Bou de Solsona

From Bous dels Països Catalans

L’any 1934, segons el llibre Gegants, nans i altres entremesos de Joan Amades, el Bou de Solsona era l’únic bou existent a Catalunya. Les primeres referències sobre aquesta peça del bestiari festiu solsoní les trobem en unes anotacions del final del segle XVIII. Trobem altres citacions l’any 1815, però és l’any 1844 quan es construeix un nou bou. L’any 1927 aquest nou bou es restaura i surt sense interrupció fins al 1934. L’any 1936 es salva de la crema de convents juntament amb la mulassa i el drac solsonins, i entre 1940 i 1946, Manel Dalmau el restaura en diverses ocasions. El 1956 es refà el Bou de Solsona, i en aquesta tasca, sota de diverses capes de pintura i diferents materials provinents d’altres restauracions, es va trobar una mandíbula real de bou que, suposadament, hi era col·locada perquè les dents originals es veiessin. Aquest bou de l’any 1956 fou construït pel prestigiós escultor constructor de figures festives solsoní Manel Casserras i Boix; el Bou de Solsona fou la seva primera peça.

El bou de 1956 no tenia potes i, per tant, quan es volia plantar es recolzava en algun mur o simplement s’estirava a terra. Juntament a això, el fet de ser una figura portada per una persona feia que sovint anés per terra. Una de les caigudes més espectaculars va ocórrer per la Festa Major de Solsona de 1992, quan es desfigurà la testa. Manel Casserras, l’encarregat de la seva restauració, va aprofitar l’ocasió per recuperar les característiques físiques que el Bou de Solsona tenia abans de les festes de la Coronació.

Una de les particularitats pròpies del Bou de Solsona és la forma especial de dur-lo, inclinant-lo cap al costat on porta un fuet, mentre llança foc per les banyes.

Text i foto de Gerard Pouget