FER VEDELLES
Amb el nom de córrer la badella, simplement, fer vedelles, es coneixia a Reus el costum de fer bous, costum que hauria tingut un notable arrelament tant a la ciutat corn en altres poblacions de la comarca. Consistia, bàsicament, a fer córrer pels carrers de la vila una vedella, amb motiu de la Festa Major o les festes de barri.
La Festa Major, per Sant Pere, es caracteritzava, segons Antoni de Bofarull, per les diversions de balls, torres, badelles y cóssos. Bofarull, que publica el 1880 el seu llibre referit als costums reusencs de la primera meitat del segle XIX, coincideix amb altres autors locals a afirmar les concordances entre els actes de la Festa Major i les festes de barri de la vuitada de Corpus.
Bofarull dedica un capítol del seu llibre al tema, i ens descriu el costum així: “Si’l cos de ruchs es un preludi dels hipodroms, la badella era una pretensio tauromàquia, despullada de tota barbaritat. Lo correr la badella, costum ja casi desapareguda en lo poble de que m’ocupo, no era diversio exclusiva de allí, perque en molts altres pobles de Catalunya s’ha practicat, y no fa molts anys que la vaig veurer anunciada en festas de comarcas mes inmediatas al Pirineu, y consistia en avisar, pera que tothom estigues previngut y s’evitessen desgacias, que si tal hora se soltaria una badella, y que se la faria correr per tal o qual carrer”.
Pel que apunta Bofarull, en aquesta època, no es deuria donar mort a l’animal i la diversió consistia a córrer i fer córrer l’animal mes que altra cosa. Bofarull indica que no es solien produir accidents greus: “Se podria citar lo cas raro de algú que, fugint se girés un peu, però succeheix també un dia de alarma en una professo, ó quant hi ha coredissas en temps de barricadas” i cita una anècdota que probablement s’inspira en un fet real: “de ficarse la badella, per exemple, en una botiga de plats y ollas, però la trancadissa que’n resulta no deixarà de fer ríurer, y no plorara l’amo dels plats trencats, perquè com l’Ajuntament l’indemnizarà (cosa no difícil de lograr sobre tot si’s te un parent regidor), encara ha de benehir la badella, que, en pochs minuts, li ha fet despatxar mes mercaderia que no hauria despatxat en dos mesos o pot ser en sis”.
Extret de: Salvador Palomar, Festes de Bous a Reus, notícia històrica Carrutxa, Reus, 1988.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada