Què és un bou?

Mamífer remugant de peu rodó, mascle, de la família dels remet(”",”",”",”bòvids”)bòvids, de gran talla (2 m de llargària i 1,5 m d’alçària a la creu), de cap gros i massís, amb banyes punxegudes (bé que hi ha formes sulles), recurvades enlaire i potents. Té la pell coberta de pèl curt, de coloració diversa (negra, castanya, etc) o clapada. La forma domèstica deriva de diferents espècies salvatges, possiblement de l’ur, i fou originàriament domesticat a l’Àsia, 10 000 anys aC. El bou és el menys dòcil dels animals domèstics, i és anomenat sovint per això bou brau o simplement brau; el seu caràcter agressiu no el fa apte per a les labors agrícoles, llevat de quan és castrat, i és destinat sobretot a la propagació de l’espècie. La necessitat de castrar la major part dels individus per tal d’obtenir-ne un rendiment com a animals de tir, de labor o d’escorxador, ha fet que, en l’ús comú, el mot bou tendeixi a especialitzar-se en aquest sentit remet(”",”",”1″,”bou 1 2″) i que alguns sinònims, especialment brau i toro, siguin emprats per a designar el bou no castrat. La femella del bou és la vaca, i els individus joves són anomenats jònecs i, si no passen d’un any, vedells. Llur crit és anomenat mugit o mugiment, bramul, bram i braol. Viuen uns quinze anys. El bou és representat per nombroses races, repartides per tots els continents, diferents per l’aspecte (especialment el color del pelatge), i per les dimensions, i sobretot segons les característiques de millora genètica artificial introduïdes per l’home per obtenir-ne un millor rendiment. Les races poden ésser agrupades segons el tipus de perfil del cos, segons llur distribució geogràfica o segons les aptituds que tenen. Les principals races (individus longilinis i de perfil gairebé còncau) de bous destinades, per encreuament amb vaques de la mateixa raça, a l’obtenció de femelles (vaques) lleteres, són l’holandesa, la bretona, la simmenthal, la friburguesa, la suïssa, la jersey i la guernesey; les destinades a producció de carn (individus brevilinis i hipermètrics, amb metabolisme baix) són sobretot la durham, l’aberdeen-angus , la galloway, la hereford i la charolaise; les destinades al treball són principalment la gascona i la romanyola; i, com a mixta, la pirinenca. D’altres races de bous, degudament seleccionats i ensinistrats, són destinades a les corregudes de bous.