13 d’abril 2009

"A Reus per Sant Pere bou i arròs" per Lluïsa Vilaseca

A continuació us publiquen la traducció d’un article de 1955 de Lluïsa Vilaseca que va ser publicat al Semanario Reus 167:
From El Bou de Reus


“Com deia Pròsper de Bofarull, del més humil paper d’arxiu se’n pot extreure una dada històrica, així com de cada gota d’aigua del mar se’n pot extreure un gra de sal.

Així, recentment, en ho ha confirmat la troballa en un paper solt del nostre Arxiu, del nom de l’argenter autor del reliquiari de Sant Pere de la nostra església Prioral […]

Ens referim avui al significat històric i real de al coneguda […] “Per Sant Pere, bou i arròs”. Ignorem els fonaments del segon extrem de la mateixa, però en tant al primer, o sigui, al “Bou” i “Bous de Sant Pere”, existeixen proves documentals que va ser tradicional costum celebrar a la taula la festivitat de Sant Pere, Festa major de Reus, amb un plat de carn de bou o de vaca. Com diu Andreu de Bofarull, des de temps immemorial la “Vaca amb arròs” va ser, el plat preferent de tots els bons veïns de Reus el dia de Sant Pere, un costum que conservaven encara entre les antigues famílies de la seva època.

Amb aquesta finalitat, en els contractes d’arrendament de les taules de carnisseries, estava prevista la matança de bous per aquesta festa, fixant-se el número de bous que havien de ser sacrificats i els preus a què s’havia de vendre la carn.

Només en algunes èpoques de mancances, per guerra o pesta, es va precisar un acord especial del Consell. Per exemple el 13 de juny de 1604 els Jurats van consultar si “se matarien bous y quants”, al que van respondre els Consellers que “per lo dia de sant Pere se maten tres bous”. Exactament deu dies després els Jurats van consultar si “los bou se han de matar per lo dia de Sant Pere, sils parexerá que lo Consell fassa y taxa lo preu”, essent determinat que es “detallen a dos sous y sis diners la lliura” […].

Ja el 1437 els arrendataris de la carnisseria, Joan Forés i Ramon Aguiló, es van comprometre a servis bous de més de 100 lliures de pes, “bons e suficients”, a judici dels Jurats.

El 1503, a d’altres dos carnissers o “tallers” se’ls ordena que no sacrifiquin “sino quatre bous a les festivitats quels Jurats volran” i que “durant aquest temps de feste sia tingut dins la villa sols un taller que tall moltó y cretó y altra carn adjacent”.

Podríem citar moltíssims més exemples, però només reproduïm part del contracte d’arrendament de les taules de la carnisseria el 1597. En aquest mateix els carnissers “prometen y se obliguen que mataran vuit bous taulers, visurats per los senyors de Jurats […]”.