingut caire de festa gran, amb el Bou de Reus –que ara té finalment la seva residència habitual al nou edifici–, el gegant Carrasclet o el pilar dels Xiquets de Reus, entre altres, reunint persones vingudes també d’altres poblacions del Camp, del Priorat o d’arreu dels Països Catalans. Festa gran i diada històrica –si més no, en la història del millor associacionisme popular reusenc– que, alhora, només és un altre pas per continuar endavant, com bé s’ha explicitat, amb voluntat d’obrir-se a la ciutat i a d’altres associacions.

04 de febrer 2011

Dissabte 05/02 inaugurem el nou Casal Despertaferro





El Bou ja dorm a la seva nova i definitiva casa, aquest aés la Taverna Despertaferro, una part del nou Casal Despertaferro que inaugurem demà dissabte durant tot el dia.

El Casal Despertaferro! arrela al cor de la ciutat de Reus amb un nou espai de llibertat de 400 metres quadrats.

L’any 1991 es plantava la llavor del Casal Despertaferro! Naixia així una espai de llibertat i punt de trobada de joves independentistes a la capital del Baix Camp que aviat esdevindria despertador de consciències, agitador d’idees i conreador del compromís nacional i social a Reus, al Camp i als Països Catalans. Des d’aleshores ha plogut força, i l’arbre ha arrelat, ha brotat i ha donat fruits. Maulets, l’Assemblea d’Estudiants Nacionalistes, Catalunya Lliure i els Comitès de Solidaritat van impulsar el Casal aquests primers anys. Política i compromís per uns Països Catalans lliures des de Reus i amb voluntat d’arrelar a la ciutat. La fórmula; autogestió, autodeterminació, defensa del territori i promoció de la llengua catalana i la cultura popular.

De les xerrades i els concerts a la Plataforma Antifeixista, el Bar Sarri, el grup de muntanya Trescant, les Brigades Negu Gorriak, el col·lectiu feminista i d’alliberament nacional L’esguard i el Col·lectiu Universitari Andreu Nin. Nous espais de lluita, als instituts i a la universitat, a les places i carrers i fent un beure amb els companys. Difon la idea era la consigna. Viure Reus. Fer Casal. Reinventar-se cada dia. Incorporar noves maneres de fer. Construir xarxes enfront la dominació. Mobilitzar-se contra la impotència. Pensar globalment i actuar localment. Lluitar cada dia i en cada trinxera. Ser un més. Una més.

El canvi de segle va obrir nous horitzons i va fer néixer noves branques a l’arbre que aviat donarien fruits. La fundació del Club Esportiu Despertaferro!, la Coordinadora de Barraques de Reus, la Plataforma en Defensa de l’Ebre, la Taverna Carrasclet, pobleviu.cat, la Candidatura d’Unitat Popular, l’Assemblea de Joves, el Sindicat d’Estudiants del Països Catalans, Dones en Acció, l’Hora Violeta, IGMAN – Acció Solidària, la xarxa EcoFerro i el Bou de Reus. Obrir-se a la ciutat i créixer era ara la consigna. Fer esport. Solidaritat internacional. Defensar el territori. Drets socials i llibertats col·lectives. Festa Major de Reus. Fer xarxa. Lluita contra l’exclusió i el racisme. La recepta; sociabilitat, compromís, unitat, cohesió, acció i treball per Reus i els Països Catalans amb nous instruments i noves perspectives.

Sigues realista. Demana l’impossible. I així es va plantejar un nou repte.... construir un nou espai de llibertat al centre de la ciutat de Reus. Amb l’objectiu de ser cada dia més presents en el dia a dia del nostre territori i amb la voluntat de ser més i millors per incidir i transformar la realitat, camí d’Ítaca.

Aquest dissabte dia 5 de febrer a les 12 del migdia finalment inaugurem un nou espai de llibertat de 400 metres quadrats al carrer Martí Napolità. Culminem així un repte. Iniciem també així una nova època. Avui som més grans, més rebels, més ambiciosos. Avui renovem també el nostre compromís amb allò que som i ens uneix; la independència dels Països Catalans.




01 de febrer 2011

El Bou Pep de Constantí



El diumenge 23 de gener va néixer un nou Bou festiu als Països Catalans, es tracta del bou Pep de Constantí (Tarragonès).



Aquest bou ha estat creat pels Amics de la colla C.O.C.A. i apadrinat per Joan Reig i Roger Jimenez Amill, amb recorregut des de davant de l'ajuntament fins a la plaça de l'església on es va fer la benedicció i tornada fins davant de l'ajuntament on es va fer el bateig de foc.



Aquest bou ha estat batejat com a Pep en record de Pep Amill, un patriota constantinenc que va traspassar ara fa un any.