Bous de foc

Torico de fuego de Puente de la Reina (Navarra)
A continuació us recuperem un article de salvador Palomar sobre la tradició dels bous de foc, una tradició transpirenaica:
Toro de fuego (Donosti)
"Més d’una vegada, quan es reivindica la tradició de les festes populars en què s’empra la pirotècnia i, en concret, els correfocs com a component característic de les nostres festes, s’argumenten els més de cinc segles de representacions de la lluita del bé contra el mal, de l’entremès de Sant Miquel i els diables al Ball de Diables, tal com ha arribat fins als nostres dies. I de la presència del bestiari –principalment del drac, també identificat amb l’infern– a les professons del Corpus medieval.
Zezen zusko (Bilbo - EH)
A més dels diables i el drac, com a figures pròpies dels seguicis i professons, ens cal recordar i reivindicar altres costums. Hi ha altres figures i antigues formes d’ús de la pirotècnia en la festa que ens apropen força al que avui coneixem com a correfoc, versió organitzada –i regulada– de l’antiga pràctica de jugar amb el foc pirotècnic, amb un punt de risc, avui a partir de grups de foc constituïts com a associacions, que neix al darrer terç del segle XX.


Pirineu occità

Les guites de la Patum de Berga són un excel·lent exemple d’animal festiu d’antiga tradició que permet, en les seves evolucions pels carrers o a la plaça, el joc, ruixant d’espurnes el públic que les envolta. Un altre exemple de figura festiva que permet aquest joc participatiu són els bous de foc, ben coneguts arreu de la geografia catalana i en altres indrets de la península Ibèrica. Els bous de foc poden ser, tal com s’ha apuntat, l’evolució d’antigues festes amb l’animal viu, embolat. Els bous de foc són carcasses de fusta o metàl·liques que imiten, aproximadament, la forma d’un bou.

Bou de foc d'Ademús
Molts cops, la figura del bou només s’explicita en el cap, la resta és només l’estructura. En una descripció genèrica –cada poble el basteix amb les seves característiques–, es porta a les espatlles, per sota o des de l’exterior. Plantat al mig de la plaça, s’encén i tot seguit comença a aviar correcames o carretilles, amb tro o sense, mentre cremen les fonts d’espurnes o volcans i les rodes de foc que hi ha a la carcassa, i peten els trons que porta penjats. També sol portar petits morters o tubs que projecten focs cap enlaire.


Bou de foc de Vinaròs


A més de la seva espectacularitat, comporta el risc de cremar-se amb les espurnes i, sobretot, amb els coets erràtics, que poden arribar a qualsevol indret de la plaça. Una altra forma d’evolucionar és movent-se entre el públic, amb pirotècnia al cap i al llom. Hi ha encara altres tipus, com aquells que són com una mena de carretó, amb una roda, portats per una persona i amb els focs al cap. Finalment, hi ha figures de cos sencer, portades des de dins, que poden incorporar, o no, punts de foc.

Torico de fuego, Ayerbe (Aragó)

Els bous de foc, sobretot aquestes carcasses més simples, eren un artifici de què disposaven les mateixes empreses pirotècniques i que cedien a les comissions de festes dels pobles amb l’adquisició del corresponent material pirotècnic. L’ús dels bous de foc no implicava, antigament, l’existència de cap colla de portadors i el seu ús s’explicita poc en els programes: era un recurs més per al joc festiu amb la pirotècnia, com les carretilles o el llançament de trons als peus dels altres. En l’actualitat, hi ha pirotècnies que encara els ofereixen en els seus catàlegs".

Bou de foc de Riba-roja
Exemples dels bous de focs en els catàlegs de les pirotècnies: