Bou de Tortosa

From Bous dels Països Catalans

Les primeres referències del Bou de Tortosa les tenim a partir del 1557. Aquest bou no ha arribat fins als nostres dies. El bou que actualment participa en les festes de la Cinta i del Renaixement de Tortosa fou recuperat a mitjan anys vuitanta.

Text i foto de Gerard Pouget

Bou de Manresa

From Bous dels Països Catalans

El Bou de Manresa pesa 85 kg i fou construït per Domènec Forns. Fa 1,75 m de llargada, 1 metre d’amplada i 1,60 m d’alçada. La peça està portada interiorment per una persona i treu foc per tot arreu. Es tracta d’una peça que recupera la tradició d’una petita estructura de fusta plena de pirotècnia que s’encén en el moment culminant del correfoc.

Text de Gerard Pouget

Bou de Figueres

From Bous dels Països Catalans

From Bous dels Països Catalans

El Bou de Figueres és la primera figura del bestiari de Figueres i s’estrenà per les Fires del 1997, amb el testimoni de la Mulassa de Valls i l’Àliga, la Víbria, el Lleó i la Mulassa de Barcelona. Es tracta d’una peça de 3,95 m de llargada, 2,20 d’alçada i 150 kg, que necessita quatre portadors. Fou creat amb polièster pels Amics dels Gegants de Figueres amb la col·laboració de l’industrial figuerenc Antolín Toledo. El Bou de Figueres compta amb diversos punts de foc a les banyes.

Text de Gerard Pouget, foto extreta d’internet.

Bou del Vendrell

From Bous dels Països Catalans

El Bou de Foc del Vendrell fou construït l’any 1986 a partir d’una estructura de fusta recoberta de pasta de paper. Va actuar per primer cop durant la Fira de Santa Teresa del mateix any. L’any 1991 va quedar molt malmès en una cercavila, quan el carretó dels coets es va encendre, la qual cosa motivà la reconstrucció del bou, que s’estrenà durant la Festa Major del Vendrell del 1992. Cal destacar que l’any 1996, per celebrar el desè aniversari de l’entitat, el bou vendrellenc fou l’amfitrió de la primera trobada de bous de Catalunya. Aquell dia, el 13 d’octubre de 1996 va tenir lloc l’enllaç entre el Bou del Vendrell i la Vaca Xula de Vacarisses. A l’acte hi assistiren els alcaldes de les dues viles, com a padrins els Diables del Vendrell i com a testimonis el Bou de Barcelona, la Momerota i la Momeroteta de Mataró, el Bou de Tortosa i el Bou de Tarragona.

Text i foto de Gerard Pouget

Bou de Solsona

From Bous dels Països Catalans

L’any 1934, segons el llibre Gegants, nans i altres entremesos de Joan Amades, el Bou de Solsona era l’únic bou existent a Catalunya. Les primeres referències sobre aquesta peça del bestiari festiu solsoní les trobem en unes anotacions del final del segle XVIII. Trobem altres citacions l’any 1815, però és l’any 1844 quan es construeix un nou bou. L’any 1927 aquest nou bou es restaura i surt sense interrupció fins al 1934. L’any 1936 es salva de la crema de convents juntament amb la mulassa i el drac solsonins, i entre 1940 i 1946, Manel Dalmau el restaura en diverses ocasions. El 1956 es refà el Bou de Solsona, i en aquesta tasca, sota de diverses capes de pintura i diferents materials provinents d’altres restauracions, es va trobar una mandíbula real de bou que, suposadament, hi era col·locada perquè les dents originals es veiessin. Aquest bou de l’any 1956 fou construït pel prestigiós escultor constructor de figures festives solsoní Manel Casserras i Boix; el Bou de Solsona fou la seva primera peça.

El bou de 1956 no tenia potes i, per tant, quan es volia plantar es recolzava en algun mur o simplement s’estirava a terra. Juntament a això, el fet de ser una figura portada per una persona feia que sovint anés per terra. Una de les caigudes més espectaculars va ocórrer per la Festa Major de Solsona de 1992, quan es desfigurà la testa. Manel Casserras, l’encarregat de la seva restauració, va aprofitar l’ocasió per recuperar les característiques físiques que el Bou de Solsona tenia abans de les festes de la Coronació.

Una de les particularitats pròpies del Bou de Solsona és la forma especial de dur-lo, inclinant-lo cap al costat on porta un fuet, mentre llança foc per les banyes.

Text i foto de Gerard Pouget

Bou de Barcelona

From Bous dels Països Catalans

La primera referència del Bou de Barcelona com a entremès de les processons de Corpus la trobem l’any 1467, encara que es creu que la seva tradició és anterior, en la rebuda del Duc de Calàbria, dut pel gremi dels carnissers. Trobem altres notícies del bou durant els anys 1568, 1599 i 1701, però el denominador comú en totes elles és el seu caràcter pacífic, sense pirotècnia ni foc. Durant el segle XVIII el comportament de l’animal canvia, fins al punt que l’any 1771 es prohibeix al bou envestir la canalla. Les prohibicions eclesiàstiques i polítiques fan que les aparicions del bou siguin molt escasses; la darrera, ja força malmès, l’any 1807 en les festes de beatificació de sant Josep Oriol, quan la figura del bou pertanyia a la parròquia del Pi.

L’any 1993 es realitzà el projecte anomenat Recuperació del Bestiari Fantàstic de Barcelona Vella, dins el qual la Colla del Raval encarrega a Manel Casserras i Boix, de Solsona, la construcció del nou Bou de Barcelona. La seva aparença tranquil·la ha fet que sigui conegut popularment amb el nom de Bonifaci. Des d’aquell moment, el Bou de Barcelona ha participat en les festes de del Corpus, la Mercè i santa Eulàlia. Un any després de la seva estrena, l’any 1994, el va estrenar el Ball del Bou, amb música d’Isidre Peláez i Dulcet. El Bou de Barcelona fa 2 m d’alçada, 2,30 m de llargada, 80 cm d’amplada i pesa 40 kg.

Text i foto de Gerard Pouget

El Bou de Tarragona

From Bous dels Països Catalans

Les primeres referències del Bou de Tarragona daten del 1443-1444. L’any 1992 fou recuperat a càrrec de l’Associació de Veïns del barri de Sant Pere i Sant Pau, encara que avui dia és conservat per una entitat independent. El nou Bou de Tarragona fou construït per Montserrat Canudas (disseny i construcció de la figura) i Joan Salvadó (feina de fusta). La padrina del bou tarragoní fou la Momerota de Mataró. El Bou fa 80 cm d’amplada, 2 m de llargada i 1,50 m d’alçada. És portat per dues persones.

Text i foto de Gerard Pouget.

Bous dels Països Catalans

From PERAFORT (2-7-2006)

El Gerard Pouget s’ha currat un estudi dels Bous dels Països Catalans, us l’anirem penjant per fascícles:

Aquesta recerca no pretén ser un treball exhaustiu sobre l’existència de bous festius als Països Catalans, simplement n’és una petita ressenya per mostrar la riquesa i diversitat morfològica i funcional d’aquesta figura del bestiari històric tradicional.

MORFOLOGIA
Tradicionalment, en el món dels diables, els bous de foc són petites figures o estructures amb una màscara de brau, la funció de les quals és fer d’aparell per col·locar-hi en tots els racons pirotècnia. Aquests bous s’encenen en el punt àlgid dels correfocs, protagonitzant així un dels moments més esplendorosos de la festa del foc. Trobem bous semblants a Navarra, anomenats toritos de fuego i, més lluny, a Mèxic, on apareixen els toros de fusta carregats de petards i bengales en la majoria de festes que van acompanyades de pirotècnia.

Per altra banda, i per analogia als dracs tradicionals, també han aparegut bous que combinen una figura molt més treballada escultòricament i que tenen diversos punts de foc situats per tot el cos, però que en cap moment són carregats de tanta pirotècnia. En alguns casos, fins i tot, en trobem sense pirotècnia. La funcionalitat d’aquests bous combina l’element de foc, de protocol i d’animació.

Bou i arròs al programa de Festa Major

Receptes de bou i arròs

From El Bou de Reus

Ramon Violant ens diu de la menja tradicional de Sant Pere:

"El dinar clàssic era el bou i arròs. Això és, arròs a la cassola per primer plat i bou rostit per entrant. Per postres, crema o bunyols de pasta adobada i coca adobada, d’elaboració casolana”

Però hi ha altres receptes catalanes més concretes, com aquesta.

També corre per internet una recepta valenciana d'arròs caldós de bou.

Els bascos també tenen una recepta.

I d'altres com un parell de bou estofat i arròs, un bou saltejat a la zíngara amb arròs pilaw,

o una recepta coreana (que guais que som).

Veiem doncs que el Bou amb arròs no té una recepta fixa, i que cadascú se la pot fer al seu gust, però el més fàcil és comprar-ho fet.

"A Reus per Sant Pere bou i arròs" per Lluïsa Vilaseca

A continuació us publiquen la traducció d’un article de 1955 de Lluïsa Vilaseca que va ser publicat al Semanario Reus 167:

From El Bou de Reus

“Com deia Pròsper de Bofarull, del més humil paper d’arxiu se’n pot extreure una dada històrica, així com de cada gota d’aigua del mar se’n pot extreure un gra de sal.

Així, recentment, en ho ha confirmat la troballa en un paper solt del nostre Arxiu, del nom de l’argenter autor del reliquiari de Sant Pere de la nostra església Prioral […]

Ens referim avui al significat històric i real de al coneguda […] “Per Sant Pere, bou i arròs”. Ignorem els fonaments del segon extrem de la mateixa, però en tant al primer, o sigui, al “Bou” i “Bous de Sant Pere”, existeixen proves documentals que va ser tradicional costum celebrar a la taula la festivitat de Sant Pere, Festa major de Reus, amb un plat de carn de bou o de vaca. Com diu Andreu de Bofarull, des de temps immemorial la “Vaca amb arròs” va ser, el plat preferent de tots els bons veïns de Reus el dia de Sant Pere, un costum que conservaven encara entre les antigues famílies de la seva època.

Amb aquesta finalitat, en els contractes d’arrendament de les taules de carnisseries, estava prevista la matança de bous per aquesta festa, fixant-se el número de bous que havien de ser sacrificats i els preus a què s’havia de vendre la carn.

Només en algunes èpoques de mancances, per guerra o pesta, es va precisar un acord especial del Consell. Per exemple el 13 de juny de 1604 els Jurats van consultar si “se matarien bous y quants”, al que van respondre els Consellers que “per lo dia de sant Pere se maten tres bous”. Exactament deu dies després els Jurats van consultar si “los bou se han de matar per lo dia de Sant Pere, sils parexerá que lo Consell fassa y taxa lo preu”, essent determinat que es “detallen a dos sous y sis diners la lliura” […].

Ja el 1437 els arrendataris de la carnisseria, Joan Forés i Ramon Aguiló, es van comprometre a servis bous de més de 100 lliures de pes, “bons e suficients”, a judici dels Jurats.

El 1503, a d’altres dos carnissers o “tallers” se’ls ordena que no sacrifiquin “sino quatre bous a les festivitats quels Jurats volran” i que “durant aquest temps de feste sia tingut dins la villa sols un taller que tall moltó y cretó y altra carn adjacent”.

Podríem citar moltíssims més exemples, però només reproduïm part del contracte d’arrendament de les taules de la carnisseria el 1597. En aquest mateix els carnissers “prometen y se obliguen que mataran vuit bous taulers, visurats per los senyors de Jurats […]”.

Versots 2008

From Correbars 2008

Ja és aquí lo Bou de Reus
I venim amb mala bava
Envestirem a qualsevol
Que ens vulgui tocar la fava.

Ja podeu estar alerta,
I traieu-vos les lleganyes,
Que a aquell que no vigili
Li clavarà al cul les banyes.

Enguany en comptes de gorra
Donarem un davantal
Als que han fet que el bou i arròs
Fos un plat fenomenal


Lo De Muller, Cal Borrull
Forn Cabré, arròs Montsià
I la Unió de Botiguers
Ens van donar un cop de mà

Lo Casal Despertaferro,
La Mariona Quadrada,
Montsant Cim i la Mulassa
són la gent premiada.

Que disculpin les Gitanes
Si els seus versots he oblidat
Tantes nits sense dormir
M’han deixat perjudicat.

No ha estat pas fàcil triar
A qui dar la cagarada,
Hi ha per’qui tant malparit
Que ha estat molt disputada.

Molt salats són al govern
Es veu que d’aigua n’hi ha poca
Ja poden dir el que vulguin:
L’aigua de l’Ebre no es toca

La Diada de Sant Jordi
Va començar fatal
Les entitats al Pallol
I empreses al Mercadal.

Que cony passa a l’Ajuntament?
ja no estan de part del poble?
Van i mouen les entitats
Com si fossin un trist moble

A Reus no hi ha cartelleres
Per les associacions
Si encartelles les parets
Et tallaran els collons

Aneu al tanto al fer foc
Que us fotran a la presó
I no pas per cremar boscos
Sinó fotos del Borbó

Algú de valtros se’n recorda
Que van fer un estatut?
Els polítics molt xerrar
I com sempre ens han fotut

Els bisbes tenen una ràdio
I sovint són als jutjat
I és que lo Jimenez-Losantos
Els deixa amb lo cul cagat.

Hi ha un orfenat de monges
Al camí de Tarragona
Al carrer han fotut els nens
Perquè els hi surt de la xona

Tanquen portes als menors
Les Missioneres Claretianes
Per què feu aquet mal fet,
No dieu que sou cristianes?

Però això no és res
N’hi ha que ens fan morir de por
La cagarada d’enguany
és per la nuclear d’Ascó

No volem ser com Txernòbil
Ni tornar-nos uns mutants
Que un dia fotrem un pet
I volarem com supermans

Una cosa et volem demanar Sant Pere,
Tu que ets el nostro patró
Que diumenge perdi Espanya
I l’alemany sigui campió.

Naltros som lo Bou de Reus
Se’ns en fot si us fem molèstia,
Per fi ja ha arribat l’hora
Que la Festa sigui bèstia!

Visca Sant Pere! Visca Reus!
Visca Catalunya Lliure!

Versots 2007

From Cercavila Ferro! (21-4-2007)

Ja és aquí lo Bou de Reus
I venim amb mala bava
Envestirem a qualsevol
Que ens vulgui tocar la fava.

Ja podeu estar alerta,
I traieu-vos les lleganyes,
Que a aquell que no vigili
Li clavarà al cul les banyes.

Enguany donarem la gorra
A uns que ens han fet xalar
Ens han fet riure tot l’any
I ara els volem premiar.

Futboleros pelacanyes
Heu baixat a segona.
La riota nacional:
El Nàstic de Tarragona.

El Gilbert era insubmís
I ara és ric del cagar
Li donarem cada any la gorra
Si calers ens vol donar.

No ha estat pas fàcil triar
A qui dar la cagarada,
Hi ha per’qui tant malparit
Que ha estat molt disputada.

No en tenim prou amb els punts
Que a Reus tenim noves multes
Ara també reben llenya
Els hòmens que van de putes.

Al Mercadal van i hi posen
Un fotimer de torretes
Potser eren per amagar-nos
I podens tocar les tetes?

No! El Bou ha descobert
Que en lloc de fer-se una palla
A la plaça les brigades
Jugaven al tres en ratlla.

A Reus tenim un misteri
El Filella ho sap només
Aquesta merda del CAER
Es pot saber què cony és?

La Urbana perd els papers
Fotent un tiro a un pelut
Després volen que ens creguem
Que la bala havien perdut

Apallissa a un xiquet,
La policia espanyola,
Per parlar en català
I és que se’ls en va la bola

Diguem prou repressió!
S’acaba la paciència
No ens queda cap més sortida
Que cridar: independència!

I als que cremeu les senyeres
Com que no teniu entranyes
Ara que sabem qui sou
S’encularem amb les banyes.

La cagarada la donem
A aquells que ens han destrempat
Ni amb viagra me l’aixequen
Els partits de la ciutat.

Esquerra, cori, pepé
Pesecé, iniciativa
Sou junt amb els convergents,
Pitjor que una lavativa.

El passat dia vint-i-set
El dia de les eleccions
La gent ens vam quedar a casa
Que n’estem fins els collons

Per l’abstenció i la desgana
Us donem la cagarada.
Que no me la poseu dura
Ni que em feu una mamada.

Naltros som lo Bou de Reus
Se’ns en fot si us fem molèstia,
Per fi ja ha arribat l’hora
Que la Festa sigui bèstia!

Visca el Bou! Visca Sant Pere!

Visca Reus! Visca Catalunya Lliure!

Visquin els Països Catalans independents!!!