Un altre article de Salvador Palomar que cal recuperar
El bou és un dels animals protagonistes d’una festa major, la de Reus, que no té –des de fa segles– costum de treure bous vius al carrer. La figura hi és present, però, com a carcassa zoomòrfica i com a ingredient de l’àpat típic de la celebració.
El Bou de Reus celebra enguany el seu desè aniversari. Construït el 2004 per iniciativa d’una colla de joves del Casal Despertaferro, participa a la festa sense formar part del seguici de completes ni anar a la professó: surt a la cercavila del Masclet i realitza el seu propi Correbars, on la colla atorga, a més, dues distincions: la gorra de portador, en positiu, i la cagarada, amb esperit crític.
Com que això dels honors i les distincions ha fet fortuna a la nostra festa, a la colla li arriben enguany diversos esments de reconeixement de la feina realitzada en aquesta dècada, que passa també per haver recuperat i posat a taula el bou i arròs com a plat característic de les grans festes reusenques.
La reproducció del Bou de Reus en goma, novetat d’enguany
Fins al divendres 27, en horari de tarda, encara podeu visitar al Museu de Reus (Espai Pl. de la Llibertat) la mostra «La bèstia de la festa», com a complement de l’exposició «Ara toca festa». Allí trobareu al Bou quan no sigui al carrer, fet que sovintejarà en els propers dies. Com a mínim, té previst sortir el dimarts 24, a la tarda, acompanyat del Bou de Mesa (Occitània), convidat a la nostra festa, participant, després del pregó, en la cercavila del Masclet. L’endemà, també a la tarda, ambdues bèsties protagonitzaran el Correbars. I el divendres 27, a la nit, tindrà lloc el sopar popular de bou i arròs, a la plaça d’Evarist Fàbregas.
Aquest cap de setmana ja hem tingut uns altres bous al carrer, el dissabte. Dos bous de foc i una vedella –que és la germana petita del Bou de Reus, però amb pirotècnia– que han ballat a la plaça del Mercadal, amb música en viu. L’actuació dels Bous de foc i de la Vedella no és un correfoc, però està esdevenint un ritual d’iniciació per a molta canalla. Efectivament, hom pot contemplar des de la vora de la plaça, sense gaire perill de cremar-se les evolucions de les bèsties de foc –sobretot quan fan les enceses més espectaculars– o atrevir-se a entrar al mig de la plaça i a córrer amb el foc més lent, d’espurnes i sense tro que empren a estones. I fer pedagogia del joc amb el foc en una ciutat on alguns correfocs s’estavellen amb la indiferència del públic és important.
La nit de Sant Joan, Bous i Vedella tornaran a sortir. Els primers, a la Cercavila de Foc pels carrers del nucli antic. La Vedella, a barraques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada