31 d’octubre 2011

Èxit de la 1a edició de la tradicional rifa de Panellets del Bou

Ahir a la Taverna Despertaferro el Bou de Reus, conjuntament amb el Casal van organitzar la 1a edició de la Tradicional Rifa de panellets i confitura. L'experiència va ser un èxit, es van aconseguir fer una vintena de tirades, i es van esgotar tots els plats i lots que s'havien preparat, deixant al públic amb més ganes de jugar.
Els panellets dels forns Cabré i Sistaré invitaven a jugar per la bona cara que feien, i l'ambient va ser excepcional, amb la lògica eufòria dels reincidents guanyadors i la frustració dels derrotats.
Cal destacar que la bona feina de la taula va fer que la diada fos un èxit, un locutor engrescador (sense arribar a ser pesat, un eficient tresorer i una eixerida bombo van aconseguir liquidar tots els lots i generar un petit benefici (de mica en mica s'omple la pica) que servirà per a ajudar a finançar al Casal Despertaferro i el Bou.

24 d’octubre 2011

Rifa de panellets a la Taverna Despertaferro


El Bou, en col·laboració amb el Casal Despertaferro, el proper diumenge 30 d'octubre al vespre farà la seva rifa de confitura i panellets a la Taverna Despertaferro. Si teniu sort us podeu emportar confitura, panellets boníssims de Cal Cabré i Cal Sistaré, ampolles de vermut o d'altres productes reusencs per poder celebrar tal com toca la Castanyada. I si no, doncs haureu passat l'estona amb un bon ambient i sabent que mentre participeu en un acte tradicional, ajudeu a recollir fons per finançar les obres del Casal.
I si sou micromecenes del Casal, tindreu números gratuïts.

Si voleu saber més de les rifes de panellets seguiu llegint... 


Les rifes

A Reus, el costum d'elaborar, rifar i menjar panellets està força arrelada i ha perviscut fins als nostres dies. Joan Amades ens explica que antigament els pastissers reusencs feien uns panellets amb escorça de síndria. D'aquests, avui no se'n fan, però a moltes cases i a les pastisseries es poden trobar aquests dies panellets de tot tipus.
Les rifes de panellets es mantenen amb total vigència a la nostra ciutat, organitzades, com és costum, per associacions culturals o esportives.
La rifa es basa en l'aposta oral. Hi ha una taula amb tres persones: dues, encarregades de recollir i anotar les apostes, i l'altra, encarregada de fer girar el bombo, on hi ha vint boles, numerades de l'1 al 20. Hom pot apostar els plats que vol a cada número i cada aposta val una determinada quantitat de diners. Quan la majoria de números estan coberts, qui fa anar el bombo crida …i va bola!, i en treu una. Aquells que han jugat al número guanyador reben els plats –o els punts bescanviables– corresponents al valor de la seva aposta. A més de plats de panellets i confitura, hom pot escollir lots, ampolles de vermut o d'altres licors.
Salvador Palomar
 

20 d’octubre 2011

Projecte de micromecenatge per la sala d'actes del Casal en marxa!

Atenció! Posem en marxa el comptador. Des d'avui tenim 40 dies per aconseguir els 4.700€ necessaris per portar a terme les obres de la sala d'actes del Casal.

Des d'avui ja tenim en marxa el projecte de crowdfunding (micromecenatge) amb la plataforma Verkami que ha de permetre que moltes petites (i no tan petites) aportacions econòmiques permetin fer realitat les obres del primer pis.

QUÈ VOLEM FER?
Aquest projecte de micromecenatge busca poder finançar aquesta inversió per a la segona planta: Una sala diàfana i multifuncional de prop de 80 m2 per poder-hi portar a terme activitats i cursos de tot tipus. Actualment els cursos estables programats per aquest curs són entre altres: Tast de vins, Dansa del ventre, Ioga, Malabars, Capoeira, Nutrició, així com molts actes puntuals que es realitzaran a aquest espai (xerrades i presentacions de llibres, assemblees de col·lectius, etc.).


El Casal Despertaferro ha inaugurat aquest any 2011 un edifici de 4 pisos al cor de la ciutat de Reus, després de molts anys de treballar en el projecte, d'estalviar molts diners i de buscar fórmules de finançament. L'ajuda de l'entitat de Banca Ètica COOP 57 i l'aportació desinteressada de molts padrins i padrines ha estat clau per poder tirar endavant la iniciativa. La primera fase del projecte doncs ja ha vist la llum i ja estan totalment enllestits i en marxa tant els baixos, que allotgen la Taverna Despertaferro com la primera planta, que conté la cuina i les sales de reunions. Les dues plantes superiors estan fetes pel que fa a l'estructura, tancaments, etc, però els grans costos del gobal de l'obra no ens han permès encara ellestir els acabats interiors (enrajolat, enguixat, instal·lació elèctrica i il·luminació).

12 d’octubre 2011

Carn de bou de Kobe vs toros de lidia


A Kobe, al Japó, fan la millor carn de bou del món. I si no és la millor, sí que es paga com si ho fos, a uns preus que poden anar dels 85 als 200€ el kg.
Al blog de cuina volcànica ens expliquen:
"Els experts en ramaderia coneixen a aquestes animals com bous Tajima, un llinatge boví japonès anomenat també kuroge wagyu (animals de pell negra). En l'actualitat, només 262 granges crien a aquest tipus de bous, amb una estabulació de 5 a 15 caps de bestiar per granja. Cada animal rep totes les atencions de les que seria objecte un nen malalt. Les seves dietes es controlen de forma molt estricta i es componen principalment de sake i cervesa. Cada dia, a més, reben un massatge que ajuda a relaxar el to muscular, proporcionant en definitiva una carn molt tendra i molt gustosa. Els ramaders japonesos puntualitzen que no es tracta de caps de bestiar criades exclusivament amb cervesa, sinó que s'afegeix cervesa a la seva dieta, particularment durant els mesos d'estiu, que és quan la seva alimentació interactua amb els dipòsits de greix de l'organisme. Les condicions de temperatura i humitat de les granges japoneses durant l'estiu fan que la cervesa estimuli la gana dels bous i aquests consumeixin més farratge. Quant al massatge, es justifica pel fet que els caps més calmades, relaxades i satisfetes s'ha vist que proporcionen una carn de molt superior qualitat que les sotmeses a estrès o gripatges musculars. El no va més en les cures d'aquest bestiar és el «bany de sake". Periòdicament, els animals veuen rentada la seva pell amb aquest tradicional aiguardent japonès. Els ramaders japonesos consideren que una pell rentada i perfumada amb sake redunda també en una major qualitat de les carns, i per això perden hores senceres al fregui dels seus animals amb esponges impregnades en sake.
La carn de boví de Kobe, que conté una proporció de greix gairebé inexistent, requereix una autenticació basada en l'índex de massa corporal".

Contràriament a això, i malgrat el que diguin els protaurins, la carnisseria que passa a les places de toros
de fet la carn de toro de lídia la majoria de vegades acaba per a fer pinsos ja que la quantitat d'àcid làctic que ha segregat l'animal durant la seva tortura fa que la seva carn sigui poc menjable. De fet del 2001 al 2003 aquest tipus de carn va estar prohibida pel consum per la seva insalubritat, ja que els bous que són torejats moltes vegades van dopats i aquestes substàncies podien passar als comensals. (Ordre de 29 de juny de 2001).

La nostra societat encara és bàsicament carnívora, i això comporta el sacrifici d'un animal. En resum, els bous de Kobe són ben tractats fins al dia del seu sacrifici i d'aquí en bé la seva qualitat a la taula, i avui dia gairebé ningú menja carn de toro mort a la plaça. Queda clar que els arguments dels que defensen el pragmatisme de les corrides de toros són completament falaços. Que la finalitat d'un animal sigui la nostra alimentació no justifica maltractar-lo fins a la mort, al contrari.



07 d’octubre 2011

Croquetes de bou i arròs pel Ganxet pinxo

La passada Festa Major la cuinera amb estrelles Michelin Carme Ruscalleda ens va proposar aquesta recepta de croquetes de bou i arròs, doncs pel Ganxet pinxo es podran tastar a la Taverna Despertaferro. Boníssimes!





































06 d’octubre 2011

Bou i arròs al Llibre del coch (1490)

Que el Bou i arròs és una menja antiquíssima ja ho començàvem a tenir clar. Però fa poc hem sabut de l'existència de Lo Llibre del Coch o Libre de doctrina per a ben servir, de tallar y del art del coch que Robert de Nola va escriure aproximadament l'any 1490. El Mestre Robert era el cuiner de més rang del Rei Ferran de Nàpols. La recepta son dues: primer ens diu com fer l'arròs amb brou de carn, i després ens diu com fer el brou de carn que bàsicament porta carn de bou. Així doncs tenim un plat que ha passat de les taules del reis a les dels més festers i festeres de Sant Pere a Reus.

"Arros ab brou de carn: Lo arros pendras e fer las rentar ab aygua freda per tres o quatre vegades o ab aygua tebida: e com sia ben rentat met lo a exugar sobre vn tallador de fust al sol e si no fa sol met lo prop lo foch: e quant sia exut denegal be de les pedres e de la sutzetat e apres pren vna olla neta per que coga dit arros e met hi bon brou de carn que sia gras e que sia bo de sal e posal al foch: e quant començara a bullir lo brou met lo arros enla olla: e quant lo arros sia mes de mig cuyt met hi let de cabres o de ouelles si no met ni de ametles e met ho en la olla e coga fins que tot sia cuyt: e apres leuau del foch e met dins vn cabaç de sego ben cubert e fes que repose aqui vna hora o al manco mija: e apres pren rouells de ous e debat los be: e com volras fer escudelles met los en la olla donant hi vnes quantes voltes per ques mescle tot ensemps: e apres fes escudelles e met damunt cada vna sucre e canyella. Mas nota vna cosa com la que te he dita en lo capitol de la semola: que en neguna cuyna de aquesta asi com ara: arros semola fideus farro co es cuyt ab brou de carn noy fa molta fretura metrey neguna condicio delet que noy es menester empero tot sta en lo apetit dels homes quel menjen: e com hauras fetes escudelles noy cal metre sucre damunt elles que al meu parer ab coses de carn noy diu molt be lo sucre. Empero com diu exemple vulgar may sucre affolla neguna vianda. E vet aci que esta la primor que cascu fa segons es lo seu gust: e vet ja fet."
Bon broet de brou de carn S y vols fer lo dit broet ab polla: o polls ja valra mes: pren los polls e fes los coure en olla ab bou. Molto e bona carn salada: e asaboriras la olla si es bona de sal: e apres prenlo millor brou dela olla e passal per stamenya: e apres metlo en vna olla que sie neta e leixal ben refredar e met hi de totes salses fines e çaffra que sie molt: e apres pren vn parell de ous per cada escudella los rouells solament e destemprels ab brou fret: e agresta perque nos prenguen: e apres passa los per estamenya que sia ben clara e quant sien passats met los enla olla del brou: e met hi aximateix gingebre assaborint la olla si es bona de sal: de agror abans que la metes al foch: e apres met ho al foch a bullir e mena tostemps ab vna menadora de fust fins que sia cuyt: e si vols metre let per la meytat del brou empero que sia de ametles ja sera millor lo broet: e quant sia cuyt de tot lo broet met hi los polls dins empero sien tallats axicom sils hauies a donar a ton senyor: e apres quant hauran vn poch bullit traulos de la olla e metlos en vn plat: e abans que fasses escudelles met vn poch de joliuert tallat en la olla: e apres fes escudelles. e vet aci acabat.