11 de juny 2012

Bou i arròs, de la llauna al plat

Bou i arròs, de la llauna al plat

«Realment la festa major de Reus está a les acaballes, puix fins del célebre bou y arròs no’n queda més que ‘l record.»
Foment, 29/6/1909

Aquest cap de setmana, a la Fira del Vi de Reus es pot tastar el bou i arròs que la colla del Bou de Reus ofereix com a plat precuinat. El bou i arròs en llauna, preparat per una empresa especialitzada en receptes tradicionals i preparacions artesanals, es pot trobar des de fa un parell d’anys a diferents establiments de Reus i a la Botiga de la Festa Major. El plat consta del brou, amb el bou i les verdures, i també d’una dosi d’arròs que s’hi ha d’adjuntar en el moment de la cocció.
A Reus, el costum de menjar bou i arròs per Festa Major ve d’antic. Les referències a la pràctica de matar bous a càrrec de la Vila per al consum de la seva carn –tres, al segle XVII– per Corpus i Sant Pere es troba ben documentada i diversos autors, al segle XIX, consideren aquest plat com un dels components característics del nostre costumari festiu.
Si a l’entrada del segle XX el ritu semblava a punt de desaparèixer –«els consellers municipals ja no es feien, com altres temps, mutus presents de ventalls amb flocs de borles ni eren molts els veïns que complissin amb el precepte aforístic de per Sant Pere, bou i arròs», escriu Pere Cavallé–, el cert és que, un segle després, aquest menjar ha retornat amb força a la festa. El 2008, la colla del Bou de Reus va recuperar aquest plat, adaptant-lo a les necessitats del present.

Avui, el bou i arròs es pot menjar a casa –la recepta es troba a la xarxa–, en l’àpat col·lectiu que organitza la colla del Bou dins el programa de la Festa Major de Sant Pere, en algun restaurant que el prepara i, també, com a menjar precuinat. Aquesta és una opció que enllaça tradició amb ritme de vida quotidià i que no desmereix, en absolut, la qualitat de la proposta. Se’n fa una producció limitada, artesanal, adreçada bàsicament a la població de Reus en un moment concret de l’any, però ningú priva de menjar-ne quan vingui de gust.