10 anys de Bou, per Fito Luri

El Bou de Reus va néixer entre converses, il·lusions, i el desig de crear un element nou a les festes de Reus que trenqués una mica els protocols establerts, que es pogués veure i viure des d’un punt de vista diferent, no perquè no ens agradés quelcom de les nostres festes, sinó perquè creiem fermament que crear un element nou que actués de forma alternativa era totalment complementari i enriquia encara més les festes de la nostra ciutat. Teníem la certesa que amb el temps acabaria quallant, agradant, formant part de la nostra quotidianitat els dies senyalats a Reus.

Vam decidir que el Manel Llauradó, escultor de la nostra ciutat era la persona més indicada per construir-lo, ja havia fet altres elements no només per la nostra ciutat, sinó que per altres indrets. Sabíem que si en Manel construïa el Bou seria una bèstia bonica, amb mirada noble, tindria un cos poderós, i en definitiva seria una bèstia que enamoraria a primer cop d’ull. I així va ser, va construir un Bou que dignificava encara més la nostra ciutat, a més el va pintar d’un color negre-gris que li dona una llum especial a qualsevol hora del dia, una autentica obra d’art feta des de la sensibilitat més profunda tenint en compte el significat que es volia donar al Bou a les nostres festes.

Per què un Bou?, doncs perquè a Reus per les festes de barris es feien correbous, perquè som mediterranis, perquè per Sant Pere els veïns menjaven bou amb arròs, per Corpus també era un element molt especial i important, i perquè també volíem que fos una bèstia de foc, i volíem reivindicar la importància dels bous en les festes del Mediterrani defugint de la barbàrie de les “corridas de toros”, amb les quals no ens sentíem gens identificats, i no hi estàvem gens d’acord. Enteníem el Bou com un animal lligat en les nostres tradicions Trobar diners va ser el més costós, al no voler formar part de la festa més protocol·lària de la ciutat, i per tant al no formar part del seguici festiu de la ciutat, no rebríem subvencions per part de l’administració local, de fet era el més coherent per part nostra també, així que vam anar botiga per botiga, particular a particular, empresa per empresa a demanar diners per poder fer el Bou de Reus. Va ser feixuc doncs quan parlem de diners, i tot i que molta gent ens va ajudar no vam aconseguir tots els diners fins bastant més endavant, va ser un procés lent. Ara encara agraeixo la paciència i el suport d’en Manel Llauradó a l’hora de cobrar la feina feta, no hi ha dubte que des d’un bon principi va entendre la filosofia del Bou, i per tant mai vam rebre una mala cara per part seva, ans tot el contrari, Reus ja tenia Bou, tenia un nou element que aportaria coses noves a les nostres festes.

Ara amb deu anys passats, i tot i que ja fa molt de temps que no porto el Bou, he de reconèixer que no puc evitar emocionar-me cada cop que el veig, m’agrada veure’l al Mercadal per Sant Joan preparat per envestir i embellir-la festa, no puc evitar atansar-me i tocar-lo. Aprofito aquestes quatre paraules per agrair a tots aquells que entre converses i somriures a la taverna del Carrasclet, mica en mica van crear un element que amb els anys ha acabat formant part de les nostres retines més festives, més reusenques, més bèsties! No hi ha dubte que la feina i la dedicació dels portadors durant aquests anys han fet del Bou un element més a la nostra ciutat, àmpliament consolidat i estimat, ara més que mai i com des d’un bon principi el Bou és de Reus. Als portadors del Bou els hi vull donar les gràcies, per haver fet realitat un desig, un somni. Tenir somnis és bonic, construir-los és un altra cosa. Moltes gràcies portadors!

Visca el bou de Reus, visca Sant Pere, visca Reus, i visca Catalunya

Que la festa sigui bèstia

Fito Luri