Ahir el Parlament de Catalunya va abolir les corrides de toros i ens en felicitem.
El Bou de Reus de fa sis anys reivindica les festes de bous sense maltracte animal. Els bous són inherents a la cultura no només mediterrània, sinó a gairebé totes les societats agrícoles, per tant trobem festes amb bous repartides per tot el món: Tailàndia, Mèxic, Estat Francès, Guinea Bissau, Itàlia, Brasil, Costa Rica, Xina, Estats Units... La majoria han evolucionat de manera que la festa no comporta cap maltracte als animals, per exemple el famós Mardi Gras de Nova Orleans ha canviat els bous vius per figures de bous que fan la mateixa funció sense que la festa hagi perdut el seu sentit.
Però hi ha festes que no han sabut, o no han volgut, separar el sentit de la festa amb el maltracte, la tortura i la sang en públic, i per tant Catalunya, com a societat que vol ser europea i del segle XXI ha decidit democràticament prohibir-ho. De la mateixa manera que fa segles que es va prohibir llençar els cristians als lleons, o com es va prohibit cremar els heretges a la foguera, o com es va prohibir no fa tant la pena de mort i el garrot vil. La prohibició fa falta quan no hi ha civisme ni escrúpols. Simptomàticament l'Estat Espanyol sempre ha estat a la cua d'aquests avanços en drets humans. Els que s'escandalitzen i criden dient que la prohibició de les corrides de toros són un atac de la llibertat, no els hem sentit pas la veu quan el Tribunal Constitucional tombava un Estatut que havia refrendat el poble de Catalunya en referèndum o bé quan en unes eleccions democràtiques es veta a determinats partits a participar-hi. Usen els mots de "llibertat" i "democràcia" només quan els fa benefici, aquesta és seva manera d'entendre aquests valors.
Bous sí, tortura no!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada