Any Amades: Bous de Carnaval I

From Bous del món

El bou es troba estretament lligat a les Carnestoltes. En les cultures dels pobles clàssics hom troba estretament lligat amb les cerimònies cultuals de caràcter agrari, Hi ha autors que opinen que aquest animal prengué deix sagrat en introduir-se l’arada, per la conducció de la qual fou emprat. Considerat com el quadrupede de més força, que passà a ésser indispensable per a l’agricultura, i hom cregué que el sant pa de cada dia era degut, en bona part, al seu esforç. S’havia practicat la baralla de bous; hom escollia els més braus i els feia barallar entre ells; al que resultava vencedor l’adornaven i empolainaven i era conduit davant de l’altar de la divinitat dels camps i dels conreus al so de la música i enmig de grau cor de cançons i de danses. El sacerdot el sacrificava seguint el cerimonial ritual, després del sacrifici era esquarterat i la seva carn repartida als fidels i menjada en comú en àpat ritual i en comunió. Pels clàssics grecs sabem que entre els hel·lens aquest ritu era anomenat tauroketthapàsia. De la batalla i la lluita de braus en sentit ritual i sagrat deriva la brega de l’home amb el brau, que sembla que nasqué a l’illa de Creta i des d’allí es va estendre pels pobles de cultura mediterrània, on ja era coneguda a la primeria de l’era cristiana, força abans de l’expansió musulmana per Europa. Sembla que aquest culte era principalment femení; les dones ben primes de roba i amb la poca que duien ben ajustada al cos per tal que la fera no les pogués enfilar, s’encaraven amb la bestia, l’agafaven fortament per les banyes i amb un bot li saltaven al damunt ; llavors, ajagudes. Lliscaven esquena avall fins a la cua restaven dretes a terra per darrera del cornúpeta. Quelcom d’aquest joc s’ha conservat fins a temps recents.

Amades, Joan. Costumari Català, el curs de l’any, volum II, Barcelona : Salvat, 1982 – 1984