LES FESTES DE BARRI
Les festes en les quals trobem mes sovint referit el costum de fer córrer bous son les festes de barri. En parlar de festes de barri ens cal diferenciar entre les festes de carrer que es desenvolupaven la setmana següent del Corpus, a les quals ja hem fet referència anteriorment, i les que tenien lloc en altres moments de l’any, principalment a l’estiu. Aquestes eren una mena de petites -i no tant petites- festes majors que un conjunt de carrers feia en honor al sant Patró del barri, be perquè existia alguna capella, en l’àmbit del barri, dedicada a aquest.
Les festes de barri dedicades a les capelles, les tenim documentades des de començaments del segle XVIII (1702, barri de I’Hospital). Amb diverses interrupcions i notables transformacions, constitueixen un tipus de festa popular que ha arribat fins als nostres dies.
Disposem, a les actes del Consell de la Vila, d’una detallada descripció de les antigues festes de barri, datada el 24 de juny de 175ó. En aquesta ocasió el Consell vol privar “las festas que feyan los barris a las capellas de los respectius Portals y casi tots los demés carrers” per ser mes pròpiament “divertiments humans que no dedicació y consagració de cultes als Sants, puix lo que merament concestian era en fer los Sacristans y Sacristanas, acompanyats de musica, matinades per las cases enramant las portas de espígol o altres odoríficas herbas, fer correr per tota la vila, amb gran albarot de xichs y grans, un bou o vadell, y despres fentlo matar y tallar, repartirlo venent entre los del barri o carrer en no poch dany de las comunas carnisserias…”. Val a dir que en el fons d’aquest intent de prohibició, no reexida a la llarga, hi trobem els perjudicis econòmics que aquestes festes ocasionen tant als establiments municipals com a les captes de la pròpia església.
Aquesta referència documental ens indica que l’animal era mort després del correbou, però sembla que no ho era públicament- i que la seva carn era repartida a venuda entre el veïnat, a l’estil de diverses celebracions del mateix tipus que han perdurat fins als nostres dies.
Malauradament, tenim ben poques notícies de les festes de barri de la primera meitat del segle XIX i del seu contingut, tot i que podem constatar que n’hi havia. A partir del 1860, a Reus, amb l’existència de premsa diària impresa, la quantitat d’informació de que disposem augmenta considerablement i podem fer un seguiment de les festes de barri, en que es constata la repetida presencia de correbous en els programes de diversos barris: el de Santa Anna, el de Sant Jaume i, sobretot, el de Sant Magí (l’Illa).
El córrer la vedella solia tenir lloc a primera hora de la matinada. Així podem llegir als programes: “Sobre las tres de la madrugada se correrà por las calles una ternera” (Barri de Sant Jaume, 1863) o be “en la madrugada del dia 26 hubo una corrida de un toro” (notícia de la celebració de la festa del barri de Santa Anna, 1864). Aquest costum de fer bous a la matinada, que es conserva en algunes festes de barri actuals de la comarca, sembla ser, pel que fa a l’horari, característic d’aquest tipus de festa, probablement perquè, en trobar-se els carrers lliures d’activitat quotidiana, era mes fàcil desenvolupar l’acte sense problemes. Aquest no es, però, el cas de la Festa Major.
Com ja s’ha descrit, l’acte consistia a córrer davant la vedella pels carrers en festa. No hem trobat referències explícites a la mort de l’animal, la qual cosa ens fa suposar que, o no el mataven, o, si ho feien, era fora del context festiu.
Cap el 1876, del barri de Sant Magí, tenim la notícia que “por la tarde tenian dispuesta una ternera habiendo pedido permiso para torearla durante la noche” i el programa d’aquest mateix barri de l’any 1880 ens parla de “parodia de corridas”, la qual cosa ens fa suposar que, a mes de la cursa pels carrers, s’havien desenvolupat pràctiques tauromàquiques en un recinte mes o menys definit. No hi ha, però, cap notícia de curses de braus o de la presencia de torejadors en aquestes festes de barri. D’altra banda, s’apunta un to burlesc en el desenvolupament de l’acte.
Podríem insistir en altres exemples, però en línies generals sembla prou definit el costum.
Pel que fa al costum del bou embolat no hem trobat, per ara, cap altra referència històrica, relativament propera, llevat del programa de festes de Santa Càndida, a Falset, el 1863, en el qual s’afirma que a les dues de la tarda del dia 6 de setembre “se correrà en la plaza de la Constitucion un toro embolado”, i encara en desconeixem les característiques.
El costum de fer córrer la vedella, a Reus, es deuria perdre en els darrers anys del segle passat (XIX). Bofarull (el 1880) ens diu “Sia per lo que’s vuila, la costum de córrer la badella se pot donar per perduda a extinguida”. I Pere Cavallé afirma, el 1889, referint-se a la Festa Major: “Se feyan festas populars que proporcionavan molta animació, com per exemple: córrer la badella, fer cossos, balls representats y fins torres; tot això avuy ja no’s fa”. La manca de referències a la premsa local i als programes de festes que coneixem de l’època ens confirmen que, efectivament, cal donar per pràcticament desaparegut el costum cap al 1890, com a més tard.
No es aquest el cas de diverses poblacions de la comarca, en les quals el costum persisteix, lligat ales festes de barris.
A l’actualitat son, almenys, dues poblacions les que fan bous. Ambdues per festes de barri, als voltants del Corpus. Són Mont-roig del Camp (Barri de Dalt) i Cambrils (Barri de l’Eixample).
A Mont-roig hi ha també bous per la Fira. A Reus, fa uns anys, algun barri havia fet festes amb vedelles. Igualment s’han fet festes amb bous en altres poblacions de la comarca corn Hospitalet de l’Infant o, dins el mateix terme de Mont-roig, a la banda de la platja.
Extret de: Salvador Palomar, Festes de Bous a Reus, notícia històrica Carrutxa, Reus, 1988.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada