A nostra cuina no coneix el bou, i aquesta cararística la fa notòriament incompleta, tenint compte que la carn d'aquest animal és un dels elements bàsics de l'alimentació humana en els països de pastres fines i regalimants, que, segons diuen; són els que van al davant.
A la part anomenada seca ďaquesta península, és pràcticament impossible ďimaginar l’existència del bou utilitzat per a l’alimentació humana. En el nostre país el bou és molt rar; existiria en més abundància si plogués com els pagesos desitjarien i si els prats í les pastures fossin més frescals. Però el cas és que plou poc. En definitiva, el clima és turístic més que agrari. Això vol dir que el clima és bo a l'Estat i més aviat mediocre per als qui vivım -sense trampa, perquè n'hi ha hagut molta aquests últims anys - en aquest país tan incert i inaferrable.
El bou és un animal que ha llaurat secularment les terres del món romà, que des de fa tants de segles contribueixen a l'alimentacíó general. Ha llaurat bé: d'una manera profunda, lenta i admirable. En la meva joventut, en totes les masies hi havia un parell de bous per a llaurar els camps. Aquests parells, els hem vistos desaparèixer amb el pas de la gent del meu temps. A la part del litoral, els bous han desaparegut totalment. Ara, tot ho fan a màquina. A la mitja muntanya han anat molt de baixa, substituïts primer pels animals de peu rodó i després per les arades mecàniques. Només en la muntanya es mantenen els bous, però les cases s'estan despoblant. Es pensen que viuran millor anant a les terres baixes i convertint-se ee en obrers industrials. Les decisions humanes són fatídiques i inqüiestionables i l'única cosa que es desprèn de la Providència és un escepticisrne insondble. Si més no, el bou és un animal tranquil, lent, bondadós, que viu sense fer mal a ningú.
Josep Pla. El que hem menjat. Ed. Destino
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada