Historial de sortides del bou 2010

16 sortides i 10 activitats

31-03, Botarell, (macro)calçotada de la colla
12-02, Reus, Carnaval, comparsa dels bous i les pastoretes
26-03, Reus, festa de Reus Decideix al barri Niloga
07-04, Reus, xerrada del bou al col·legi La Salle
10-04, Reus, Festa al Pallol de Reus Decideix
18-04, Reus, Festa final de Campanya de Reus Decideix
29-05, Reus, Fira d'entitats
01-05, Montbui, trobada de bous dels PPCC
05-06, Reus, declaració de la Festa Major de Reus com a Festa Patrimonial
10-06 Reus, Roda de premsa de presentació del bou i arròs en llauna
11-06 Reus, stand de Bou i arròs a al Fira del Vi
12-06 Reus, stand de Bou i arròs a al Fira del Vi 
13-06 Reus, stand de Bou i arròs a al Fira del Vi 
19-06, Reus, sopar de bou i arròs i cercavila
24-06, Reus, Cercavila de Sant Joan, Diada Nacional dels PPCC, Cercavila del Masclet,
26-06, Reus, Correbars del Bou amb la Bandarra Street Orkestra, els gegants l Pla de Santa Maria i lliurament de la Gorra de Portador i la Cagarada del Bou.
17-07, Montbui, trobada de bous
24-07, Almoster, Festa Major
11-09, Reus, Manifestació de l'11 de Setembre
24-09, Reus, Cercavila del Masclet
16-10, Pla de Santa Maria, Fira del vent
23-10, Reus, casament de dos portadors
14-11, la Selva del Camp, corder a l'ast de la colla
12-12, Barcelona, festa d’inici de campanya de Barcelona Decideix
23-12, Reus, concentració pel català a l'escola

Festa de Cap d'Any a la Palma de Reus

És una vergonya! Tots contra el Suprem

Ahir al matí, el Tribunal Suprem espanyol ha dictat tres sentències que imposa el castellà com a llengua vehicular als centres educatius de la Comunitat Autònoma de Catalunya, significant aquest, un nou atac a les institucions autonòmiques i al model d'immersió lingüística. Per denunciar aquesta nova imposició, ahir a les 8 del vespre, es va fer una concentració a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, mentre que avui, dijous al vespre, es convoquen concentracions davant de tots els ajuntaments dels Països Catalans per exigir la independència, com a única opció perquè es respectin els nostres drets com a poble. A les nostres comarques, de moment, hi ha confirmades una concentració a les 7 del vespre a la plaça del Mercadal de Reus, a 2/4 de 8 del vespre a la plaça del Blat de Valls, i a les 8 del vespre a la plaça de la Font, de Tarragona.

Festa de Cap d'Any a la Palma

Com en els darrers anys, i ja en van quatre, el Casal Despertaferro! organitza una festa a la Palma per la nit de Cap d'Any. Una mega revetlla de Cap d'Any que durarà fins a les 7 de la matinada amb Dj's, cotilló i coca amb xocolata, maquinetes que fan fum i colors guais, i beguda a dojo és clar!

Ja podeu adquirir les entrades a 30 euros per als socis a la botiga Batabat Kultur , i a 40 si encara no en sou al Bar Campus, l'Absenta, la Llibreria Gaudí i també a la botiga Batabat Kultur.

Com en els anys passats, tots els diners que es recaptin aniran destinats a les obres de la nova seu, que ja estem a punt d'inaugurar.

Els portadors i portadores del Bou tindran un 25% de descompte en l'entrada.

El Bou i arròs (paella de menuts de bou) per Jaume Fàbrega

El reconegut crític gastronòmic Jaume Fàbrega al volum tercer de la seva obra La cuina catalana (de nou volums d'Edicions Isard) a l'apartat dels arrossos, a banda d'altres diverses i suculents receptes, té un article dedicat al Bou i arròs.
Fàbrega parla del arròs de bou com un arròs insòlit però tradicional de les comarques de l'Horta del País Valencià. També anomenat com a paella de bou, aquest plat tenia l'origen en les famílies de llauradors que criaven bou, i que quan els portaven a l'escorxador, de torna ens donaven els menuts o les parts menys valorades de la bèstia com seria la gargamella.

La recepta que ens proposa Jaume Fàbrega consisteix en posar una paella amb oli al foc i anar-hi afegint per aquest ordre i fet a trossos: una cabeça d'all, el cor, la gargamella i el fetge. Després de fer-hi una remenada s'hi tira pebre vermell i s'hi afegeix aigua o caldo de bou i un grapat de cigrons. Quan ja ha bullit una estona i s'hi posa l'arròs i es deixa coure vint minuts. Es treu del foc i es serveix al moment perquè no es covi.
També explica que era tradicional que abans de treure l'arròs del foc s'hi posaven fulles d'enciam o d'escarola perquè prenguessin una mica de greix, i aquestes es retiraven al moment de servir. L'arròs de bou té més a veure amb un arròs caldós que no pas amb una paella.

Fàbrega també explica que l'arròs amb bou era també un plat tradicional de la ciutat de Girona el dia de Corpus, i com passava a Reus per Sant Pere, es matava un bou o una vedella i la carn era repartida.

Bou i arròs com a plat de Nadal al s.XIX

Referències literàries al Bou i arròs III: Baró de Maldà

El Baro de Maldà des de 1769 i fins a la mort el 1819, durant cinquanta anys i amb una regularitat admirable, va escriure un diari que va anomenar Calaix de sastre. Volia copsar tot allò que succeïa al seu voltant i donar-ne notícia, parlant del que es feia a Barcelona el primer dia de l'any explica: "dia que es sol dir de menjar fideu ab sucre, los aprroquians de Santa Maria; que també solen dir de semblants festes, en la taula, de bou i arròs, suvre y canyella".
Veiem doncs com el Bou i arròs era un plat de festa a diversos llocs de Catalunya, talment com a Reus era per Sant Pere, veiem com a Barcelona ho era per les festes de Nadal.

Referències literàries al Bou i arròs II: Reus, Paris y Londres

Una altra referència literària, que ens demostra la popularitat que tenia el bou i arròs avançat el segle XIX, també és en una obra de teatre, també publicada el 1866 i que, a més, fou estrenada al teatre Romea el tres d'abril del mateix any. Es tracta de Reus, Paris y Londres, comedia en dos actes y en vers de Marcial Busquets (1832-1878), traductor i escriptor de comèdies. En les darreres rèpliques d'aquesta comèdia es parla de la Festa Major de Sant Pere:
"-[...] per Sant Pere
qu'es festa major de Reus
[...]
-Hi haurá ball de bastonets
-Y castell de fochs!
- Xiquets!
menjaréu bou ab arrós!
-Es un bocado real!"

Referències literàries al Bou i arròs I: Ganxets y pelacanyas

Gràcies a google books una simple cerca ens permet trobar molta més bibliografia que hores i hores tancats en una biblioteca. Una cerca sobre el plat de la Festa Major de Reus, el Bou i arròs ens ha permès trobar referències en la literatura, fet que demostra que finsa al segle XIX el Bou i arròs gaudia d0una immensa popularitat, si no no hagués estat esmentat.


Una d'aquestes mostres la trobem a Los Ganxets y pelacanyas: primer ensatj poétich-jocos del Cisne vendrellense, una obra publicada el 1866 que fa referència a les tradicional disputes entre Reus i Tarragona.

En aquesta obra de teatre trobem nombroses referències a signes d'identitat de les dues ciutats, i la identitat gastronòmica de Reus és el Bou i arròs. De fer en una escena còmica un reusenc fa asseure a taula uns tarragonins i els convida a menjar Bou i arròs, com si això fos una manera de mortificar-los.
I un personatge de l'obra diu:
"Les grans costums dels ganxets
es fer cocas, bou ab arrós,
anar lo diumenge al trós,
o bè á fer suchs als masets".

De El Bou de Reus

Per aquells que vulgueu llegir el llibre sencer aquí el teniu:

Una altra tradició recuperada (de casualitat)

Des de fa dues festes majors de Sant Pere que el Bou de Reus ha recuperat de casualitat una tradició oblidada. Aquesta és que al pati de l'Hospital de Sant Joan s'hi guardessin els elements festius. Això era: els Gegants i la Mulassa.

Es sap, i de fet les fotografies que hi ha a continuació ho certifiquen, que durant molts anys els gegants i al Mulassa es guardaven a l'Hospital de Sant Joan.

Pere Cavallé a Festes de Reus, tot recordant la seva pròpia infantesa, descriu aquest costum a finals del segle XIX com a propi de les diades de Corpus i de Sant Pere:

«Dinàvem i, molt abans de les tres de la tarda, tots els xiquets de Reus ens trobàvem congregats a la plaça de Sant Joan per a esperar la sortida dels gegants. Apareixen, aquests, per la porta de l’Hospital; s’arrengleraven al mig de la carretera: al davant, la mulassa, la guita; després, els dolçainers –en una orella, un clavell i, a l’altra, la ploma amb que desembussaven la llengüeta de l’instrument– i a continuació, la vitxeta i el vitxet, la geganta i el gegant moro; la parella d’indis... i una corrua de brivalls que, si no rumbejaven la coca amb cireres com en els dies de Corpus, pocs érem que no portéssim alguna llaminadura per més endolcir la fruicció d’aquella tarda feliç. A l’hora fixada, la joiosa comitiva es posava en marxa carrer de Sant Joan avall, per anar a la plaça del Mercadal i d’allí seguir la ruta a què obligava el costum de ballar el vals davant les cases dels regidors i autoritats.»

La colla del Bou, buscant un espai per a poder guardar el Bou els dies de festa i no haver-lo de trasportar cada dia que surt des del mas on passa els hiverns fins al centre de Reus, va buscar algun lloc cèntric i que no estés ple com passa al vestíbul de l'Ajuntament. Gentilment Sagessa ens va facilitar que els dies de festa es pugués desar el Bou al vestíbul de l'Hospital, d'aquesta manera està guardat, vigilat i també serveix de distracció momentània a aquells que malauradament han de transitar per aquell indret. I de passada, sense ser-ne gaire conscients, vam recuperar una tradició oblidada.

Sortida dels gegants de l'Hospital el 1904 (no 1906).

Els castells Patrimoni de la Humanitat!

Felicitats als Xiquets de Reus per la part que els pertoca!!

Mira-t'ho!

El Bou tocarà el cel (a la Fira del Vent)

Aquest dissabte 16 d'octubre el Bou anirà al Pla de Santa Maria, a la Fira del Vent.
Plantarem el Bou i farem un tomb per al fira (si voleu comprar-vos una avioneta és el vostre moment).
A les 17:30 comença la cercavila i després a les 7 ens donen berenar-sopar. Si voleu venir hi sou convidats, (sempre que hagueu portat el Bou).

Bous de foc

Torico de fuego de Puente de la Reina (Navarra)
A continuació us recuperem un article de salvador Palomar sobre la tradició dels bous de foc, una tradició transpirenaica:
Toro de fuego (Donosti)
"Més d’una vegada, quan es reivindica la tradició de les festes populars en què s’empra la pirotècnia i, en concret, els correfocs com a component característic de les nostres festes, s’argumenten els més de cinc segles de representacions de la lluita del bé contra el mal, de l’entremès de Sant Miquel i els diables al Ball de Diables, tal com ha arribat fins als nostres dies. I de la presència del bestiari –principalment del drac, també identificat amb l’infern– a les professons del Corpus medieval.
Zezen zusko (Bilbo - EH)
A més dels diables i el drac, com a figures pròpies dels seguicis i professons, ens cal recordar i reivindicar altres costums. Hi ha altres figures i antigues formes d’ús de la pirotècnia en la festa que ens apropen força al que avui coneixem com a correfoc, versió organitzada –i regulada– de l’antiga pràctica de jugar amb el foc pirotècnic, amb un punt de risc, avui a partir de grups de foc constituïts com a associacions, que neix al darrer terç del segle XX.


Pirineu occità

Les guites de la Patum de Berga són un excel·lent exemple d’animal festiu d’antiga tradició que permet, en les seves evolucions pels carrers o a la plaça, el joc, ruixant d’espurnes el públic que les envolta. Un altre exemple de figura festiva que permet aquest joc participatiu són els bous de foc, ben coneguts arreu de la geografia catalana i en altres indrets de la península Ibèrica. Els bous de foc poden ser, tal com s’ha apuntat, l’evolució d’antigues festes amb l’animal viu, embolat. Els bous de foc són carcasses de fusta o metàl·liques que imiten, aproximadament, la forma d’un bou.

Bou de foc d'Ademús
Molts cops, la figura del bou només s’explicita en el cap, la resta és només l’estructura. En una descripció genèrica –cada poble el basteix amb les seves característiques–, es porta a les espatlles, per sota o des de l’exterior. Plantat al mig de la plaça, s’encén i tot seguit comença a aviar correcames o carretilles, amb tro o sense, mentre cremen les fonts d’espurnes o volcans i les rodes de foc que hi ha a la carcassa, i peten els trons que porta penjats. També sol portar petits morters o tubs que projecten focs cap enlaire.


Bou de foc de Vinaròs


A més de la seva espectacularitat, comporta el risc de cremar-se amb les espurnes i, sobretot, amb els coets erràtics, que poden arribar a qualsevol indret de la plaça. Una altra forma d’evolucionar és movent-se entre el públic, amb pirotècnia al cap i al llom. Hi ha encara altres tipus, com aquells que són com una mena de carretó, amb una roda, portats per una persona i amb els focs al cap. Finalment, hi ha figures de cos sencer, portades des de dins, que poden incorporar, o no, punts de foc.

Torico de fuego, Ayerbe (Aragó)

Els bous de foc, sobretot aquestes carcasses més simples, eren un artifici de què disposaven les mateixes empreses pirotècniques i que cedien a les comissions de festes dels pobles amb l’adquisició del corresponent material pirotècnic. L’ús dels bous de foc no implicava, antigament, l’existència de cap colla de portadors i el seu ús s’explicita poc en els programes: era un recurs més per al joc festiu amb la pirotècnia, com les carretilles o el llançament de trons als peus dels altres. En l’actualitat, hi ha pirotècnies que encara els ofereixen en els seus catàlegs".

Bou de foc de Riba-roja
Exemples dels bous de focs en els catàlegs de les pirotècnies: