Ens diu el Salvados Palomar al seu bloc la Teiera:
Com que hi ha qui es deleix per trobar els avantpassats del nostre estimat bou festiu, avui reprodueixo una de les iconografies més antigues que tenim de l’animal a la ciutat. Aquest bou és dibuixat en un document del segle XIV, un protocol notarial del 1367 que es conserva a l’Arxiu reusenc.
No sabem, evidentment, si representa un bou de festa. El cert és que a l’època els bous formaven part de la festa: eren morts i menjats en les celebracions de la vila. Sí que ho és el bou de foc localitzat als tallers de la Pirotècnia Espinós que es pot veure, junt amb una mostra de la documentació aplegada, al vestíbul de l’Arxiu. Com que l’animal festiu es pot veure força bé des de l’exterior, més d’un vianant s’atura a observar-lo i descobreix aquest equipament que, a més de conservar i gestionar el patrimoni documental, té voluntat d’esdevenir un espai de difusió de la història de la ciutat.
El Bou de foc és, ara per ara, objectiu d’un parell de projectes de recuperació. D’una banda hi ha la voluntat, des de l’IMAC, de reproduir aquest model i de l’altra, la iniciativa de la colla del Bou de Reus. Espero que arribin a bona fi i que enriqueixin el panorama festiu de la ciutat, tant el que parteix de la voluntat dinamitzadora de l’Ajuntament, com el que és resultat d’un col·lectiu amb empenta que no ha parat de fer aportacions a la festa. Com anotà Cels Gomis a la seva Zoologia popular, «Bou solt, se llepa com vol». Que és un gran himne a la llibertat, afegia.
Com que hi ha qui es deleix per trobar els avantpassats del nostre estimat bou festiu, avui reprodueixo una de les iconografies més antigues que tenim de l’animal a la ciutat. Aquest bou és dibuixat en un document del segle XIV, un protocol notarial del 1367 que es conserva a l’Arxiu reusenc.
No sabem, evidentment, si representa un bou de festa. El cert és que a l’època els bous formaven part de la festa: eren morts i menjats en les celebracions de la vila. Sí que ho és el bou de foc localitzat als tallers de la Pirotècnia Espinós que es pot veure, junt amb una mostra de la documentació aplegada, al vestíbul de l’Arxiu. Com que l’animal festiu es pot veure força bé des de l’exterior, més d’un vianant s’atura a observar-lo i descobreix aquest equipament que, a més de conservar i gestionar el patrimoni documental, té voluntat d’esdevenir un espai de difusió de la història de la ciutat.
El Bou de foc és, ara per ara, objectiu d’un parell de projectes de recuperació. D’una banda hi ha la voluntat, des de l’IMAC, de reproduir aquest model i de l’altra, la iniciativa de la colla del Bou de Reus. Espero que arribin a bona fi i que enriqueixin el panorama festiu de la ciutat, tant el que parteix de la voluntat dinamitzadora de l’Ajuntament, com el que és resultat d’un col·lectiu amb empenta que no ha parat de fer aportacions a la festa. Com anotà Cels Gomis a la seva Zoologia popular, «Bou solt, se llepa com vol». Que és un gran himne a la llibertat, afegia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada