Any Amades: bous de Carnaval IV

From Bous del món

A França, el dijous gras, era la festa mes assenyalada dels carnissers, els quals guarnien el bou mes gras i preciós que durant tot l’any havien pogut trobar, i el passejaven triomfalment per totes les poblacions mes importants,ben guarnit i engualdrapat, El mena va un carnisser jove vestit com de rei,seguit de molts d’altres carnissers disfressats. L’any 1739 fou passejat l’animal per tot Paris, guarnides les banyes amb un gros brancatge de cirerer que formava al cim del cap com un gros ram, i cobert el cos amb un ample tapis que li feia de gualdrapa. Un dels personatges que figuraven a l’acompanyament del bou simulava ésser un rei, i duia una ampla cinta blava tota entortolligada pel cos, un ceptre de fusta a una ma i una grossa espasa nua a l’altra. La resta de la comparsa vestia un cotilló vermell, cobert el cos per una llarga capa blava i el cap cofat amb un turbant vermell brodat de blanc. Molts d’ells tocaven violins, flautes i tamborins, i els altres anaven proveïts de gruixuts bastons. Després d’haver seguit els principals indrets de la ciutat, volgueren anar a casa del primer President per a fer-li una serenata, però com que aquest es trobava encara a la cambra del tribunal,van anar a aquesta per tal d’obsequiar-lo. A fi de donar-li una sorpresa, decidiren esperar el gran magistrat a la porta mateixa de la cambra de la cort on es trobaven; van fer pujar el bou per l’escala que dóna a la Santa Capella i, mentre van esperar que el President sortís, aquell va restar sol, corrent i visitant totes les estances de la gran cambra al seu gust i plaer. Feta l’albada i un cop fora el President del Parlament, els minyons carnissers menant per les banyes el bou que presidia la comparsa, van visitar i recórrer tots els departaments de la casa amb gran alegria i aldarull, i baixaren altra volta al carrer per una escala diferent de la que havien pujat. El costum es trobava molt estès durant el segle XV, i mes encara el XVIII, en que fou privat per la Revolució. Napoleó el va restaurar, i el 1897 tornà a ésser privat. Va deixar intens record el bou passejat pels carrers de Paris el 1842 pel seu extraordinari pes. De l’arrelament i importància donada al bou simbolitzador del temps carnestoltesc n’és una bella prova el fet que s’arribés fins al punt de tolerar que la bèstia fos portada al Parlement i presentada al President, amb la particularitat de voltar ell i els qui l’acompanyaven lliurement per totes les dependències de la cort.

Amades, Joan. Costumari Català, el curs de l’any, volum II, Barcelona : Salvat, 1982 – 1984