Bou de Reus from l'Orangette de Reus on Vimeo.
30 de setembre 2010
25 de setembre 2010
El Bou crea escola!!
A la sortida de la vigília de la Festa de la Misericòrdia el Bou es va veure acompanyat de diversos petits bous. Som-hi amb el Bou!!
Per cert, aviat sortirà a la llum una notícia relacionada amb el Bou, per si de cas repasseu les pistes que es poden trobar al bloc del Salvador Palomar.
17 de setembre 2010
SORTIDA DE MISERICÒRDIA 2010
16 de setembre 2010
El Bou i Almoster
Visca els musterencs i musterenques!
13 de setembre 2010
11 de setembre 2010
02 de setembre 2010
Cartell banyut!!
01 de setembre 2010
Propera sortida l'11 de Setembre
12 d’agost 2010
03 d’agost 2010
El carrer i l'Hostal del Bou a Reus

Ens explica Ramon Amigó al volum Materials per a l'estudi dels noms de lloc i de persona, i renoms del terme de Reus que hi havia hagut un parell de carrers que s'havien anomenat fins fa un parell de generacions del Bou. Diu:
El carrer del Bou
És una denominació popular del carrer de Vilar. Hi donava l'hostal del Bou.
Referències:
"Carrer del Bou" (Forners i panaders. primeries del segle XIX. Document núm. 58 del lligall "Gremis 1600-1800". AHMR).
"Carrer Vilà o Bou" (Soler 1856: Plano de la Ciudad de Reus)
"Calle Vilá (Bou)" "Diario, 12.1.1896"
El carrer de l'Hostal del Bou
Denominació popular que s'aplicava al carrer de Casals. Avui quasi que ningú no la fa servir, tret d'alguna persona de molta edat. Com es veu infra, també s'aplicava al carrer del Vilar. L'Hostal del Bou tenia l'entrada al carrer de Casals, però també donava al de Vilar.
Referències:
"Calle Vilá (Hostal del Bou)" (Actes, 8.10.1885, 661)
L'Hostal del Bou
Ja no l'anomena gairebé ningú, sobretot d'ençà que, ja fa anys, es va modernitzar i va agafar el nom de fonda i, fins i tot, d'hotel. Ocupa un edifici del carrer de Casals cantonada amb el carrer de Vilar.
Referències:
"Jph. Adzerias hostaler hostal del Bou" (Cad. 1827, 267v); "Fonda del Bou" Aymat, José Monografia geográfica... (1905).
Mostra un mapa més gran
29 de juliol 2010
Festes de bous, llibertat i tortura

Ahir el Parlament de Catalunya va abolir les corrides de toros i ens en felicitem.
El Bou de Reus de fa sis anys reivindica les festes de bous sense maltracte animal. Els bous són inherents a la cultura no només mediterrània, sinó a gairebé totes les societats agrícoles, per tant trobem festes amb bous repartides per tot el món: Tailàndia, Mèxic, Estat Francès, Guinea Bissau, Itàlia, Brasil, Costa Rica, Xina, Estats Units... La majoria han evolucionat de manera que la festa no comporta cap maltracte als animals, per exemple el famós Mardi Gras de Nova Orleans ha canviat els bous vius per figures de bous que fan la mateixa funció sense que la festa hagi perdut el seu sentit.
Però hi ha festes que no han sabut, o no han volgut, separar el sentit de la festa amb el maltracte, la tortura i la sang en públic, i per tant Catalunya, com a societat que vol ser europea i del segle XXI ha decidit democràticament prohibir-ho. De la mateixa manera que fa segles que es va prohibir llençar els cristians als lleons, o com es va prohibit cremar els heretges a la foguera, o com es va prohibir no fa tant la pena de mort i el garrot vil. La prohibició fa falta quan no hi ha civisme ni escrúpols. Simptomàticament l'Estat Espanyol sempre ha estat a la cua d'aquests avanços en drets humans. Els que s'escandalitzen i criden dient que la prohibició de les corrides de toros són un atac de la llibertat, no els hem sentit pas la veu quan el Tribunal Constitucional tombava un Estatut que havia refrendat el poble de Catalunya en referèndum o bé quan en unes eleccions democràtiques es veta a determinats partits a participar-hi. Usen els mots de "llibertat" i "democràcia" només quan els fa benefici, aquesta és seva manera d'entendre aquests valors.
Bous sí, tortura no!
28 de juliol 2010
El Bou de Reus a la planta de pediatria del nou Hospital
Subscriure's a:
Missatges (Atom)







