23 de desembre 2010

És una vergonya! Tots contra el Suprem


Ahir al matí, el Tribunal Suprem espanyol ha dictat tres sentències que imposa el castellà com a llengua vehicular als centres educatius de la Comunitat Autònoma de Catalunya, significant aquest, un nou atac a les institucions autonòmiques i al model d'immersió lingüística. Per denunciar aquesta nova imposició, ahir a les 8 del vespre, es va fer una concentració a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, mentre que avui, dijous al vespre, es convoquen concentracions davant de tots els ajuntaments dels Països Catalans per exigir la independència, com a única opció perquè es respectin els nostres drets com a poble. A les nostres comarques, de moment, hi ha confirmades una concentració a les 7 del vespre a la plaça del Mercadal de Reus, a 2/4 de 8 del vespre a la plaça del Blat de Valls, i a les 8 del vespre a la plaça de la Font, de Tarragona.

22 de desembre 2010

Festa de Cap d'Any a la Palma


Com en els darrers anys, i ja en van quatre, el Casal Despertaferro! organitza una festa a la Palma per la nit de Cap d'Any. Una mega revetlla de Cap d'Any que durarà fins a les 7 de la matinada amb Dj's, cotilló i coca amb xocolata, maquinetes que fan fum i colors guais, i beguda a dojo és clar!

Ja podeu adquirir les entrades a 30 euros per als socis a la botiga Batabat Kultur , i a 40 si encara no en sou al Bar Campus, l'Absenta, la Llibreria Gaudí i també a la botiga Batabat Kultur.

Com en els anys passats, tots els diners que es recaptin aniran destinats a les obres de la nova seu, que ja estem a punt d'inaugurar.

Els portadors i portadores del Bou tindran un 25% de descompte en l'entrada.

04 de desembre 2010

El Bou i arròs (paella de menuts de bou) per Jaume Fàbrega


El reconegut crític gastronòmic Jaume Fàbrega al volum tercer de la seva obra La cuina catalana (de nou volums d'Edicions Isard) a l'apartat dels arrossos, a banda d'altres diverses i suculents receptes, té un article dedicat al Bou i arròs.
Fàbrega parla del arròs de bou com un arròs insòlit però tradicional de les comarques de l'Horta del País Valencià. També anomenat com a paella de bou, aquest plat tenia l'origen en les famílies de llauradors que criaven bou, i que quan els portaven a l'escorxador, de torna ens donaven els menuts o les parts menys valorades de la bèstia com seria la gargamella.

La recepta que ens proposa Jaume Fàbrega consisteix en posar una paella amb oli al foc i anar-hi afegint per aquest ordre i fet a trossos: una cabeça d'all, el cor, la gargamella i el fetge. Després de fer-hi una remenada s'hi tira pebre vermell i s'hi afegeix aigua o caldo de bou i un grapat de cigrons. Quan ja ha bullit una estona i s'hi posa l'arròs i es deixa coure vint minuts. Es treu del foc i es serveix al moment perquè no es covi.
També explica que era tradicional que abans de treure l'arròs del foc s'hi posaven fulles d'enciam o d'escarola perquè prenguessin una mica de greix, i aquestes es retiraven al moment de servir. L'arròs de bou té més a veure amb un arròs caldós que no pas amb una paella.

Fàbrega també explica que l'arròs amb bou era també un plat tradicional de la ciutat de Girona el dia de Corpus, i com passava a Reus per Sant Pere, es matava un bou o una vedella i la carn era repartida.

03 de desembre 2010

Bou i arròs com a plat de Nadal al s.XIX

Referències literàries al Bou i arròs III: Baró de Maldà

El Baro de Maldà des de 1769 i fins a la mort el 1819, durant cinquanta anys i amb una regularitat admirable, va escriure un diari que va anomenar Calaix de sastre. Volia copsar tot allò que succeïa al seu voltant i donar-ne notícia, parlant del que es feia a Barcelona el primer dia de l'any explica: "dia que es sol dir de menjar fideu ab sucre, los aprroquians de Santa Maria; que també solen dir de semblants festes, en la taula, de bou i arròs, suvre y canyella".
Veiem doncs com el Bou i arròs era un plat de festa a diversos llocs de Catalunya, talment com a Reus era per Sant Pere, veiem com a Barcelona ho era per les festes de Nadal.

Referències literàries al Bou i arròs II: Reus, Paris y Londres


Una altra referència literària, que ens demostra la popularitat que tenia el bou i arròs avançat el segle XIX, també és en una obra de teatre, també publicada el 1866 i que, a més, fou estrenada al teatre Romea el tres d'abril del mateix any. Es tracta de Reus, Paris y Londres, comedia en dos actes y en vers de Marcial Busquets (1832-1878), traductor i escriptor de comèdies. En les darreres rèpliques d'aquesta comèdia es parla de la Festa Major de Sant Pere:
"-[...] per Sant Pere
qu'es festa major de Reus
[...]
-Hi haurá ball de bastonets
-Y castell de fochs!
- Xiquets!
menjaréu bou ab arrós!
-Es un bocado real!"


Referències literàries al Bou i arròs I: Ganxets y pelacanyas


Gràcies a google books una simple cerca ens permet trobar molta més bibliografia que hores i hores tancats en una biblioteca. Una cerca sobre el plat de la Festa Major de Reus, el Bou i arròs ens ha permès trobar referències en la literatura, fet que demostra que finsa al segle XIX el Bou i arròs gaudia d0una immensa popularitat, si no no hagués estat esmentat.


Una d'aquestes mostres la trobem a Los Ganxets y pelacanyas: primer ensatj poétich-jocos del Cisne vendrellense, una obra publicada el 1866 que fa referència a les tradicional disputes entre Reus i Tarragona.

En aquesta obra de teatre trobem nombroses referències a signes d'identitat de les dues ciutats, i la identitat gastronòmica de Reus és el Bou i arròs. De fer en una escena còmica un reusenc fa asseure a taula uns tarragonins i els convida a menjar Bou i arròs, com si això fos una manera de mortificar-los.
I un personatge de l'obra diu:
"Les grans costums dels ganxets
es fer cocas, bou ab arrós,
anar lo diumenge al trós,
o bè á fer suchs als masets".
De El Bou de Reus

Per aquells que vulgueu llegir el llibre sencer aquí el teniu:

29 de novembre 2010

Una altra tradició recuperada (de casualitat)


Des de fa dues festes majors de Sant Pere que el Bou de Reus ha recuperat de casualitat una tradició oblidada. Aquesta és que al pati de l'Hospital de Sant Joan s'hi guardessin els elements festius. Això era: els Gegants i la Mulassa.

Es sap, i de fet les fotografies que hi ha a continuació ho certifiquen, que durant molts anys els gegants i al Mulassa es guardaven a l'Hospital de Sant Joan.


Pere Cavallé a Festes de Reus, tot recordant la seva pròpia infantesa, descriu aquest costum a finals del segle XIX com a propi de les diades de Corpus i de Sant Pere:

«Dinàvem i, molt abans de les tres de la tarda, tots els xiquets de Reus ens trobàvem congregats a la plaça de Sant Joan per a esperar la sortida dels gegants. Apareixen, aquests, per la porta de l’Hospital; s’arrengleraven al mig de la carretera: al davant, la mulassa, la guita; després, els dolçainers –en una orella, un clavell i, a l’altra, la ploma amb que desembussaven la llengüeta de l’instrument– i a continuació, la vitxeta i el vitxet, la geganta i el gegant moro; la parella d’indis... i una corrua de brivalls que, si no rumbejaven la coca amb cireres com en els dies de Corpus, pocs érem que no portéssim alguna llaminadura per més endolcir la fruicció d’aquella tarda feliç. A l’hora fixada, la joiosa comitiva es posava en marxa carrer de Sant Joan avall, per anar a la plaça del Mercadal i d’allí seguir la ruta a què obligava el costum de ballar el vals davant les cases dels regidors i autoritats.»

La colla del Bou, buscant un espai per a poder guardar el Bou els dies de festa i no haver-lo de trasportar cada dia que surt des del mas on passa els hiverns fins al centre de Reus, va buscar algun lloc cèntric i que no estés ple com passa al vestíbul de l'Ajuntament. Gentilment Sagessa ens va facilitar que els dies de festa es pugués desar el Bou al vestíbul de l'Hospital, d'aquesta manera està guardat, vigilat i també serveix de distracció momentània a aquells que malauradament han de transitar per aquell indret. I de passada, sense ser-ne gaire conscients, vam recuperar una tradició oblidada.

Sortida dels gegants de l'Hospital el 1904 (no 1906).

14 d’octubre 2010

El Bou tocarà el cel (a la Fira del Vent)



Aquest dissabte 16 d'octubre el Bou anirà al Pla de Santa Maria, a la Fira del Vent.
Plantarem el Bou i farem un tomb per al fira (si voleu comprar-vos una avioneta és el vostre moment).
A les 17:30 comença la cercavila i després a les 7 ens donen berenar-sopar. Si voleu venir hi sou convidats, (sempre que hagueu portat el Bou).

05 d’octubre 2010

Bous de foc

Torico de fuego de Puente de la Reina (Navarra)
A continuació us recuperem un article de salvador Palomar sobre la tradició dels bous de foc, una tradició transpirenaica:
Toro de fuego (Donosti)
"Més d’una vegada, quan es reivindica la tradició de les festes populars en què s’empra la pirotècnia i, en concret, els correfocs com a component característic de les nostres festes, s’argumenten els més de cinc segles de representacions de la lluita del bé contra el mal, de l’entremès de Sant Miquel i els diables al Ball de Diables, tal com ha arribat fins als nostres dies. I de la presència del bestiari –principalment del drac, també identificat amb l’infern– a les professons del Corpus medieval.
Zezen zusko (Bilbo - EH)
A més dels diables i el drac, com a figures pròpies dels seguicis i professons, ens cal recordar i reivindicar altres costums. Hi ha altres figures i antigues formes d’ús de la pirotècnia en la festa que ens apropen força al que avui coneixem com a correfoc, versió organitzada –i regulada– de l’antiga pràctica de jugar amb el foc pirotècnic, amb un punt de risc, avui a partir de grups de foc constituïts com a associacions, que neix al darrer terç del segle XX.


Pirineu occità

Les guites de la Patum de Berga són un excel·lent exemple d’animal festiu d’antiga tradició que permet, en les seves evolucions pels carrers o a la plaça, el joc, ruixant d’espurnes el públic que les envolta. Un altre exemple de figura festiva que permet aquest joc participatiu són els bous de foc, ben coneguts arreu de la geografia catalana i en altres indrets de la península Ibèrica. Els bous de foc poden ser, tal com s’ha apuntat, l’evolució d’antigues festes amb l’animal viu, embolat. Els bous de foc són carcasses de fusta o metàl·liques que imiten, aproximadament, la forma d’un bou.

Bou de foc d'Ademús
Molts cops, la figura del bou només s’explicita en el cap, la resta és només l’estructura. En una descripció genèrica –cada poble el basteix amb les seves característiques–, es porta a les espatlles, per sota o des de l’exterior. Plantat al mig de la plaça, s’encén i tot seguit comença a aviar correcames o carretilles, amb tro o sense, mentre cremen les fonts d’espurnes o volcans i les rodes de foc que hi ha a la carcassa, i peten els trons que porta penjats. També sol portar petits morters o tubs que projecten focs cap enlaire.


Bou de foc de Vinaròs


A més de la seva espectacularitat, comporta el risc de cremar-se amb les espurnes i, sobretot, amb els coets erràtics, que poden arribar a qualsevol indret de la plaça. Una altra forma d’evolucionar és movent-se entre el públic, amb pirotècnia al cap i al llom. Hi ha encara altres tipus, com aquells que són com una mena de carretó, amb una roda, portats per una persona i amb els focs al cap. Finalment, hi ha figures de cos sencer, portades des de dins, que poden incorporar, o no, punts de foc.

Torico de fuego, Ayerbe (Aragó)

Els bous de foc, sobretot aquestes carcasses més simples, eren un artifici de què disposaven les mateixes empreses pirotècniques i que cedien a les comissions de festes dels pobles amb l’adquisició del corresponent material pirotècnic. L’ús dels bous de foc no implicava, antigament, l’existència de cap colla de portadors i el seu ús s’explicita poc en els programes: era un recurs més per al joc festiu amb la pirotècnia, com les carretilles o el llançament de trons als peus dels altres. En l’actualitat, hi ha pirotècnies que encara els ofereixen en els seus catàlegs".
Bou de foc de Riba-roja
Exemples dels bous de focs en els catàlegs de les pirotècnies:





25 de setembre 2010

El Bou crea escola!!



A la sortida de la vigília de la Festa de la Misericòrdia el Bou es va veure acompanyat de diversos petits bous. Som-hi amb el Bou!!
Per cert, aviat sortirà a la llum una notícia relacionada amb el Bou, per si de cas repasseu les pistes que es poden trobar al bloc del Salvador Palomar.

17 de setembre 2010

SORTIDA DE MISERICÒRDIA 2010




Com ja fa anys, el vespres del dia 24 de setembre el Bou ballarà amb la companyia dels altres elements festius de la ciutat. Us hi esperem.

16 de setembre 2010

El Bou i Almoster

El Bou de Reus i Almoster sempre han tingut una relació excel·lent, fa sis anys que el Bou es present pel pregó de la Festa Major de Sant Abdon i Sant Senén i ens hi sentim com a casa, i els d'Almoster senten el Bou com a propi, de manera que fins i tot a la samarreta de les activitats d'estiu hi han inclòs el Bou.
Visca els musterencs i musterenques!

02 de setembre 2010

Cartell banyut!!




Ha sortit el cartell de la Festa Major de la Misericòrdia, i a part que ens agrada molt, el Bou hi surt molt afavorit, amb el cap mòbil i el verd que és el nostre color. Felicitats als àcids dissenyadors.

01 de setembre 2010

Propera sortida l'11 de Setembre


Un any més, el Bou participarà a la manifestació del Camp de l'11 de Setembre.
A 2 quart de 8 davant del Mercat Central de Reus.

03 d’agost 2010

El carrer i l'Hostal del Bou a Reus



Ens explica Ramon Amigó al volum Materials per a l'estudi dels noms de lloc i de persona, i renoms del terme de Reus que hi havia hagut un parell de carrers que s'havien anomenat fins fa un parell de generacions del Bou. Diu:

El carrer del Bou
És una denominació popular del carrer de Vilar. Hi donava l'hostal del Bou.
Referències:
"Carrer del Bou" (Forners i panaders. primeries del segle XIX. Document núm. 58 del lligall "Gremis 1600-1800". AHMR).
"Carrer Vilà o Bou" (Soler 1856: Plano de la Ciudad de Reus)
"Calle Vilá (Bou)" "Diario, 12.1.1896"


El carrer de l'Hostal del Bou
Denominació popular que s'aplicava al carrer de Casals. Avui quasi que ningú no la fa servir, tret d'alguna persona de molta edat. Com es veu infra, també s'aplicava al carrer del Vilar. L'Hostal del Bou tenia l'entrada al carrer de Casals, però també donava al de Vilar.
Referències:
"Calle Vilá (Hostal del Bou)" (Actes, 8.10.1885, 661)


L'Hostal del Bou
Ja no l'anomena gairebé ningú, sobretot d'ençà que, ja fa anys, es va modernitzar i va agafar el nom de fonda i, fins i tot, d'hotel. Ocupa un edifici del carrer de Casals cantonada amb el carrer de Vilar.
Referències:
"Jph. Adzerias hostaler hostal del Bou" (Cad. 1827, 267v); "Fonda del Bou" Aymat, José Monografia geográfica... (1905).




Mostra un mapa més gran

29 de juliol 2010

Festes de bous, llibertat i tortura



Ahir el Parlament de Catalunya va abolir les corrides de toros i ens en felicitem.
El Bou de Reus de fa sis anys reivindica les festes de bous sense maltracte animal. Els bous són inherents a la cultura no només mediterrània, sinó a gairebé totes les societats agrícoles, per tant trobem festes amb bous repartides per tot el món: Tailàndia, Mèxic, Estat Francès, Guinea Bissau, Itàlia, Brasil, Costa Rica, Xina, Estats Units... La majoria han evolucionat de manera que la festa no comporta cap maltracte als animals, per exemple el famós Mardi Gras de Nova Orleans ha canviat els bous vius per figures de bous que fan la mateixa funció sense que la festa hagi perdut el seu sentit.
Però hi ha festes que no han sabut, o no han volgut, separar el sentit de la festa amb el maltracte, la tortura i la sang en públic, i per tant Catalunya, com a societat que vol ser europea i del segle XXI ha decidit democràticament prohibir-ho. De la mateixa manera que fa segles que es va prohibir llençar els cristians als lleons, o com es va prohibit cremar els heretges a la foguera, o com es va prohibir no fa tant la pena de mort i el garrot vil. La prohibició fa falta quan no hi ha civisme ni escrúpols. Simptomàticament l'Estat Espanyol sempre ha estat a la cua d'aquests avanços en drets humans. Els que s'escandalitzen i criden dient que la prohibició de les corrides de toros són un atac de la llibertat, no els hem sentit pas la veu quan el Tribunal Constitucional tombava un Estatut que havia refrendat el poble de Catalunya en referèndum o bé quan en unes eleccions democràtiques es veta a determinats partits a participar-hi. Usen els mots de "llibertat" i "democràcia" només quan els fa benefici, aquesta és seva manera d'entendre aquests valors.
Bous sí, tortura no!

28 de juliol 2010

El Bou de Reus a la planta de pediatria del nou Hospital



Felicitem a l'artista Fernández Coca per la feina fetam, no només amb el Bou, sinó amb tots els elements del Seguici, tots.

19 de juliol 2010

Versots 2010

Ja és aquí lo Bou de Reus
I venim amb mala bava
Envestirem a qualsevol
Que ens vulgui tocar la fava.

Ja podeu estar alerta,
I traieu-vos les lleganyes,
Que a aquell que no vigili
Li clavarà al cul les banyes.

Cada any volem premiar
a dos reusencs que han destacat;
a un donarem la gorra
pel molt que ha fet per la ciutat.
I, a l’altre, la cagarada,
per haver-nos putejat.

Per fi al poble s’ha demanat

Que doni la seva opinió

Si volem un estat propi

I hem dit que sí, i amb raó

Per fer el que no fan els polítics

Per ‘xò el Bou us aplaudeix

La gorra de portador

És per a Reus Decideix.


No ha estat pas fàcil triar
A qui dar la cagarada,
Hi ha per’qui tant malparit
Que ha estat molt disputada.

Als carrers de Reus col·loquen

De cada colla un domàs

El grup del Bou s’han deixat

Doncs no ballem al seu compàs.

A naltros no ens enganyen

Parlant d’Espanya plural

Perquè als catalans ens capen

Allà al Constitucional

Lu zetapé baixa els sous

De jubilats i funcionaris

Però no té pas collons

De posar-se amb els milionaris


Tarragona diu que es capital

que vol el nostre aeroport

però els de la Canonja

ja els han dat el passaport

i és que el rotllo provincial

ja fa olor de gos mort.


El Diari de Tarragona
Mai no parla del què fem
doncs els deu picar a la xona
que els indepes triumfem

Al Camp tot fa pudor
empetrol i refineria,
químiques i nuclears,
tenim tota la porqueria.

Però encara pot ser pitjor
N’hi ha que ens fan morir de por
La cagarada d’enguany
se’n va altra vegada a Ascó

Per sinó en teníem prou

Ara ens volen tornar a emmerdar

Posant-nos al costat de casa

Un cementiri nuclear


No volem que la radiació
ens converteixi en mutants

Ni que en surtin dos caps
tres nassos i dotze mans

Naltros som lo Bou de Reus
Se’ns en fot si us fem molèstia,
Per fi ja ha arribat l’hora
Que la Festa sigui bèstia!

Ai! Sant Pere gloriós!
Vós que sou lo nostro patró gros
Què tenim avui per sopar?
Masclet i bou i arròs!

Visca Sant Pere! Visca Reus!

Visca Catalunya Lliure!

01 de juliol 2010

Felicitats i gràcies Mariona!!


El Bou vol felicitar a la Mariona Quadrada per haver estat la pregonera d'enguany i li dóna les gràcies pel reconeixement que va fer al Bou al Pregó.