31 de maig 2011

PARTICIPA A LA MILLOR FESTA MAJOR!!!


Ja s'acosta la Festa major i tenim actes de tota mena, participatius, lúdics i oberts a tothom que vulgui passar-s'ho bé:

Dissabte 4 de juny
a l'antic Rubió i Ors, actual arxiu administratiu, a les 16:30 ens faran un taller de muntatge de pirotècnia festiva.

17, 18 i 19 de juny hi haurà bou i arròs a la fira del vi. Un maridatge ben divertit. El Bou i el ball de Cercolets inauguraran la fira el divendres 17.

Dimarts 21 de juny,
a les 8 al Castell, presentació de la vedella de foc i els bous de foc

Del 22 al 25 de juny barraques, cada nit gresca catalana a la barraca del Casal DPF, i alguna escapada de la vedella de foc

El divendres 24 de juny a partir de les 7 hi ha la sortida del Bou de la Diada Nacional dels PPCC i la cercavila del Masclet.

El dissabte 25 de juny a partir de les 7 hi ha el correbars amb la Bandarra, els Nanos dels bombers de Reus, els gegants de Porrera i després traiem la vedella de foc. Possiblement que després anirem a barraques i tornarem a fer cremar la vedella. També donarem LA CAGARADA, si ens voleu fer propostes divertides i desenfadades per aquest premi podeu fer-ho a: elboudereus@gmail.com

El diumenge 26 de juny a la tarda, hi ha els cóssos (bitlles, curses de sacs, pal ensabonat...) si voleu participar-hi podeu fer-ho amb l'equip del Bou, envieu-nos un c/e a: elboudereus@gmail.com

Dilluns 27 de juny
, descansats de barraques, hi ha el sopar del Bou i arròs, enguany acompanyat de coca i cireres i dels ritmes més festius de l'Orfeó Reusenc

Dimecres 29 de juny al migdia, després del castells i abans de la professó, dinar popular de Sant Pere al carrer Rosich i Martí Napolità.

I podràs trobar bou i arròs en llauna en diversos comerços de la ciutat i també bou i arròs cuinat artesanalment a diversos menús dels millors restaurants de al ciutat.

T'hi esperem. Com més cansat arribes al 29 de juny al vespre vol dir que millor t'ho has passat aquests dies.

25 de maig 2011

Es desvetlla la notícia dels bous de foc: la vedella


Ahir es va fer la roda de premsa que es van presentar el programa de Sant Pere, i entre tots la munió d'actes, naltros tenim una petita part a veure amb la recuperació de l'antiga forma de pirotècnia reusenca, de la qual se'n van trobar nombroses mostres a ca l'Espinós, entre les quals un bou de foc. Enguany sortiran tres bous de foc, rèpliques del trobat a la pirotècnica, naltros en Enllaçfem una, de fet l'està fent el Manel Llauradó, i serà la vedella de foc. Els altres dos bous els recuperarà l'entitat batucats del bolet amb la qual herm col·laborat en aquesta recuperació.
Val a dir que aquesta recuperació la financem amb el patrocini del programa Tu ajudes de Caixa Tarragona i amb els beneficis generats per les activitats relacionades amb el Bou i arròs, igual que amb la construcció del Bou de Reus, la festa no la paguen les institucions públiques, així després podem fer els que més ens plau. O sigui que si algú vol col·laborar generosament, l'aportació serà benvinguda.
Ah, els bous de foc, NO ANIRAN AL SEGUICI!!! Que quedi clar.

20 de maig 2011

Avui concert dels 20 anys del Casal DPF

Avui és el dia del concert del vinté aniversari del Casal Despertaferro!, i que comptarà amb les actuacions musicals de Pirat's Sound Sistema, The Kluba i Obrint Pas.

El concert, que ja ha tingut ressó en diversos mitjans digitals i impresos, ha tingut una molt bona acollida per al públic en general, així com entre els socis i sòcies de les diverses entitats, és per això que colem recordar-vos que si encara no teniu la vostra entrada, la podeu adquirir al preu de 10€ per als socis/es i de 12€ per als no-socis/es a BataBat Kulktur, a la Taverna Despertaferro, a la Llibreria Gaudí o al Shiva Records de Tarragona. Per internet es poden adquirir les entrades per mitjà de ProductesdelaTerra.CAT

17 de maig 2011

Fes-te del Bou


FES-TE DEL BOU!

Vols fer-te del Bou? Tens ganes participar de la Festa Major? T'agradaria fer nous amics? tens la intenció de fer ciutat i país a través de les tradicions?

Al Bou hi ha un lloc per tu! Clica aquí!

13 de maig 2011

Concert dels 20 anys de Casal Despertaferro

 
El concert del vinté aniversari del Casal Despertaferro!, i que comptarà amb les actuacions musicals de Pirat's Sound Sistema, The Kluba i Obrint Pas, ja està a en ple rodatge i a molt bon ritme de venda d'entrades.

El concert, que ja ha tingut ressó en diversos mitjans digitals i impresos, ha tingut una molt bona acollida per al públic en general, així com entre els socis i sòcies de les diverses entitats, és per això que colem recordar-vos que si encara no teniu la vostra entrada, la podeu adquirir al preu de 10€ per als socis/es i de 12€ per als no-socis/es a BataBat Kulktur, a la Taverna Despertaferro, a la Llibreria Gaudí o al Shiva Records de Tarragona. Per internet es poden adquirir les entrades per  mitjà de ProductesdelaTerra.CAT

10 de maig 2011

Josep Pla, Una cuina sense bou - i III

La cuina de la carn de bou està posada sobre un principi culinari que és decisiu, perquè n'exclou tots els altres. És un principi natural. El bou no ha ďésser ser ni vell ni flac. Són les dues coses pitjors que pot passar als animals, i al bou especialment, perquè ďexiistir passa a ésser una altra cosa, ďuna completa diferenciació. El bou ha ďésser jove i ha ďhaver estat ben alimentat. Val més no sortir ďaquesta afirmació. Tota la resta és incerta i no hi ha per on agafar-ho.
Amb el bou es fa, primer, una sopa, que és considerada, pels entesos, com una de les millors que poden ésser presentades: és la sopa anomenada de cua de bou (en anglès oxtail soup), que realment té, ďuna manera llargament reconeguda, una considerable personalitat. Tant a la Gran Bretanya com a Alemanya s'especialitzaren en la producció ďaquesta sopa de gran força i que sembla feta expressa per eixamplar el pit i donar una certa satisfacció a la presència en aquesta vall de llàgrimes.
[...]
Nova York és, probablement, la ciutat del món on es ot menjar millor.. És un fenomen que sempre ha passat: quan es produeix una gran concentració econòmico-social del volum d'aquel1a ciutat, la cuina marca aquest pas. Els entesos afirmen que el millor restaurant francès, com el millor establiment italià, com el millor alemany, el millor escandinau, el millor hongarès, el millor xinès, etcètera, es troben a Nova York. Aquests restaurants posseeixen ce llers amb els millors vins de la cuina que fan. Aquests restaurants són extremament cars, sobretot si hom hi arriba amb una moneda flaca i migrada. Això no vol pas dir que no es pugui menjar també molt bé i amb pocs diners a la barra dels bars. Nova York té un hivern endimoniat i, per tant, té una cuina popular densa ı substanciosa, com és natural. Ara bé: en gairebé tots els restaurants, els més importants ďaquella fabulosa població, un dels aliments més presentats és el plat anglo-saxó per excellència: el steak, el filet de bou a la brasa, no gaire tocat pel foc, fàcil de rompre, més o menys sanguinolent -a gust. Aquest és un tall de carn fenomenal, absolutament adient per a mantenir els homes -i les dones - dempeus, per a treballar i continuar vivint, que, en definitiva, és l'important. He llegit en algun lloc, no recordo ara on, probablement en algun escriptor humorístic, que quan els tripulants del Mayflower arribaren aci, en condicions tràgiques,descobriren aquest animal i el seu steak i es convenceren que havien arribat a un país agradable-tot i que no era més que un paisatge.
«Ubi bene, ubi pa,tria!»... digueren en un estat ďamericanisme insospitat però arravatat. Llavors, la cosa més urgent era combatre l’enyorament. L'enyorament prové, en gran part, del record -inassolible- de les sensacions palatals passades i només s'hi pot lluitar produint unes altres sensacions palatals plausibles i reals. ¿Es pot imaginar una cosa més eficaç per a quedar-s'hi? El steak del món anglo-saxó produí el miracle. La declaració de Drets de mister Jefferson, una altra de les claus del pais, vingué més tard.
Però, en definitiva, ha. estat Europa que ha cuinat el bou. França l'ha bullit, l'ha guisat, l'ha fet a la brasa, l'ha rostit. Altres països també, en aquest punt, han treballat. Per mi no té dubte: aquest continent ha tret, del bou, tots els seus innombrables matisos.
Només bullint-lo se n'ha tret quatre o cinc fórmules molt agradables-sempre dintre la cuina antiga, diríem burgesa, perquè, de l'anterior, no n'hem arribat a treure, encara, una idea prou clara-que no tenen rival possible.
Guisant-lo, França ha fet un plat de bou –el boeuf à la. mode- que, al meu modest entendre, és el millor guisat que ha fet la cuina burgesa en tots els temps i llocs. És un plat intelligent, sumptuós, substanciós i d'un incentiu excepcional. És un plat que nomes podria origmar una societat rica madura, i extremarnent cultiada Sobre el bou a la brasa hi ha molta polèmica, i molts entesos creuen que els dels prats amencans han donat oringen a un steak millor que els dels prats europeus Cal donar la raó a qui la te, i en aquest punt, la posició americana és molt forta. Si es compara en canvi el rostit del bou amb l’europeu la balança és molt equilibrada. En aquest punt hi ha avantatge d’una part i altra. El rosbif europeu es realment considerable El bou americà és potser mes fluix, més lleuger, més desfibrat. Però, en fi, no hi ha dubte que Europa ha aplicat al bou el seu sistema arcaic i ho ha fet amb calma, amb temps i amb una intel·ligència considerable. Ara: avui potser, tot això ha passat avall. Pero això no vol pas dir que no hagi estat la millor cuina potser, de tots els temps. Cosa que no es pas desdenyable.
La nostra cuina no té bou - o en té poquíssim. Aquest capítol ha estat fet amb elements elegíacs. Si plogués més potser tot milloraria - els bous, la cuina del bou i la raça.

Josep Pla. El que hem menjat. Ed. Destino

06 de maig 2011

Josep Pla, Una cuina sense bou - II


...si l'animal ha format part del programa de la festa nacional. Aquesta festa és fatal per a la carn ďaquests forts i puixants animals. L'endemà de la cursa, els restaurants us ofereixen l'estofat de toro, que, objectivament parlant, no té cap sabor perquè la carn ha estat tan turmentada i maltractada...
Ara: el bou, en el nostre país, és més treballador que comestible. La seva carn és sempre rara i excepcional. És presentada en algunes (poquíssimes) cartes de la capital de província, de Barcelona o d’algunes poblacions molt voluminoses. En algun cas major, es pot obtenir ďaquests establiments, tan destacats i llunyans, però l'obterıció és- sempre complicada. No es pot donar amb facilitat, perquè n’hi ha tan poc-quan n'hi ha. Es produeix l'inevitable cercle viciós: no es donen facilitats perquè no n’hi ha ı no n'hi ha perquè no es donen facilitats.
En els països de la cuina sense bou, les persones que no n'han menjat mai creuen que viuen en un règim de cuina completa. Hi ha molts ciutadans, però, que han sortit a l’estranger, on han menjat el bou d’una o altra manera- a Perpinyà, sense anar més
lluny, el bou és corrent i apreciable-, i així, quan tornen, se senten defraudats. El bou que menjaren se’ls torna un simple record, i tothom sap el pes que tenen en la memòria els records culinaris. En fi el troben a faltar i no comprenen per què el bou no forma part de la cuina tradicional ni comprenen per què no es pot projectar sobre aquesta carn la quantitat d'intl·ligència que la seva manipulació culinària ha provocat. El bou els torna enyoradissos i melangıosos, tant com nosaltres o més que ens trobem escrivint aquest capítol de simples records personals.
La carn de bou és fina, lleugerament dolça –i per això és sempre susceptible ďésser subratllada -, d’una coloració roja molt acusada, discretament- estriada de venes blanques de qualitat marmòria. Si el seu greix és d'un blanc groguenc, és un símptoma que l'animal és jove i ha estat ben alimentat. No rebutgin, sistemàticament, la carn de vaca: la carn ďuna bona vaca jove val més, molt més, que la d'un bou vell, engreixat imperfectament, ďuna manera artificial i forçada. La carn d'un toro jove i ben apeixat, sense haver passat per una plaça de braus, ofereix moltes possibilitats. Tot el contrari del que succeeix si l'animal ha format part del programa de la festa nacional. Aquesta festa és fatal per a la carn ďaquests forts i puixants animals. L'endemà de la cursa, els restaurants us ofereixen l'estofat de toro, que, objectivament parlant, no té cap sabor perquè la carn ha estat tan turmentada i maltractada. La carn del toro de vida i mort pacifica podria ésser excellent. Ho diem condicional, perquè, com que aquests braus donen més diners a les places de toros que a les de mercat segurament ens morirem sense saber el gust que té la carn d'un animal pacific i de vida plàcida.
Josep Pla. El que hem menjat. Ed. Destino

03 de maig 2011

Josep Pla, Una cuina sense bou - I


A nostra cuina no coneix el bou, i aquesta cararística la fa notòriament incompleta, tenint compte que la carn d'aquest animal és un dels elements bàsics de l'alimentació humana en els països de pastres fines i regalimants, que, segons diuen; són els que van al davant.
A la part anomenada seca ďaquesta península, és pràcticament impossible ďimaginar l’existència del bou utilitzat per a l’alimentació humana. En el nostre país el bou és molt rar; existiria en més abundància si plogués com els pagesos desitjarien i si els prats í les pastures fossin més frescals. Però el cas és que plou poc. En definitiva, el clima és turístic més que agrari. Això vol dir que el clima és bo a l'Estat i més aviat mediocre per als qui vivım -sense trampa, perquè n'hi ha hagut molta aquests últims anys - en aquest país tan incert i inaferrable.
El bou és un animal que ha llaurat secularment les terres del món romà, que des de fa tants de segles contribueixen a l'alimentacíó general. Ha llaurat bé: d'una manera profunda, lenta i admirable. En la meva joventut, en totes les masies hi havia un parell de bous per a llaurar els camps. Aquests parells, els hem vistos desaparèixer amb el pas de la gent del meu temps. A la part del litoral, els bous han desaparegut totalment. Ara, tot ho fan a màquina. A la mitja muntanya han anat molt de baixa, substituïts primer pels animals de peu rodó i després per les arades mecàniques. Només en la muntanya es mantenen els bous, però les cases s'estan despoblant. Es pensen que viuran millor anant a les terres baixes i convertint-se ee en obrers industrials. Les decisions humanes són fatídiques i inqüiestionables i l'única cosa que es desprèn de la Providència és un escepticisrne insondble. Si més no, el bou és un animal tranquil, lent, bondadós, que viu sense fer mal a ningú.
Josep Pla. El que hem menjat. Ed. Destino